Carreró de les comèdies

Siga conforme siga hui també és un dia de festa grossa per les contrades de serra Almudaina i serra Alfaro. Per fi podem alenar tranquils i satisfets de saber que les nostres serres no s’ompliran de monstruosos molins. No bufa prou vent per fer-los rodar i això ens ha estalviat el disgust. Han estat onze anys amb l’ai! al cor, i això sí, hem sabut treure el coratge adient per fer-los-hi 40.000 al.legacions al macabre projecte. No baixem la guàrdia però, s’han tornat a escoltar propostes esfereïdores per a la valleta d’Agres, primer amb l’amenaça d’autovia i ara no sé que s’empatollen els empresaris de la regió amb una necessària conexió amb l’eix del mediterrani. D’acord, entenem perfectament la necessitat d’aquesta conexió al corredor del mediterrani però, no permetrem malbaratar ni un pam de terra d’aqueixa ni de cap altra vall, la defensaríem si cal, a peu i a cavall. 

L’altre dia anotàvem la proposta d’en Jesus Egiguren envers la Constitució del poble basc i hui li podem afegir la d’enfortir el primer canal basc de televisió EITB. Aquest primer canal és l’únic íntegrament en euskara. Ell sabrà perquè ho diu però, entretant ja s’ha fet pública la trucada del govern bipartit-espanyolista al cap visible del PNB. S’han quedat sense cabals i perillen fins i tot els sous dels qui fan marxar l’administració. Poca broma! Mon pare que és un home savi sense saber-ho i en general per tot arreu al nostre país, sempre hem dit “no podem estirar més el braç que la màniga” Però, aquests de l’espanya va bien del 1996 són d’un altre món. L’Emilio de can Santander ja els ho va dir sense fer botiges, “los políticos han tenido mas responsabilidad que los bancos en la formación de la bola de fuego que se nos ha venido encima” i jo me’l crec.  

Sense perdre el fil de la nova i sorprenent suggerència de n’Egiguren i el tot seguit aplaudiment dels peperos, s’ha de dir una cosa important. A l’euskara se’l ha posat contra les cordes i gran part del món independentista basc parla castellà. A Euskalerria s’hi fa independentisme en castellà i els únics canals d’expresió han estat fins a l’arribada fraudulenta del bipartit, els de la EITB. No resulta honest dir ara que els canals que s’hi fan en castellà sobren, que n’hi ha d’altres que ja ho fan, no. No podríem imaginar mai un “cocidito madrileño” realitzat a TVE i qui diu aquest programa en podria dir un cabàs més. L’estretor, l’encarcarament, allò més ranci que caracteritza TVE no s’ho permetria mai, i aquest és el problema d’espanya d’ençà que varen perdre Cuba i Filipines. Les properes pèrdues, tot i que menys traumàtiques, seran les d’euskalerria i Catalunya.