Alguna cosa estranya deu haver darrere de les últimes declaracions públiques del dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya. Ha combinat una duresa inusual per part seva respecte el president espanyol
Zapatero amb
un menyspreu que ratlla la manca de respecte pel sobiranisme i els seus defensors. No entenc, què vol
Duran Lleida. Que les crides a la casa comuna del catalanisme del seu contrincant a la federació nacionalista
Artur Mas no li facin cap gràcia és comprensible. Que odiï els sectors sobiranistes de Convergència Democràtica de Catalunya que el qüestionen, també es podria arribar a entendre. Però que
malparli d’una causa noble com la sobirania, precisament ara que el debat és pacífic, serè i seriós en el context europeu ?Escòcia, Euskadi…? resulta sorprenent. Què pretens Duran? Fer-te el simpàtic amb el PSOE i el PP a la recerca d’un cadira en el Consell de Ministres? Això sí que se li’n fot a la gent. Que tu siguis ministre, se li’n fot a molta més gent.
Mentre el líder socialcristià les canta així de clares, el seu referent basc, Juan José Ibarretxe, es referma en l’aposta pel referèndum d’autodeterminació. Vés quina collonada, Duran! I també mentrestant el President Jordi Pujol demostra més intuïció i saviesa que els hereus amb afirmacions respectuoses i tolerants.
Hauriem de parlar amb el Feiner perquè li trobi feina a la Caixa, alguna cosa que cobri molt, que treballi poc i que estigui a l’alçada del seu ego. Ens mereixem els catalans els nostres caps de llista?.
En Duran no pretén res. Senzillament li surt el que porta dins. Senzillament és honest. Si penses una mica ja ho veuria que no les ha de dir aquestes coses.
Si et refereixes a les declaracions que ha fet en sr. Duran als Matins de TV3, jo en cap moment le apreciat cap to inusual ni que faltés el respecte a ningú. És més, en sr. Cuní li insistia amb el tema de Carod i el referendum i ell no volia entrar-hi.
Jo aquest matí le vist molt correcte, com ho acostuma a ser per altra banda. En fi, sorprenent que sorti jo defensant a en Duran…. que hi farem.
Penso que són declaracions ( com ara el que recollia una notícia ahir de que "a la gent i a mi no ens importa la sobirania") que jo diria no ratlla la manca de respecte, sinó que s’hi fica de ple en ella. Manca de respecte i manca dels compromisos d’un demòcrata. Crec que qui pren la sobirania (sigui com a garantia, sigui com a moviment actual de molts ciutadans, sigui com a debat polític actual, sigui com a reclamació ben fonamentada -que ho és) com "una collonada que no és de les coses que a la gent ens interessa, etc.", no es pot dir representant de ciutadans en un sentit seriós. Ho veig en la mateixa línia que les propagandes de la forma: "tots los españoles, o todos los que tienen sentido comun, etc.". Desqualificació amb pretensió d’exclusivismes. Antipàtic, impressionador o atiador de superioritats irreals, i que espero no tingui efectes de convenciment. Bàsicament perquè és de desitjar que no hi hagi gaire ciutadans que juguin a aquests menyspreus.
Perdoneu, però Duran Lleida diu el que pensa molta gent, per no dir la majoria. Així de clar. Crec que no heu interpretat bé , per exemple, els resultats del no a l’Estatut. El dia abans hi havia gent convençudíssima que el no guananyava i va anar com va anar tot plegat. El debat sobre la sobirania és cosa de quatre que la "catosfera" amplifica i fa semblar que darrera hi ha un gran moviment … quan la crua realitat és ben diferent. Bum bum mediàtic, perquè us aseguro que al meu voltat hi ha indiferència envers el tema, quan un no un profund cansament.
S’heu fixat que en la fotografia de Duran i Lleida la bandera europea i la catalana semblen fusionar-se en una estelada? Serà perquè la nostra independència ens acosta més a Europa?
El Duran algun dia serà la vergonya dels que hem lluitat i lluitem per la sobirania. Com ho és Artur Mas. És increïble que encara el Duran ens vulgui vendre el seu rotllo dependentista per una cartera de ministre. Com és Unió! En fi, a seguir endavant!