SAÓ

Referent al clima i les collites, sempre he cregut que res no és nou i que tot ja ho hem vist abans; però he d’admetre que la primavera d’enguany, meteorològicament parlant, resulta inèdita en la meva memòria. Després d’una llarga sequera gens insòlita, m’ha sorprès aquesta transformació del molt nostrat clima mediterrani, en una mena de clima atlàntic més propi del sud d’Escòcia que del sud dels Pirineus. Després de 40 dies de temps plujós i atemperat, sorgeix una Catalunya verda i humida que afronta amb ànims renovats la calda estiuenca.

És fantàstic; han desaparegut tots els mals averanys per la manca d’aigua, que ens van flagel•lar durant l’hivern i el començament de la primavera. Les intenses pluges han canviat radicalment el panorama  agronòmic del país i la perspectiva de la majoria dels cultius, tan de secà com de regadiu, són força positives. Els pantans plens d’aigua són una garantia pels regadius amb fruiters i cultius d’estiu; mentre que les terres assaonades del secà permetran assegurar les collites  de finals d’estiu i la tardor, com la vinya, la fruita seca i l’olivera.

Malgrat tot i com sempre, en l’agricultura l’alegria va per barris. Aquestes pluges han fet tard per bona part del sector cerealista  concentrat a la plana de Lleida i una part de la Catalunya central, on les produccions esperades són baixes i, fins i tot, en els secans més rabiosos la producció serà nul•la. La pluja també ha malbaratat la collita de cireres i les pedregades s’han prodigat, però ja se sap, mai no plou a gust de tothom.

En conjunt, podem preveure un bon any per a l’agricultura; també cal dir-ho, acompanyada per uns preus de mercat raonables. Si ara parléssim de ramaderia seria molt menys optimista, però això ja són figues d’un altre paner.

Escrit publicat al núm. 42 de la Revista Rural (juliol 2002)

Josep M Besora i Balcells
Membre de Saó, col•lectiu de reflexió rural

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!