Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Un cafè amb Pepiño Blanco parlant de trens
La propera presidència semestral espanyola porta fins a Brussel·les tot tipus de ministres i alts càrrecs espanyols, que vénen a presentar les seves prioritats a comissaris, eurofuncionaris i eurodiputats. Del bon rotllo de ZP n’està molt amarat el ministre Pepiño Blanco, que desprèn un entusiasme digne de millor causa. El ministre de Foment ens ha convocat al bar de diputats del Parlament Europeu, per tal de prendre un cafè a mig matí, a Luís de Grandes (PP), Izaskun Bilbao (PNB) i jo mateix. Tot seguit us faig cinc cèntims de la conversa mantinguda, on he centrat totes les meves preguntes sobre el tan nostrat corredor mediterrani.
Pepiño Blanco està encantat d’haver-se conegut i em saluda a la manera espanyola i no a l’europea: mentre a Brussel·les la seriositat prima en tot primer contacte (seriositat que es va convertint en calidesa a mesura que vas aprofundint en el tracte), el ministre de Foment em saluda com si em conegués de tota la vida, amb una alegria excessiva i falsa. Amb Luís de Grandes riuen pomposament, com si fossin amics de tota la vida. De prop, el ministre té una gran semblança a Mr. Bean, el gran humorista televisiu interpretat per l’actor britànic Rowan Atkinson.
El ministre parla una estona d’Obama i dels Estats Units de manera grandiloqüent, fins que Luís de Grandes li recomana que el seu ministeri es fixi un objectiu concret i assolible a curt termini. Llavors Pepiño em mira i diu “Hombre, Ramon, justamente ahora acabo de hablar con Pere Macías… por cierto, vamos a declarar como eje ferroviario prioritario el corredor mediterráneo”.
-“Ah, molt bé, ja era hora”
– “En 2003, cuando Loyola de Palacios era comisaria y definió los corredores ferroviarios europeos, nadie en Catalunya dijo ni pidió nada!”
– “Senyor ministre l’any 1986 Miquel Roca ja va demanar, al Congrés dels diputats, l’europeïtzació de les vies de tren de Portbou en avall. Sempre ho hem demanat des de Catalunya. Per cert, què entén exactament per corredor mediterrani: estem parlant d’ample internacional o d’ample ibèric?”
-“En principio no lo sé aún… sería internacional, pero lo estamos estudiando”, respon amb indecisió, després de rumiar uns segons. Cal fer saber que el ministeri de Foment, però, està construint noves vies de tren amb ample ibèric, com per exemple, el futur tren de passatgers que arribarà a la nova terminal T1 de l’aeroport d’El Prat (va sortir als diaris fa uns mesos).
-“Suposo que no pretendran fer passar les mercaderies per la via de l’AVE?” Fins fa un any el propi Blanco deia que no calia una nova via de tren per a mercaderies perquè per la via de l’AVE, d’ample europeu gràcies a la pressió de CiU a finals dels 80, s’alternarien trens de passatgers i de mercaderies. Amb la tan alta velocitat de l’AVE espanyol (300 km hora) no és viable de compartir les vies i tampoc no s’han fet apartadors com a Alemanya per als trens de mercaderies.
-”Esto también está en fase de estudio y pronto lo sabremos”…
-“Jo penso que el corredor mediterrani ha d’aprofitar les vies convencionals ja existents, que quedaran alliberades perquè molts passatgers passaran a l’AVE (es preveu que a Catalunya l’AVE tingui freqüències de trens regionals). Les vies haurien d’adaptar-se a l’amplada internacional i prioritzar les mercaderies, tot connectant els diferents ports entre ells. És així, senyor ministre?”
-“Esto todavía está en estudio y muy pronto tendremos los resultados de los técnicos del ministerio”…
-“En els Pressupostos Generals de l’Estat hi ha diners per al corredor mediterrani només per a estudis… per cert, no fan falta molts diners: es poden aprofitar molts trams ja existents per finançar el corredor mediterrani, oi?”
-“Nosotros contamos con que el corredor mediterráneo se financie con capital público y capital privado y estamos estudiando aprovechar tramos ya existentes… por cierto, vamos a hacer un gran acto en Zaragoza, aprovechando la presidencia española, para impulsar la travesía central de los Pirineos, que ésta sí que será financiada con capital público”…
La Maleni arriba tard i s’asseu al meu costat, però em saluda vagament. A la comissió de transports no em diu ni hola, tot i que algun dia hem estat asseguts de costat (no parla llengües i està aïllada per la traducció simultània). Mentre faig preguntes sobre què entén el ministre per corredor mediterrani, la Maleni em mira amb mala cara i comença a dir que si en campanya jo havia dit que… i el ministre canvia de tema.
Després d’una trucada el ministre torna somrient. El compadreo espanyol entre dretes i esquerres a Brussel·les és total i Luís de Grandes manifesta entre rialles que va celebrar la derrota del partit conservador en les darreres eleccions a Portugal, el qual volia fer aturar les obres de l’AVE de Madrid a Lisboa si governava.
Com hi ha món!! França i Portugal estan pagant l’AVE tot de la seva butxaca i sense ajuts europeus i per això van més lents en la seva construcció; i també perquè en aquests països no es veu gens clara la seva viabilitat i la seva rendibilitat. Només a la frívola Espanya s’ha gastat diners a raig perquè la factura l’ha pagat en part Europa i per això la xarxa centralista i radial de l’AVE ha pogut permetre’s el luxe d’ignorar els corredors més rendibles: l’eix mediterrani i la vall de l’Ebre. I encara van donant lliçons pel món de trens!! Però si fins i tot als EUA ja han vist que gastar-se, per exemple, 12.000 milions d’euros en 400 km de tren d’alta velocitat entre San Francisco i Los Angeles no és una inversió clara, en termes de retorn.
Pel que jo sé fins ara dels corredors ferroviaris prioritaris europeus de mercaderies, que es discutiran al segon semestre de 2010 al Parlament Europeu, sembla que Espanya en proposarà tres: el valencià-català (aquest no tindran més remei que proposar-lo, encara que després no hi inverteixen diners), però també l’aragonès i el basc… i sort que La Rioja no té una mica de frontera amb França, que si no també en tindria un!! El concepte “prioritari” jo entenc que vol dir “primer o principal”, però el cafè per a tots autonòmic ara el govern espanyol el vol estendre als trens europeus.
Com enyoro els americans!! Als anys 60, quan el Banc Mundial va recomanar de fer la primera autopista a l’Estat espanyol, Franco no la volia fer de La Jonquera a Alacant. Els americans, però, van condicionar els ajuts del Banc Mundial a que fossin criteris d’eficiència (allà on es multiplicarà més el PIB), i no criteris jacobins, els que decidissin la ubicació de la inversió. I gràcies a ells tenim avui articulada la nació econòmica per autopista d’Alacant a Perpinyà. La Unió Europea hauria de seguir el mateix criteri: condicionar futurs ajuts a que l’Estat espanyol construís el corredor mediterrani.
A la sortida del cafè el ministre em diu tot cofoi “Qué gran tunel vamos a construir en el aeropuerto del Prat, por debajo de las pistas, hacia la nueva terminal!!” Li contesto que, parlant de túnels, hi ha una gran preocupació a Catalunya per la Sagrada Família. Fa cara de pomes agres: “Los técnicos dicen que el túnel del AVE es seguro”. Li responc que el risc zero no existeix i encara menys al subsòl de Barcelona, que a diferència del de Madrid no és rocós sinó argilós i ple de barrancs i torrents soterrats… El ministre em deixa seriós i se’n va a buscar Luís de Grandes.
Parlant de túnels, conseller Nadal: és cert que tenim embarrancada una tuneladora de la línia 9 des de fa mesos? és cert que no saben com treure-la? si és així, com és que cap diari ni tele ni ràdio no en parla? La Catalunya tripartita del 2009 s’assembla cada dia més a la URSS de 1950 en aquest camp?
El meu assistent, l’italià mig català Umberto, ha seguit tota la conversa i em fa constar que no li he dit res amable al ministre. “No sóc en política per fer amics, sinó per defensar interessos”… Això no vol dir que no hi vulgui fer amics, que algun n’he fet i intueixo que per molts anys (tots tenim necessitat de l’amistat). Però aquesta màxima també la vaig dir a CDC el dia en què em van presentar tots els companys de llista. Els temps que vivim són greus i entenc que exigeixen a la classe política, més que mai, paraules clares.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Ramon,
No vols dir que també hi ha una qüestió d’amplada de mentalitat? Tens alguna pista del tram on es troba embarrancada la tuneladora?.
Gràcies,
Salvador Coll
Dte. Sant Andreu
El problema és que cap d’aquests amb els que parles els
importa gaire la rendibilitat en termes de productivitat econòmica generadora
d’activitat sinó més aviat només la “rendibilitat electoral”.
Ni t’escolten ni a tu ni a la gent que ha d’arriscar-se per
tirar endavant empreses o crear-ne de noves.
Quan a lo de fer o no
amics, continua parlant clar que l’amistat veritable no entén de mentides ni
bones cares quan el que amaguen és la covardia de no dir el que es pensa.
La política que ens fan és una guerra oberta contra tots els interessos de Catalunya, fan el que poden per ofegar-nos econòmicament, i així ens va.
El que és més greu és que a sobre els hi donem el suport electoral per que continuin per aquest camí, perquè si l’opinió pública catalana no és conscient de que estan destruint el nostre futur, difícilment podrà posar-hi solució.
El domini total que tenen sobre els mitjans de comunicació fa que molta gent no sigui conscient del que passa, hem de comunicar molt millor, i et diria més, hem de comunicar en àrab, anglès, francès, castellà i si cal en camerunès, perquè el futur és massa important per què la gent que no sintonitza els canals catalans en quedi al marge.
Mentre no resolguem el problema de la comunicació nacional a Catalunya, amb els trens, els aeroports i amb els llocs de treball faran el que voldran, o el que és el mateix, deixar-los morir lentament.
Hola Ramon,
He estat Conseller Nacional de la JNC fins fa ben poc, que vaig haver de renunciar al càrrec per assistir a l’Erasmus a París, des d’on t’escric ara.
Vaig escoltar el teu discurs que vas fer en el Congrés de la JNC a el Prat, i em va encantar que tinguessis les coses tan clares, i tan focalitzades, així alguna cosa quedarà feta (tan de bo) i una de ben grossa i necessària! Cal més gent decidida a fer les coses que toquen, per al present i pel futur, i no pensant tant en el rèdit electoral que obtindrem (pensament purament socialista) sinó en el benefici de la societat i del País, que al cap i a la fi, és a qui representes.
Volia fer un comentari, off-topic, que m’ha deixat trasbalsat avui aquí a París. És molt curiós discutir de temes nacionalistes amb la gent de la resta de l’Estat, perquè s’ho prenen com ofensa i ultratge nacional el fet que algú no es senti espanyol i parlar en altra idioma constitucional que no sigui l’espanyol (tot i que sigui una conversa privada amb un altre català davant seu).
Una cosa que m’ha xocat molt és, a falta del doble eix polític català: conservadorisme-progressisme, catalanisme-espanyolisme, l’accentuació del primer eix. Fa por la de gent, que en ple segle XXI, amb estudis universitaris i amb dos dits de front (això creia jo) segueixen defensant que l’única manera de redreçar això és que torni el Tiet Paco, i coses per l’estil.
És evident que en procés democràtic, progressista i europeu, aquesta gent va quedar per allà entre l’esclavisme i la monarquia absoluta…. sembla que la gent de les cavernes espanyoles ha baixat de Covadonga i viu en ciutats (si no hi han viscut allà sempre), i que hi ha un gran espai cultural i social entre catalans i la resta de l’estat.
Una de les coses que m’ha deixat de pedra, és un correu purament demagògic criticant el nou estatut, arran del qual, se’ns transfereix el 100% de l’IVA recaptat, i que aleshores tot el que consumeixen els espanyols d’arreu de l’estat va a les arques dels malèfics catalans, que només ens ho gastem entre nosaltres, perquè som la comunitat més rica, i escanyem als pobres per a viure encara millor. I per tot això, criden al boicot, i ho fan mitjançant aquesta llista:
http://www.gav-valencianistes.com/cas/productes.htm
Casualment és una pàgina de blaveros anti-catalanistes amb una llarga i extensa llista d’empreses catalanes o amb seu social a Catalunya, i on ens quedem tots els seus impostos. (No diuen, es clar, que 3/4 de les multinacionals estan a Madrid, i que paguen també el 35% de l’IVA, perquè allò és la capital, el rovell de l’ou i l’orgull de la nació, i per altra banda s’ho quedarien els apàtrides renegats dels pesats del nord-est).
El més fort de tot és, que tot comentant la pàgina, per saber el seu parer, salta una noia de Saragossa dient que la seva mare fa més de dos anys que la té fixada a la nevera, que li estranyava que jo no l’hagués vist abans, i que molta gent la utilitza. Li pregunto si la seva mare la mira sovint, en això de fer cas al que diu, i em contesta que no, que ja l’ha memoritzat i no compra res de Catalunya directament.
És en aquests moments que l’esperit idealista del federalisme, del tots amics i germans, veureu com ens entendrem, queda diluït en una Espanya on està bé com està, li pesi a qui li pesi, i que a qui no li agradi que s’hi posi fulles. Per això és així la Constitució, una maleïda ratera per semblar que tenim camp per córrer, però que quan te n’adones, la corda ja t’ha arribat al màxim, i és hora d’alliçonar-te per haver-te pretés allunyar de la idíl·lica casa construïda per tots (tots vam col·laborar i vam escollir aquella casa perquè era millor que res, o això o la caverna espanyola del valle de los caídos).
En aquest sentit veig fins i tot vergonyós la editorial conjunta, un altre cop l’Oda a Espanya de Joan Maragall: Escolta Espanya…… fins quan més caldrà demanar que ens escoltin? Encara no ens hem adonat que no parlem el mateix idioma, i que no baixaran mai del burro? Semblem uns desgraciats abandonats pidolant una mica d’amor. Si la gent fos una mica més digna de sí mateixa hauria anat d’una punyetera vegada a l’últim vers: Adéu Espanya.
Personalment, crec que hem arribat a un punt on ja no hi ha retorn, i o ens diluïm en la gran i admirable castella, o posem els pebrots sobre la taula i diem prou, diem al món qui som, clar i català.
Que vagi molt bé la feina per allà a Brussel·les, aquí també fot molta fresca a la capital gala.
Ànims, que tot està per fer i tot és possible!
Cristian Jurado
Hola a tots
Es clar que aquesta presidència els hi ve gran, i el fet de no poder treure pit en cap aspecte els està afectant molt, dons per ells aquesta presidència simplement és una oportunitat de ser visibles al món que ens dona l’esquena.
El problema de Catalunya és Espanya, en canvi el problema d’Espanya no és Catalunya, sinó la própia Espanya mateixa, encara que ells pensin que ho som nosaltres. Si Catalunya esternuda, Espanya té una pulmonia, si España agafa una pulmonia, Catalunya també acaba infectada.
Quan Espanya no dona suport real al corredor mediterrani simplement s’escanya ella mateixa (s’ha de ser curt de vista). Ells pensen (és un dir) si fem primer la conexió a través del corredor aragonés, i endarrerim el català pensen “així li traurem pes a Catalunya i que altres regions en guanyin”. son així de simples. Fals, dons el fet de passar una carretera davant de casa teva, al més que et dona dret és a posar un bar, i si passen molt de pressa tampoc paren a beure res.
Jo tinc un amic a Màlaga, amb el que faig sovint converses molt intenses, i parlant de l’AVE, li vaig fer la següent reflexió. Perque una infraestructura sigui rendible en el temps ha d’aportar valor per igual als dos caps (Màlaga i Madrid), dic, en el vostre cas vosaltres aporteu molt més a Madrid que Madrid aporta a Màlaga, tú com enginyer vas a Madrid i aportes els teus coneixements, i a canvi et paguen un sou, inclús ridícul, per donar-lis un valor afegit important.
Ell hem diu que té uns amics que tenen un despatx d’advocats i que amb l’AVE han començat a treballar a Madrid. Li dic que el més probable és que si son bons, d’aquí uns anys obrin una oficina a Madrid per continuar creixent i al final tindran més activitat a l’oficina de Madrid que a la de Màlaga, i és possible que acabi desapareixent o essent testimonial. No és nou aixó, es l´história d’alguns bufets d’advocats de Barcelona. Aleshores el flux sempre és cap a Madrid i vosaltres sense adonar-os, poc a poc us anireu empobrint.
Suposo que els portuguesos seran llestos i evitaran conectar-se al mon per Madrid, si no volen desaparèixer.
Estem fotuts
Conrad
Hola Ramon
Es curios això dels idiomes, resulta que quan fan estadístiques a Catalunya sóm els que menys parlem anglés o un altre idioma, i resulta que quan estem a Europa sempre hi ha espanyols que no tenen ni fava d’idiomes.
En aquest sentit la pobre Maleni es deu trobar aillada completament, no deu tenir, apart dels seus, amb qui parlar.
Clar, i l’Obama ja li ha vist el llautó al Zapatero, que li deu dir a l’Obama a l’orella, segurament l’Obama si que l’entén a ell, i deu pensar, que tinc que anar a fer a Espanya si nungú m’entendrà….
Potser és que hi ha molta gent que es pensa que per contar fins a 10 i saber els colors, ja et pots entendre en un idioma.
Salut
Conrad
Hola,
M’agradaria comentar que quan es planifiquen infraestrucutres, s’hauria de tenir en compte la rendibilitat econòmica que s’en treu. Del que s’ha comentat del TGV entre Madrid i Murica, una part de productes murcians poden anar a Madrid de manera més econòmica i gent més ràpidament. Però això justifica la inversió que s’ha fet?
No seria molt més rentable econòmicament fer l’eix del mediterrani? Tota la fruita de València, Murcia i part d’Andalusia anirien a Europa, i productes catalans, però compte, si l’eix del mediterrani enllacés amb les ports de Barcelona, Tarragona, València, Castelló, Algezires, es facilitaria que bona part de la producció d’Europa, anés cap a aquests ports per ser transportada en vaixells. L’increment d’activitat econòmica, competivitat podría ser immens.
Des del punt de vista econòmic, veig molt més interessant aquesta conexió que no comunicar Múrcia, Valladolid i tantes altres amb Madrid. Si no la fan, és per temes polítics i no per rendibilitat econòmica.
Joaquim Duran
Hola,
Ara sí, parlant de trens, en un d’aquest programes que emeten per televisió sobre fets, van mostrar que desde que per Vilafranca del Penedès, des de que els trens hi passen més ràpidament, en el poble hi han començat a aparèixer esquerdes. Cada vegada que hi passa un tren, segons els veïns entrevistats, sembla un petit terratremol.
Joaquim Duran