Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

18 de setembre de 2008
12 comentaris

Una operació de Barcelona per afeblir el .cat?

El domini .bcn? Molt bé, sí. Però a canvi de suprimir el .cat? No, home, no. Aquests serien dominis complementaris, no pas substitutiu un de l’altre. Que ho vulgui el PP es podria arribar a entendre. Però que ho comparteixi el PSC és sorprenent. El .cat va ser una medalla [llegiu wiki] per a José Montilla, aleshores ministre d’Indústria i, posteriorment, primer candidat .cat en accedir a la presidència de la Generalitat. Ho confirma aquest apunt del dirigent Miquel Iceta del setembre del 2005. Els socialistes han assumit el .cat com a propi, amb entusiasme indiscutible. El .cat és mèrit de tots, però sobretot de la societat, del país, més enllà dels polítics i dels governants d’un o altre color. El .cat és la conquesta catalana, d’una llengua, d’un país ample i divers. Aquesta setmana celebrem el tercer aniversari, precisament [Tercer aniversari del .cat, amb abaratiment de regal]. Però els socialistes de Barcelona, de l’Ajuntament per a ser més precisos, han engegat una campanya mig secreta i dissimulada: la del domini .bcn. Si finalment l’ICANN obre la porta a la proliferació de dominis i els universalitza i els promou a tort i a dret, estarà molt bé que la capital de Catalunya tingui una matrícula a Internet, el .bcn. Però això pot ser complementari del .cat. Hauria de ser-ho. No s’entén, doncs, el plantejament substitutiu i restrictiu del PP -compartit pel PSC, segons s’informa– per debilitar un .cat que tothom accepta ara amb transversalitat i normalitat aplastants. Si l’Ajuntament de Barcelona vol domini per a la ciutat a Internet, que prengui nota de la fórmula de la candidatura del .cat, i que, sobretot, no oblidi que la iniciativa sorgeix de baix i no de dalt. De la comunitat d’internautes, i no pas de la plaça Sant Jaume. Instrumentalitzar-ho institucionalment o, pitjor encara, políticament seria un greu error. I qui no entengui això a la plaça Sant Jaume costat mar és que no ha entès res de res. És absolutament comprensible, per tant, el recel expressat aquest dimecres pel regidor nacionalista Jaume Ciurana [bloc]. Perquè si ens posem així -“fica el .bcn i treu el .cat, que quedarem més cosmopolites i guais!”- jo el que proposaria és que, acte seguit, es promocioni el .gra o el .sarria, i que Gràcia i Sarrià, per posar dos exemples, tinguin domini propi al marge de l’oficial de la ciutat. Oi que no aniríem enlloc, senyor Jordi Hereu [web i bloc]?

  1. Aquest tripartit està tocat de mort, aquesta gent (el PSOE català) no té solució, no solsament és nul el seu sentit de país, sinó que tenen una catalanofòbia i una autoodi flagrant, això ja no té solució.



  2. Si he d’escollir entre bcn o .cat em
    quedo amb el .cat . Hi ha altres formes de fer el ridícul Sr.
    Hereu… sembla mentida que ERC i fins i tot ICV donin suport a les
    darreres bestieses del PSC

  3. Barcelona ha d’exercir de capital de Catalunya o la rebaixem a l’estatus de vulgar provincia española. La seva missió es liderar la nació catalana o bé “ofrecer nuevas glorias a España”?. Pels Samaranchs, Vidals o Hereus la opció escollida és la segona. Decadència.

  4. Jo demano un domini per Horta que, per qui jo ho sàpiga, a més de ser l´ùltima parada de la línia 5 del metro, era un poble independent amb ajuntament i alcalde i escola i tots els ets i uts, que va ser annexionnat l’1-1-1904 (més tard que Gràcia i Sant Andreu i els altres pobles del pla excepte Sarrià) por Real decreto (madrilenyo, és clar) sense demanar permís als hortencs.
    Quina barra, els de l’ajuntament!

  5. Saül realment et sorprèn el PSC?em sorprendria 😉
    La gran gesta del Montilla va ser un “nihil obstat” dels funcionaris de l’Estat que prou feina tenien amb el canvi de despatxos just passades les eleccions.
    Sols recordo aquella frase de Montilla dient que mai tindríem un domini .ct perquè “Catalunya no és un país”…

  6. Dos comentaris:

    1- A Madrid són molt més cosmopolites que nosaltres (segons diuen ells mateixos) i ben contents estan amb el .es . No crec que ara demanin un .mad.

    2- La maniobra és per a canviar el .bcn pel .cat com si no puguessin coexistir en un moment donat. Bé que la web de Barcelona te el .es també! Aquest no el substituiran pel .bcn?

  7. Proposo matar dos aucells d’un sol tret. Vista la relació privilegiada que tenim amb l’ICANN de resultes de la campanya pro PuntCat, oferim-los la nostra futura extensió estatal (.ct) per a totes les grans ciutats que ho desitgin. D’una banda, resolem la inassumibilitat del .ct per part d’alguns desnaturalitzant-lo. Mireu, si ny.ct ho llegim a l’anglesa, ells estarien la mar de contents; bcn.cat evitaria el ridícul de fer-se bcn.bcn i bcn.ct podria ser assumible pels més poderosos dels autoodiosos i, de retop i rebot, associaríem totes les metròpolis del món a la nostra extensió. Segur que d’aquí a uns quants anys quedarà obsoleta tota la mandanga dels dominis i les URL i ens haurem estalviat precioses energies per al que realment importa, que no és la conjuntura d’un consistori passatgerament o capturadament curtet, sinó la independència, i és que amb el puntCat ja ens vam ben guanyar un cap de pont entre les nacions del futur.
    Salut!

  8. La actitud que muestra este artículo contra el .bcn contiene la misma irracionalidad nacionalista que la que residía en las críticas al dominio .cat desde el españolismo antes de que el .cat existiera.
    Yo soy de Barcelona y me sentiré más identificado con el .bcn que con el .cat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!