Saül Gordillo www.saul.cat

Falten pocs dies per a l’inici de la Catosfera 2010 [Facebook i Twitter]. Aquestes jornades arriben en un context inigualable: explosió dels consums i continguts a la xarxa, exitació política sobiranista sense precedents, ambient preelectoral, debat de fons de la mediació del periodisme tradicional, riscos, amenaces i nous reptes de la societat del coneixement, la identitat del territori .cat en l’era de la redifinició del país (en sentit ampli) analògic, etcètera. La internet catalana té una força espectacular, i el creixement s’explica, en part, per les bases que es van posar el 1995 i per l’embranzida del 2006 amb el domini propi. També és cert que la internet catalana viu més que mai de les eines globals, i caldria trobar l’equilibri entre mirar-se el melic i mirar enfora.

Però amb el programa de què disposem aquells que no hem estat ni convidats ni hem rebut gairebé informació, i que és accessible al web [pdf] que no saps si és de la Catosfera o de la Setmana Tecnològica de Granollers, se’m fa difícil de veure que les jornades d’enguany s’hagin muntat amb aquests paràmetres. ¿Què en queda d’allò que el blocaire Toni Ibàñez va batejar com a catosfera? Primer va ser la descatalanització. Ja no eren les jornades de la internet en llengua catalana, sinó de blocs de Catalunya al marge de la seva llengua. Després va ser un reguitzell de convidats de fora del país per abordar aspectes que a dins també existien i haurien pogut servir d’exemple. Finalment, la pràctica desaparició del nom amb l’aposta per fer les jornades a Granollers i vincular-les a la marca cdigital.cat. Tot això per no parlar d’una professionalització de la organització que és qüestionable.

Bé per l’Ajuntament de Granollers per haver capitalitzat el fòrum. Bé pels que han fet de la idea un negoci. Bé pels convidats, participants, voluntaris organitzadors, dinamitzadors professionals i assistents d’arreu. Bé per tothom que hi posa il·lusió i s’engresca amb la Catosfera 2010. Res a dir a tot això. Jo l’únic que plantejo és el dubte si la manera com s’organitza és la més respectuosa amb la pluralitat i complexitat de la internet catalana. Jo l’únic que pregunto és si ens podem permetre prescindir de grans noms (parlo dels pioners del 95, dels guanyadors de la conquesta del 2006, dels que no en fan negoci i dels que en fan, dels innovadors de debò a cada moment…). Jo l’únic que dic és que no sé fins a quin punt la volguda despolitització és interessada o ingènua. Em pregunto si té sentit que la Catosfera passi de puntetes, com si aquí no passés res, a un munt de debats que són a la xarxa.

I tot això ho dic des del respecte per la feina que ha fet el blocaire de referència Marc Vidal. Ho dic, sincerament, des del convenciment que sense ell en un moment donat no seríem on som.