Aquest mitjà digital neix en un context molt interessant. En clau estatal, per l’intent de la federació espanyola de municipis (FEMP) de recuperar el terreny perdut davant del govern de l’Estat en l’obtenció d’una millora del finançament de les administracions locals. L’hiperactiu i poderós alcalde socialista de Getafe, Pedro Castro [bloc], s’ha fet un lloc en la taula del cafè per a tothom ara que Zapatero reparteix tasses entre totes les comunitats aprofitant la millora pendent de resoldre amb Catalunya. El municipalisme també reclama la seva dosi de cafè, tot al·legant el famós 50-25-25. La meitat del pastís del finançament per a l’Estat, una quarta part per a les comunitats i l’altra part restant per als municipis.
Aquesta reivindicació històrica té especial interès en la situació actual: el pastís del finançament s’ha de repartir complint el mandat estatutari català i l’encaix de les administracions municipals requereix d’una certa urgència per la crisi —ara sí que podem deixar de dir “desacceleració” per parlar obertament de crisi— econòmica. I en el cas català, el panorama és encara més interessant pel dibuix en brut de les noves vegueries —vegueries per diputacions, i set en lloc de quatre— i per la confluència entre el municipalisme nacionalista i el progressista. És a dir, apropament entre l’ACM i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), entitat aquesta darrera que presideix l’alcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos [web i bloc], un electe que no deixa indifent ningú. Aquest apropament suposa un punt d’inflexió gairebé històric.
No és casual ni irrellevant que l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona hagin ingressat a l’ACM, un feu tradicional del municipalisme nacionalista. I a l’inrevés. S’estan movent peces, amb discreció i prudència. Pinta bé, i seria convenient que la cosa tirés endavant i que els recels acumulats i el sectarisme primari quedessin superats pel seny i la voluntat de servei a un mateix món, que és el local. Ara, d’això, en diuen “unitat d’acció”. Doncs, benvinguda sigui!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Haig de reconèixer
que sóc dels que, malgrat el seu impresentable president, viu
alineat amb la Federació Catalana de Municipis en aquest
peculiar versus que te amb l’Associació Catalana de Municipis.
Tot i això, crec que aquest diari de l’alcalde és una
gran iniciativa pels que ens apassionen les temàtiques locals,
ja l’he afegit a la llista de favorits. I si ha de servir per superar
aquesta fractura entre la FCM i l’ACM benvingut sigui.