Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
L’Andreu Barnils sempre aconsegueix enredar-me. “Saül, fem una copa quan pleguis? Va, vine!” Cap a la una de la matinada, quan em disposo a sortir del diari, m’arriba el seu SMS: “Ja tardes” L’Andreu és una au nocturna sense remei. Es coneix tots els racons de la ciutat. Sortir amb ell és, per a mi, descobrir locals, conèixer noctàmbuls i fer-la petar, sobretot de política i periodisme. Ara treballa a Vilaweb TV i, periòdicament signa articles [Trio de nit i Bons nois són els últims] a Vilaweb.
La qüestió és que dijous vam acabar al Negroni, una cocteleria de Ciutat Vella. Anàvem acompanyats del seu company de pis, en Roger Gòmez, càmera de Mediapro. Vinga a xerrar de política… El tàndem Barnils-Gòmez és habitual d’aquest petit local. Coneixen el cambrer de llargues estades nocturnes i, entre ells, parlen gairebé en clau. “Posa’ns uns Sant Cugats”. Així anomenen el còctel gin cooler. Suc d’una llimona natural, una cullerada de sucre, i ginebra i gel a la coctelera. Es barreja i, un cop a la copa, s’acaba d’omplir amb ginger ale. Entra molt i molt bé, tot sigui dit.
La qüestió és que a la barra del Negroni vaig detectar un conegut militant socialista, una mena d’intel·lectual provinent del comunisme i que ha anat evolucionant fins acabar, ara, sent un dels promotors de la plataforma de suport al candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, José Montilla (a la foto, de jove). “Mira, Andreu, aquell de la punta és en C…” A mesura que va anar marxant la clientela i ens anàvem quedant sols com uns okupes de la barra, entrem en conversa amb l’insigne polític, amic personal de Montilla. Ell és nascut a Cornellà de Llobregat, la ciutat de la qual havia estat alcalde l’actual presidenciable socialista.
Dijous El Periódico havia publicat l’enquesta que donava un còmode avantatge electoral al candidat de CiU, Artur Mas. [Aspirant Montilla i favorit Mas] El company de barra en qüestió, íntim coneixedor del Montilla polític i del Montilla persona, no es mostrava gaire preocupat pel resultat de l’enquesta. Difícilment se li passava pel cap la possibilitat del fracàs del PSC i que Mas acabés rellevant Pasqual Maragall a la Presidència de Catalunya. L’enquesta, ens va dir, va molt bé per als interessos socialistes perquè és un toc d’atenció al seu electorat, que s’ha de mobilitzar en la circumscripció de Barcelona. A més, Montilla encara s’ha de donar a conèixer entre la població. “Quan comenci a donar idees força i la gent el conegui farà un tomb”, deia.
Us resumeixo algunes de les confessions de l’interlocutor, copa en mà:
a) Montilla no es volia presentar a les eleccions al Parlament, encara. El pla era que Maragall s’hi estaria vuit anys a la Generalitat, però la culpa del desastre del tripartit ha estat la inestabilitat d’Esquerra i la nul·la química entre el President i el seu partit. Montilla s’hi ha hagut de posar, a contracor, doncs.
b) Zapatero preferia Montilla abans que Maragall com a candidat del PSC. Per què? Perquè Maragall havia entrat en conflicte amb Zapatero. “Maragall pretenia transformar Espanya, i en Zapatero no es podia deixar menjar el terreny. Escolta, Pasqual, això ja ho farem nosaltres!”
c) Maragall tampoc volia córrer el risc de presentar-se a les eleccions, després de la ruptura amb Esquerra i el distanciament amb els seus companys socialistes, i patir en pròpia carn la humiliació de veure com Artur Mas el guanyava i desbancava de la Presidència.
d) Montilla, encara que no guanyi, acabarà governant. Però no per la via del tripartit PSC-ERC-ICV, no. La història és curiosa perquè -sempre segons l’interlocutor- anirà per fases. Montilla serà investit President i formarà Govern amb ICV, mentre ERC es queda a l’oposició donant-hi suport des de fora. Quan Esquerra deixi de ser un partit assembleari, i quedi clar qui mana allà, llavors Montilla acceptarà l’entrada dels independentistes al seu Govern. Molt curiós.
La frase de la nit:
L’Andreu, que és un periodista molt de la conya, li va preguntar si, Montilla feia bo el tòpic sobre l’eròtica del poder. Resposta de l’intel·lectual i amic de l’exministre: “La seva dona diu que res de res: ni poder ni eròtica”
Ens vam despetir. Al carrer, vam quedar amb l’Andreu que tornaríem al Negroni. Ja sigui per la conversa o pel gin cooler. Tant li fa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el company aquest només va acceptar la marca de la beguda. També ignora l’efecte Cleopatra.
Puc estar bastant d’acord amb les "confessions" a), b) i c); pel què fa a la d) ja no tant, a mi el nas em diu que hi ha dos possibilitats, un pacte de govern entre CiU i ERC o un govern de CiU amb el suport extern del PSC, la possibilitat d’una reedició del tripartit no la veig, ni per fases ni de cop.
Salut!
a) El pacte tripartit estava planificat abans de les eleccions 2003, però la victòria de Mas i després de Zapatero( contra el PP es governa millor) van trastocar la ruta marcada. Maragall es troba lligat de mans pels que el van ressuscitar, Montilla i Puigcercós principals promotors del tripartit. Posteriorment, Zapatero comprova que les relacions amb ERC li porta una pèrdua constant de vots a Espanya, entran en conflicte amb Puigcercós i Maragall però no amb Montilla que aprofita la ben entesa, i heus aquí l’actual situació.
Torna-hi per el gin-cooler, creu-me. La política és aborrida per tothom excepte per els periodistes.
Torna-hi per el gin-cooler, creu-me. La política és aborrida per tothom excepte per els periodistes.
Saül: tot el que expliques és molt sucós i em ratifica en la idea que Montilla és quelcom INFAME per a Catalunya.
Per cert, ¿quina era la marca de la ginebra?
Si el PSC va a les eleccions amb aquesta prepotència, sense la més mínima autocrítica, es fotrà una cleca a les eleccions de pronòstic reservat. L’alcohol ja ho porta aquestes coses. Que no veuen que Montilla és més espanyolista que la paca i que això fa que molts que vam defensar el tripartit no el volguem de president?
Com us podeu deixar enredar d’aquesta manera?
Aquest sociata, encara es deu partir el cul de riure 🙂
La trola que us va fotre, si ho penseu fredament no té per on agafar-se, les tres primeres afirmacions som mentida, però creibles, és la tipica mentida que conte part de veritat i així la fas minimament creible.
Però la última, nomès pot tenir un minim de versemblança, en una situació d’etilisme total( amb una trompa com un piano, vaja),deixant de banda altres consideracions per creure’s, encara que sigui remotament qu’en Montilla pot ser elegit president, amb nomès els vots de PSC i ICV( és com dir amb els vots del PSC tot sol), l’estat d’alcoholisme té que ser més que preocupant.
Tant com per creure que ERC, votaria Montilla president ( amb tots els problemes interns que comportaria), sense la torna d’un pacte de govern satisfactori( i càrrecs a punta pala per repartir), nomès per una promesa dels mentiders compulsius dels sociates( qui té collons d’explicar això a les assemblees d’ERC) i amb les municipals d’aqui quatre dies.
Gordillo, aquest post, com a divertimento, por estar bé, però quant s’et passi la resaca, potser que fem alguna analisi més decent.