Saül Gordillo www.saul.cat

Més partit i més esquerra al Govern. Més Joan Saura, però amb renovació  i l’accés de Joan Herrera [bloc] a la secretaria general. El número dos i possible successor està apuntat. La víctima propiciatòria de la renovació, com en tots els congressos de partit, és perfectament identificable. Un dels hereus del PSUC, Jordi Guillot [bloc]. Curiosament, Guillot ha estat el mestre de la majoria de joves dirigents ecosocialistes. Juntament amb Jaume Bosch, Guillot ha estat el generós promotor de cares noves a la cúpula d’ICV, i ara li toca cedir pas per mantenir Saura (en la seva recta final) ben reforçat internament. El president d’Iniciativa i número tres del Govern també ha hagut de fer gestos: cedeix la presidència del grup parlamentari en favor de Bosch, que, al seu torn, entrega a Dolors Camats [bloc] el front mediàtic. Però més enllà de la renovació, la novena Assemblea Nacional d’Iniciativa [bloc] ha visualitzat que una força minoritària al Govern no hi pot ser a qualsevol preu. Hi ha dos peatges: la menor dedicació al partit -i aquí és on Saura ha fet autocrítica i ha dit que farà més de president- i la renúncia a posicions ecologistes i esquerranoses. L’aposta pel sobiranisme que defensava Raül Romeva [bloc], en canvi, ha quedat en stand by. És curiós veure com els partits d’esquerres que governen s’autoexigeixen més esquerranisme. ICV-EUiA i el PSOE a nivell espanyol. En canvi, ERC s’autoimposa més eix nacional, mentre el PSC fa bandera del centrisme: ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra. Centrisme i estabilitat. Ara la gràcia serà veure com casa la necessitat d’ERC i d’ICV-EUiA de marcar més perfil propi amb l’aposta per l’estabilitat i l’absència de soroll que predica el PSC.