Una vida de lluita
Jo també vull un estat propi
Però (sempre hi ha un però) es tenen que seguir unes normes.
Es bo, primer per la salut mental. El fumar la pipa et fa ser més pacient i et calma l’ànim exaltat. Si acabes de rebre una ofensa, una mala notícia, un problema inesperat… agafes la pipa, l` acarones, treus la petaca, carregues curosament la caximba, busques els llumins, l`encens amb compte, lentament vas fent les primeres pipades… i mentres tant, has calmat els nervis i evitat la primera contesta irritada i gens meditada i que, sovint, es la que desferma la baralla d’imprevisibles conseqüències, o has centrat el nucli del problema… i has posat nerviós a l`oponent, guanyant punts en la contenda.
I es bo per la salut física també. Però ací venen les normes.
-Triar una pipa no massa gran, i amb filtre da carbó activat.
-No encendre la pipa més de tres vegades, el tabac mal cremat fa mal.
-No empassar-se el fum, saborejar-lo a la boca i treure`l lentament.
-I lo més difícil i important. SOLS UNA PIPA AL DIA.
Es una norma difícil de seguir als fumadors ja fortament enganxats, però si encara no es té arrelat l`hàbit, no costa tant. Cal tenir la norma que el fumar té de ser un plaer i no una necessitat.
De la mateixa manera que si volem disfrutar d’un bon whisky de malta o d’un armanyac de solera, no els pendrem cada dia i a qualsevol hora, doncs una bona pipa… igual.
Si ve l’urgència i la necessitat de fumar… digueu NO, aquí mano jo, i no el tabac ni la pipa. I pareu dos o tres dies sense fum. Si es fa desde el principi i per norma, no es tant difícil com sembla. Jo ho faig i no tinc pas (ni molt menys) una voluntat de ferro.
Escolliu un bon tabac, aromàtic, ara es pot triar i remenar. Jo aconsellaria per començar un Dunhill, però aquí cada un te els seus gustos personals.
I, llavors, havent dinat, amb un café al costat, una copeta de Mascarò, i una amics de tertulia, la pipa serà un plaer de déus.
I quant el metge pregunti: -Ets fumador? Si ? No fumis més, poses en perill seriós la salut!
——
-Dius que sols una pipa, amb filtre, sense empassar-.se el fum, i no cada dia?. llavors no hi ha problema.
I amb el vist-i-plau mèdic i amb els beneficis psíquics anexes que la pipa produeix, es notori que el fumar-la també pot ser bo per la salut. O no?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si els que fumen, fumessin amb pipa o cigars (puros) probablement el tabaquisme seria menys estés, entenent com a tabaquisme la dependència.
De fet, la llibertat és això: la no dependència. I la salut és la llibertat d’esperit.
De manera que navega principalment a vela tranquilament pel mon, fumejant de tant, en tant per la xemeneia mes alta i amb un bon Mascaró de proa.