Sospitós habitual

Salut!

M’agrada parlar de política i aquest dissabte assolellat en què em trobava una mica desvagat, tot buscant informació per Internet sobre les últimes reaccions a la decisió d’Esquerra de defensar el No a l’estatut de la Moncloa, se m’ha acudit que jo també podria afegir la meva veu a la d’altres opinions que van apareixent en aquesta etapa tan excitant de la nostra història política (em refereixo al postpujolisme), així que m’he decidit a obrir el meu propi bloc.

Per començar, doncs, em presento tot dient que sóc militant de base d’ERC, visc a Corbera de Llobregat, comarca del Baix Llobregat, i treballo com a professor de secundària. Permeteu-me que remarqui que les meves opinions són particulars i no les del partit, les quals, òbviament, s’expressen dels dels òrgans apropiats. Per tant, no carregueu ERC amb el pes de les meves culpes!

He de fer-vos una confessió, i és que la meva veu és una d’aquestes de suposats extremistes (d’acord amb les ments benpensants sociovergents) que han fet reconsiderar l’orientació del vot de l’Executiva d’Esquerra en la direcció del No a l’estatut de la Moncloa.

Només puc dir, doncs, que estic ben orgullós dels meus companys i companyes de partit, per defensar els interessos de Catalunya abans que res, i també estic força satisfet amb la direcció actual d’ERC, que pregunta a les seves bases i es deixa guiar per la seva resposta a l’hora d’orientar la seva acció política.

En aquest sentit, i per tancar aquest post d’obertura, permeteu-me que us aporti un extracte d’un missatge que vaig enviar a uns companys que discutíem quin vot havíem de defensar:

"Sóc partidari del No, perquè el que es vota en aquest referèndum són els continguts d’un nou estatut. I en aquest nou estatut no es compleixen cap de les condicions que feien acceptable l’estatut del Parlament: no es reconeix l’existència de la nostra nació (per tant, nacionalment som espanyols), no tenim competències noves (i blindades) en temes clau de país (ports i aeroports, seleccions nacionals o convocatòria de referèndums, per posar uns exemples, però n’hi ha molts més, com segur que ja sabeu) i no es crea un espai de sobirania fiscal que permeti reduir el dèficit fiscal crònic que patim.

A més, he de dir que el fet que el PP defensi el No a mi no em fa ni fred ni calor, perquè a Catalunya és un partit marginal, i en tot cas si els seus vots ens ajuden a aconseguir als nostres objectius polítics, doncs no sembla que ens hàgim de queixar. Tampoc no em sembla un bon argument dir que hi ha votants d’Esquerra que defensen el Sí. Igualment podem creure que hi ha votants del PP que defensen el Sí, o del PSOE-PSC, CiU i ICV-EA que defensen el No, i això no fa variar la posició que defensen aquests partits.

Des d’un punt de vista de política lingüística a més, recordem que aquest estatut no recull l’obligatorietat d’etiquetar en català. Això ja no hi era al l’estatut del Parlament, cert, i ja llavors era una mancança greu, però que assumíem perquè hi havia avenços en d’altres camps als quals no volíem renunciar. Ara aquests avenços no hi són, i per tant torna a aparèixer amb força el tema de la discriminació del català en l’estatut pactat per Zapatero-Mas.

Amb tot això el meu vot ja està decidit pel No, però a més, permeteu-me que parli de dignitat nacional. L’estatut del Parlament és un text constitutiu o pseudo-constitucional, si voleu, que emana dels representants de la sobirania del poble català, el nostre Parlament. Això s’ha substituït per una "carta atorgada" on un parell de senyors, sense cap fonamentació democràtica (Zapatero i Mas), "concedeixen graciosament" uns drets a uns súbdits sense comptar amb la seva participació. Doncs bé, el cert és que si ara aprovem aquesta carta atorgada estarem donat-los la raó i acceptant-la com a text constitutiu (ja no de la nostra nació sinó) de la nostra "nacionalitat". Jo personalment ho trobo inacceptable, i us encoratjo a vosaltres també a rebutjar aquest joc de mans polític que vol privar-nos dels nostres drets i a sobre convertir-nos en còmplices de la presa de pèl."

Fins aquí l’extracte de la meva opinió, però a més voldria afegir que penso que el possible triomf del No tindria un efecte devastador en les aigües estantisses de la Catalunya sociovergent: per primer cop en la present etapa històrica (la segona restauració borbònica) el tema de la sobirania política de Catalunya s’hauria posat en primer pla de l’actualitat política, i això és segur que tindria uns efectes electorals notables.

Finalment, en cas que guanyi el Sí, tampoc no ho hem d’entendre com una gran derrota. Sinó tan sols com una petita escaramussa en la nostra llarga campanya per la recuperació de la sobirania. I és que estic convençut que la lògica i la coherència del discurs pel No atraurà nous simpatitzants cap a posicions sobiranistes. I al capdavall és d’això que es tracta, no?

Només em falta afegir que aquest bloc està obert a les opinions de tothom que respecti les opinions d’altri.

Salut i a reveure!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!