Saül Gordillo www.saul.cat

Sabíem que hi hauria una gran inauguració, una posada en escena espectacular per a major glòria. Per una banda segueixo pensant que l’aeroport és una icona, una infraestructura molt potent al servei del país. Malgrat tot. Algú m’ha criticat l’apunt L’aeroport és independència des d’una òptica molt allunyada del sobiranisme. També he rebut algun comentari crític però per motius diametralment oposats, perquè la T1 no ens condueix a la independència ni res que se li assembli. Els dos extrems, i jo allà al mig per a insatisfacció d’uns i altres. No crec ni que sigui la solució a tots els mals, però tampoc no considero que l’obra mereixi el nostre menyspreu. L’obra queda. El model resta pendent dels canvis que corregeixin el centralisme aenístic. Però deia que ha estat un dia estrany, perquè si Zapatero hagués estat el president de l’Espanya plural que va prometre avui això de la T1 hauria estat una desfilada militar del mandatari espanyol. Hauria provocat una expectació i alegria populars sense precedents, però no ha estat així. S’ha fet una foto amb una pilota del Barça -ara sí- i s’ha dedicat al seu tema, que són les promeses. Una altra cosa és complir-les.

Ha dit que abans d’acabar l’any hi haurà un nou model aeroportuari. Dubto que doni resposta a la petició del Parlament de Catalunya que sigui determinant i majoritari el pes català en el govern de l’aeroport. També ha dit que ara toca arreglar el finançament, i que aquest estarà per damunt de la mitjana estatal. Només faltaria. Ho diu l’Estatut, el PIB i el sentit comú. Però és igual, perquè només amb aquesta frase ja haurà captat l’atenció mediàtica per distreure’ns una estona. Diu que complirà, però acumula gairebé un any de retard. Un any farà a l’agost de vulnerar una llei com l’Estatut, aprovada per ell mateix al Congrés dels Diputats. També ha tornat amb la cantarella de les Rodalies, que diu que les traspassarà però ja veurem de quina manera.

Zapatero ha aconseguit que allò que anys enrere hauria estat una orgia, avui provoqui una enorme malfiança col·lectiva. És per això que ha estat un dia estrany. Perquè Zapatero ha aconseguit que ni el dia que s’inaugura un aeroport de bandera com la T1 poguem estar tranquils ni contents.