Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida
Pels qui els interessa el món municipal (funcionaris, polítics, periodistes, gent d'entitats,...). Idees, opinions i experiències per a la defensa del municipalisme.
12 de febrer de 2007
Sense categoria
0 comentaris
Dependència de les finances municipals del sector inmobiliari i la construcció
Tal com deia l’article de El Punt d’aquest diumenge, els ajuntaments depenen excessivament dels ingressos municipals derivats de l’urbanisme i la construcció
Com a regidor d’Hisenda de Cassà de la Selva, la meva opinió sobre el tema es aquesta:
Sens dubte el pes dels impostos, i per extensió el finançament municipal, relacionats amb l’urbanisme és brutal; fins i tot diria que més que en l’urbanisme en l’activitat constructiva i el volum de transmissions que té associat. S’ha de dir que en la "vorágine" urbanística dels últims cinc anys es nota molt més en els impostos relacionats amb l’activitat urbanística constructivo-comercial (ICIO per obra nova i reformes, i Plusvàlua per les vendes i transmissions), que en la paulatina consolidació d’aquests (IBI) i en els aprofitaments urbanístics que es generen. En el cas de Cassà és significatiu el fet de què la revisió cadastral és del 87 o 88, això ha fet que l’increment del padró d’IBI no fos excessiu i a Cassà el tipus no és exagerat (0,74 ), això provoca que els "inmobles vells" paguin relativament poc pq encara tenen valors cadastrals molt baixos, i els inmobles d’apartir dels últims 8-10 anys siguin els que tinguin més càrrega impositiva d’IBI (tot i que insisteixo que un 0,7 i pico està molt per sota d’altres poblacions), una injustícia evident que només resol una revisió cadastral. Per això els ingressos per IBI s’han mogut entre 1,1 i 1,3 milions d’euros aquests últims 5 anys (les dades ho confirmaran, però no m’equivocaré de gaire). En canvi, l’ICIO ha passat de xifres al voltant de 300.000 eur a quasi 600.000 (doblat), i la plusvàlua tres quarts del mateix. Per altra banda, el que serien els aprofitaments mitjos, per fer inversió, que serien els ingressos urbanístics "purs", no han sigut excessius, si que pots dir que el terrenys on s’ha d’ubicar la nova piscina i el de la nova escola vénen d’aquí, però significatiu poc més.
La part positiva de tot això és que el "totxo" ha finançat més i millors serveis, i ha permès dos espais d’equipaments molt necessaris (piscina-zona esportiva, i nova escola). A l’altre costat de la balança hi ha el risc de que "l’alegria constructiva" s’acabi, i es redueixi molt una font de finançament que ara pesa molt, massa . La meva teoria, és que no s’aguanta per enlloc que a l’Estat Espanyol es construeixi més que a Alemanya o Anglaterra, tampoc s’aguanta per enlloc que els preus de les vivendes pugin més d’un 10% cada any els últims cinc, i l’augment de salaris sigui d’un 3% de mitjana (en els millors casos); per tant, la demanda no pot trigar massa (2 o 3 anys crec que com a màxim) a afluixar, perquè no és economicament sostenible, això ens portarà a un "crack" més suau o més dur de l’oferta, alguns parlen "d’aterratge suau", jo no ho tinc tant clar. El pitjor de la frenada no és la dràstica reducció de l’ICIO i la Plusvàlua, sinó que a molta gent del sector els farà molt mal, per no dir que molts passaran problemes econòmics greus, i això afectarà a les inmobiliàries (que ara tothom s’ha atrevit a obrir-ne una), als promotors, als paletes, als guixaires, als lampistes, als pintors, als fusters… molts d’ells petites empreses de caràcter familiar, que a la majoria de poblacions catalanes n’hi ha una pila. Total, crec que en dos o tres anys tindrem un escenari molt complicat perquè el frenasso inmobiliari el patiran les finances municipals,però el patiran molt més particulars que vénen d’una situació de bonança excessiva i fictícia.
Davant d’aquest panorama tant poc alentador, si que veig que hi ha coses per millorar-lo o aplacar-ne l’efecte:
– L’efecte metropolità de Girona sobre Cassà, com el que fa Barcelona sobre Girona, i la mateixa Girona sobre poblacions similars de la rodalia, crec que farà que no es noti tant la frenada ja que continuaran vinguent com fins ara gent de Girona de classe mitja que el mercat inmobiliari els empeny a moure’s cap a llocs com Cassà on poden accedir a millor preu a millors vivendes, i on els serveis (llars d’infants, oferta cultural i esportiva, etc) han anat pujant i a acostar-se i en alguns casos superant als de la capital.
– Des de l’ajuntament haurem de vetllar pel finançament municipal. Per tant haurem de cobrir la baixada d’ICIO i plusvàlua amb la consolidació d’IBI (l’efecte sobre l’ibi de tot això s’allarga en el temps), i sobretot millorant la gestió municipal racionalitzant despeses; que "quan anàvem més grassos" no s’havien de racionalitzar amb tanta urgència.
– També des de l’ajuntament és important que tinguem l’eina del nou POUM. Perquè no fa que hi hagi més oferta, però si més potencial d’oferta, i ha d’assegurar que aquest percentatges d’increments de la vivenda no siguin tant grans. Si les possibilitats de creixement fossin mínimes, faria que els pocs propietaris amb terreny especulessin més. És un tema d’economia bàsica, un POUM massa restrictiu porta a una saturació de la oferta, mentre que la demanda en la que pressiona molt la gent que vol sortir de Girona capital, i que no controlem des de Cassà, no cedeix tant. Això portaria sí o sí a més i majors augments de preu, per a benefici d’uns pocs especuladors.
Però sobretot és important el que poden fer les administracions superiors (Generalitat i Estat): crec que la Generalitat "s’ha passat tres pobles" amb la llei d’urbanisme que obliga a dedicar tot l’aprofitament mig del 10% a VPO (que crec que n’hi ha d’haver, però podien haver fet que fos un 3% o un 5%, no tot l’aprofitament mig, ja que el promotor ja n’assumeix un 10%); precisament aquest ingressos servien per finançar inversions com centres culturals, zona esportiva, llar d’infants, etc. amb això ja ens han retallat molt. Per tant crec que s’ha de repensar el model que defensa la Generalitat en aquest sentit. Per altra banda, l’Estat ha de millorar el finançament municipal globalment: primer ens van treure l’IAE, després la Gene treu l’aprofitament mig per a inversions obligant-lo a l’VPO, i ara el que ho contrarrestava (ICIO i plusvàlua per la coyuntura que hi ha hagut) s’acabarà, per postres en Montilla com a Ministre d’Industria ens va treure la tarifa d’enllumenat públic… Total, que la Generalitat i l’Estat han d’ajudar a resoldre el problema del finançament municipal, i no posar-hi més pals a les rodes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!