Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

13 d'agost de 2008
16 comentaris

Etiquetatge en portuguès abans que en català

Suposo que heu observat la proliferació de productes etiquetats en castellà i alhora en portuguès. Ocupen els prestatges de la majoria de supermercats i finalment arriben a casa. Aquest matí, mentre sucava les galetes  Principe a l’enorme tassa de llet desnatada de la marca Llet Nostra amb sucre i Cola Cao, m’hi he fixat especialment. Les Principe venen etiquetades en castellà i portuguès. Receta mejorada. Receita melhorada. Galetes amb crema / recheio de chocolate. L’empresa, LU Biscuits, del grup Danone, té la seu al carrer Urgell de Barcelona. No deixa de ser curiós que el mercat espanyol toleri perfectament l’etiquetatge castellà-portuguès i, en canvi, hipotèticament rebutgi el català, motiu pel qual l’empresariat del país defuig d’incloure la nostra llengua en els productes que comercialitza. El Cola-Cao també es ven en portuguès: El sabor único de Colacao con la mitad de calorías. O sabor único de Colacao com metade das calorias. L’empresa, Nutrexpa, també és catalana, i té la seu al carrer Lepant de Barcelona. Més del mateix.

M’he pres la molèstia de tafanejar entre altres productes que tenia a mà.  N’he agafat cinc més, només com a mostra. Les galetes Bicentury Salud també apareixen en castellà i portuguès. Bolachas sabor Iogurte-Chocolate, hi diu. Efecto Bífidus. Fuente de Fibra. Con 12 vitaminas. Bicentury és una empresa de Quart (Gironès). El cous-cous de Gallo ve etiquetat en castellà, però en un cantó conté un text que diria que és rus: Zasza Cous Cous Srednioziarnista. Que l’ingredient és sémola de trigo duro i que puede contener trazas (amb “a”) de huevo y leche, ho diu en castellà, anglès, francès i dues llengües més que desconec però en què els ingredients es diuen zlozenie i ingredienser. Gallo ens remet a l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Els Cheetos de Matutano, els rizos o rolitos, tornen a introduir el portuguès: ahora-agora -70%. Es tracta d’un snack de maíz horneado o, altrament, milho feito no forno. Matutano, a través d’Snack Ventures per a ser exactes, té la seu o delegació al carrer Tarragona de Barcelona i també a la Quinta dos Cónegos de Carregado, a Portugal. I Cheetos és una marca registrada de PepsiCo Inc.

Afortunadament, un pot de mel que encara circula pel rebost de la cuina apareix íntegrament en català, tot i que damunt de la tapa hi diu procedencia España i, a continuació, indica la data de caducitat. Estem parlant de Mel Murià, d’El Perelló. Collita pròpia. Mel de farigola. I la marca es ven així: Una vida treballant amb les abelles. És l’excepció en el mostreig, que acaba amb un producte no alimentari (i que no uso jo). La cera depilatoria Veet, con extractos de té verde, com extractos de chá verde. El producte depilatori, de la britànica Reckitt Benckiser, que a l’estat espanyol està ubicat al carrer Mataró de Granollers, i a Portugal, a l’Estrada do Carro Quebrado-Porto Alto, de Samora Correia.

El multilingüisme en l’etiquetatge passa pel portuguès abans que pel català, tot i que la majoria d’empreses són catalanes o hi tenen seu. L’Associació en Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC) té molta feina a fer. L’etiquetatge en català està fotut. S’ha imposat el mercat únic peninsular abans que no pas la sensibilitat plurinacional del mercat estatal espanyol a l’hora d’etiquetar. I els consumidors tenim el dilema de la militància lingüística. O demà em foto per esmorzar només llet (Nostra) amb mel (Murià), que no m’agrada gens, o no sé com m’ho hauria de fer per esmorzar com Déu mana (debats calòrics i nutricionals al marge) sense fer el salt al català.

(Un altre dia parlarem de les webs d’aquestes marques, que tampoc reconeixen lingüísticament els consumidors catalans a Internet. D’això se n’encarreguen els de Wiccac.)

  1. Etiquetar en més idiomes, o diferents idiomes segons el lloc de destinació, té un cost irrissori. Si les empreses no ho fan és per estalviar-se la petita molèstia que els suposa a nivell logístic.
    No cal esmerçar-hi esforços. Això s’arregla com en qualsevol país civilitzat: etiquetant en la llengua oficial del país. I ja està.

    Per tant, preocupem-nos de tenir un país. I no perdem el temps volent arreglar les coses a base de militància. És esgotador.

  2. Jo particularment fa temps que procuro comprar coses etiquetades en català, però és impossible viure amb coses etiquetades en la nostra llengua.
    El problema és que molts catalans, a mitges, són uns provincians, seran mol.t empresari, però no donen el nivell. I els consumidors catalans no som prou defensors de la nostra llengua. Si cada vegada que hi ha alternativa deixessin de comprar productes que no s’etiqueten en català, la cosa canviaria.
    Jo per exemple, suprimeixo tots els productes que s’anuncien a TV3 en espanyol.

  3. En general els empresaris empreses intenten evitar l’etiquetatge multilingüe. És cert que el cost és molt petit, però hi és, a més tenen el convenciment de què utilitzar segons quines llengües perjudica les vendes. M’imagino que si totes aquestes empreses etiqueten en portuguès o rus, és per una raó ben senzilla, les lleis d’aquests països els obliguen.

    En castellà, per exemple, hi ha un munt d’obligacions i especificacions que obliguen al castellà.

    Clar que si ho féssim nosaltres resultaria que som uns “nazionalistas” i tots els mitjans de comunicació, castellans i catalans, posarien el crit al cel. 

  4. Tot en català i español, gran empresa lligada amb EROSKI.
    Ho dic moltes vegades. Patiu perquè voleu. Aneu als mercats. En tenim els millors d’Europa.
    I la resta, com diem ací baix, a fer la mà!

  5. Pita Hermanos SA, de “Villagarcía de Arosa (España)” (!!!) té conserves de sardines, tonyina i bonítol de marca Massó amb el català com a llengua principal, i amb equivalències en espanyol i francès. Malauradament, si vols trobar tota la gamma, el més fàcil és agafar el cotxe i anar a Andorra. 

  6. Ja vaig escriure fa un temps sobre la meva experiència laboral en una multinacional alimentària. Els etiquetatges dels seus productes estaven en sis idiomes corresponents als estats on es comercialitzaven. Un cop vaig parlar de la posibilitat d’incloure-hi el català i la resposta que em van donar de gerència va ser que ho farien quan hi hagués una llei que ho fes obligatori (Que de fet és la raó per la qual hi eren els altres idiomes). Doncs això.  Si trobem etiquetes en portugues és per la senzilla raó que a Portugal hi ha una llei que obliga a que els productes que s’hi venguin estiguin etiquetats com a mínim en aquesta llengua.

    I personalment no crec que hagi un rebuig generalitzat a Espanya per trobar etiquetes en català.

  7. Ai, Senyor, Gordillo!!! Mira que arribes a ser-ne, d’enze. Quan el tema ja s’ha parlat i parlat, ja s’ha girat del dret i del revés, ja ha sortit fins i tot a la tele, véns tu i l’eleves a categoria de notícia. Ets dels que creu que una informació no és notícia fins que no ho decideixes tu? Hi ha notícies més blanques, desactivades, neutres i ‘hohes’ que les que dones tu? No et fa vergonya ser més tou que el pet d’un vell gai ? Però a quin món vius, noi? Això sí, no fos cas que et compremetessis i a alguna figura d’un partit se li entravesés alguna notícia de les que dones. Per què se’t nota tant? Au, vés!!! Però si sembleu seminaristes reciclats de periodista. Una vergonya, vaja. 

  8. Tan sols fer un petit incís en el teu article, i és que la marca LU no és pas catalana, i ja no forma part de la multinacional francesa Danone, sinó que ha estat comprada recentment per una altra que és Kraft

  9. La Llei de Política Lingüística de fa 10 anys (!) diu en el seu article 34:

    3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l’etiquetatge i les instruccions d’ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya, d’una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català, seguint els principis d’aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l’ordenament jurídic.

    No han fet res. I aquí cal donar noms i cognoms: CiU, ERC, Política Lingüística, Miquel Pueyo, el Mir, Bernat Joan, etc.

    10 anys després només podem dir que no tenen cap voluntat d’aplicar la llei i hi ha moments que et volen prendre el pèl (quan fas una reclamació a l’Oficina de Garanties Lingüístiques o a l’Institut Català de Consum, que se les passen pels dallonsis. Ni tant sols es prenen la molèstia de llegir-les atentament.).

    La llet del Mercadona val un 30% més barata que Llet Nostra. Els ciutadans no han de pagar un 30% més per la incompetència dels nostres responsables públics. Més que militar en comprar productes en català, s’ha de militar en fer fora a aquesta gent que no fa res però bé que cobra. La paciència s’acaba en 10 anys.

    Per cert, cola cao amb sucre i galetes de xocolota, un bon laxant!.

  10. La veritat es que a vegades ets mes papista que el Papa. Si moltes administracions Publiques (a Catalunya) no tenen rotulació en Català, com vols que les empreses privades ho facin?
    Primer ha de començar la administració a donar exemple, i passa a molts ajuntaments, jutjats i altres espais publics.

  11. Si vas als supermercats Bonpreu podràs trobar llet, galetes, magdalenes, brioxos, cola-cao, xocolata, melmelada, cafè soluble, cafè “normal”, ous, pizzes, salmó fumat, detergent per rentar roba, lleixiu, agulles d’estendre i moltes altres coses etiquetades ÚNICAMENT en català. I és una empresa que està creixent molt i a las qual els va bastant bé (o sigui que no és pur resistencialisme ni molt menys). Als Eroski els productes solen estar en les quatre llengües oficials de l’Estat (cosa que no passava amb Caprabo). I jo personalment he comprat una garrafa d’aigua de la marca Consum (valencians) etiquetada en català, tot i que només el nom del producte (la composició, procedència, etc. tot estava en espanyol). Això ho vaig fer al Consum de Dénia (Marina Alta) i no hauria pensat mai que això fos possible. Mercadona, en canvi, són valencians però res de res. Per trobar etiquetatge en català és millor allunyar-se de les multinacionals (amb molt poques excepcions) i prioritzar marques blanques de cadenes del país. En qualsevol cas, et puc assegurar que és possible fer un bon esmorzar NOMÉS amb productes etiquetats NOMÉS en català.

  12. Si vas als supermercats Bonpreu podràs trobar llet, galetes, magdalenes, brioxos, cola-cao, xocolata, melmelada, cafè soluble, cafè “normal”, ous, pizzes, salmó fumat, detergent per rentar roba, lleixiu, agulles d’estendre i moltes altres coses etiquetades ÚNICAMENT en català. I és una empresa que està creixent molt i a las qual els va bastant bé (o sigui que no és pur resistencialisme ni molt menys). Als Eroski els productes solen estar en les quatre llengües oficials de l’Estat (cosa que no passava amb Caprabo). I jo personalment he comprat una garrafa d’aigua de la marca Consum (valencians) etiquetada en català, tot i que només el nom del producte (la composició, procedència, etc. tot estava en espanyol). Això ho vaig fer al Consum de Dénia (Marina Alta) i no hauria pensat mai que això fos possible. Mercadona, en canvi, són valencians però res de res. Per trobar etiquetatge en català és millor allunyar-se de les multinacionals (amb molt poques excepcions) i prioritzar marques blanques de cadenes del país. En qualsevol cas, et puc assegurar que és possible fer un bon esmorzar NOMÉS amb productes etiquetats NOMÉS en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!