Avui fa cinc anys que vaig començar a escriure aquest bloc. Cinc anys. Aviat és dit. El juliol del 2004 es feia a Barcelona, no sé si ho recordareu, una cosa anomenada Fòrum de les Cultures. I l’apunt inaugural anava d’un concert al Fòrum:
Paco Ibáñez contra el gegant dels set mars. Des del 19 de juliol del 2004 he escrit 2.127 apunts, 2.128 amb aquest. Això representa 1,16 apunts diaris, de mitjana. He rebut 8.949 comentaris de lectors. He tingut 876.303 visites a la portada, i 653.460 visites als articles, segons recull el comptador de MésVilaweb. I aquesta setmana arribo al cinquè aniversari amb una sensació estranya. Ha estat una setmana un pèl crispada, amb alguns comentaris fortets que em diuen de tot per l’apunt i un article sobre el nou model de finançament. Traïdor i venut. Algú ha deixat escrit que no hi tornarà. Que marxa definitivament com a lector. Ho respecto, tot i que em sap greu. Suposo que vindran més setmanes com aquesta, i més val que em prepari. A l’estiu, les energies baixen i les inquietuds blocaires són més diverses. Hi ha vida més enllà de la política, del periodisme, de la comunicació, d’internet… Ens arrossegarem fins a les vacances, entrarem en la recta final amb Santes i quan ja sigui agost ens replantejarem què cal fer en aquest bloc personal. Continuar sí, però com?
[4 anys fent bloc]
… moltes felicitats, Saül!
Per a mi és l’únic bloc polític que segueixo, tota una referència.
Salut des de l’Ebre
emigdi
Cinc anys ja!. Uau, felicitats.
No vull fer comparacions, perquè no és el mateix, però recordo seguir en (el gran) Barnils a El Temps setmanalment (religiosament) i no sou tants els qui us hi acosteu.
Com seguir?. Un pas endavant i au!
Felicitats per l’aniversari! I per tots els que vinguin!
Segueix així!
Acostumat al teu respecte amb els discrepants, també em va sorprendre el to que vas utilitzar contra els qui no estem tirant coets per l’acord assolit. I comprenc que hi hagi gent dolguda perquè no tot s’hi val. Hi ha unes dades concretes que ni tu ni cap terrestre ni cap extraterrestre no heu pogut desmuntar. I en aquesta línia argumental hi ha qüestions a l’aire fetes per Cardús, Partal, Sobirania i Progrés, Estudis Sobiranistes, Reagrupament.cat, …, que esgarrifen.
El pacte Mas Zapatero va suposar un cop baix i directe a l’estatut del 30 de setembre però aquest acord d’ara és un cop de superior intensitat i de més greus conseqüències.
El nostre govern dóna unes xifres -amb discrepàncies entre els tres membres- que parteixen de la idea que no hi haurà cap minvada en la recaptació impositiva per la crisi, Déu n’hi do!, però que en cap cas no han estat ni acceptades per Madrid ni contrastades amb les hipòtesis de política fiscal que es poden produir en tant que el Partit Socialista no s’ha compromès a cap import.
Però això seria el de menys si no fos que la importància d’allò que hi ha en joc és massa. Perquè el tracte que vas utilitzar amb els que obertament hi discrepem no el trobo digne d’un demòcrata. El nostre país no el fan els extraterrestres ni tan sols el fan els seus ciutadans. Fa massa temps que no el fem, que no ens el deixen fer, i aquesta vedaga hem tornat a perdre molts llençols, alguns d’importantíssims, i a sobre, els que conservem no tenim cap seguretat que els podrem utilitzar.
Confesso que m’hagués agradat felicitar-te l’aniversari amb un altre to fins i tot en la discrepància perquè tenia la seguretat que defugies la intolerància.
Ja explicaràs.
I bones vacances.