Desconnectar deu dies. Allunyar-se del portàtil. Guardar-lo, literalment, a l’armari. Distanciar-se de la pda. Passar dels correus, i atendre només els SMS. Collonut. Unes vacances perfectes, destecnologitzat i desconnectat. Ni webs ni blocs ni res de res. Tornar al refugi exclusiu del paper, com fa uns anys. Què bonic! Però això és amagar el cap sota l’ala, ajornar la crisi. Arriba el dia de la
reentré (el dia 1). Estàs conscienciat.
Piano piano si va lontano. Es ho agafem bé. Però quan obres l’ordinador, el correu explota. La safata d’entrada és un tsunami de correus directes i molts d’indiscriminats. Més de 400 en deu dies, i això que era agost! Les notificacions del Facebook són tremendes, i entrar-hi de nou per acceptar amics, adherir-se o rebutjar grups i causes, amb la lentitud habitual del
Facebook és esgotador. El
Twitter ja l’havies abandonat, i et fa pal fer la típica entrada dient “hola, ja sóc aquí” a l’estil tarradellista versió moderna. De les lectures de blocs pendents que s’han acumulat al
Bloglines ja ni en parlo. Has d’optar per un “marcar com a llegits” i avall que fa baixada. La resta d’eines i finestres 2.0 (inclòs el
Netvibes) hauran d’esperar a ser obertes i visitades de nou més endavant. La
reentré 2.0 és duríssima. De la
reentré normal i corrent ni em preocupo. És sensacional!