Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Reforma universitària a Finlàndia
Un eurodiputat finès del grup liberal-demòcrata m’explica que al seu país hi entra en vigor una profunda reforma de la universitat pública. El famós informe PISA, que deixa aquest país molt ben situat en l’escola primària i secundària, situa la universitat pública de Finlàndia en una posició mitjana entre els països avançats.
El govern liberal finès va proposar al parlament un urgent debat de pocs mesos, per a que aquesta gran reforma entrés en vigor en el proper curs acadèmic. Quina diferència amb l’Espanya i la Catalunya socialistes, de referents sud-americans més que no pas europeus, on els debats són opacs i s’allarguen durant molts anys (nou Estatut, 2003-2006; nou finançament, 2006-2009), i tot sembla que ha de canviar molt per a que finalment res d’important no canviï!
La reforma finesa elimina la condició de funcionaris de catedràtics i professors de la universitat pública, convertint els seus contractes eterns en laborals (i creant, per tant, la possibilitat d’acomiadar-los si no fan bé la seva feina). I també s’exigeix que els rectors de les universitats públiques hagin de ser, forçosament, persones externes als cossos docents universitaris: així com és millor que el director d’un hospital no sigui un metge del propi hospital sinó un economista extern, a Finlàndia volen eliminar el favoritisme, en favor de la facció pròpia del propi departament, que a voltes duen a terme els rectors durant el seu pas pel rectorat. Si algú en vol més informació li enviaré per e-mail.
Durant la recent campanya electoral europea el dia que vaig presentar el programa d’universitats va ser el més trist: el conjunt de periodistes joves que em seguien cada dia dels diferents mitjans, molt trempats i amb qui vàrem acabar tenint una bona relació, feien cara de prejudici ideològic dogmàtic previ que els condicionava el seu judici. Així, tot i que vaig repetir tres vegades que “mantenint la titularitat pública de la universitat cal afavorir que hi entri capital privat” (per necessitat pressupostària i per entrada d’incentius de mercat, és a dir, de qualitat), gairebé tots van titular el mateix que La Vanguardia digital: “Tremosa proposa la privatització de la universitat”. Sembla que tenen raó els que diuen que Catalunya és la Cuba d’Europa: tot el que és privat és sinònim d’especulació i tot el que és públic és sempre eficient i bo. Si no reformem aviat la nostra universitat pública, però, aquesta seguirà lliscant pel pendent de la degradació.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec sincerament que qualsevol cosa que existeix en aquest món es pot avaluar. Per tant comparar, millorar, abandonar, etc.
M’agrada aquest posicionament que fa el govern finès i que lluny, com dius Ramon, de la Catalunya (i de l’Espanya). Els funcionaris que són bons (que també n’hi han), continuaran fent bé la seva feina i potser podran arribar a millorar els seus llocs de treballs, ocupats sovint per altres que no ho han fet tan bé. Per tant, a arremengar-se i a pencar tots!.
Jordi.
Tens tota la raó en què a Catalunya hi ha moltíssims prejudicis ideològics en contra de tot el que sigui privat. Vols dir que aquesta mentalitat no ve de la mateixa universitat? Quina casualitat…
Em pregunto si el Pla Bolonya canviarà de debò les coses.
I per cert… No correspon al Pla Bolonya la reforma finesa?
I què me’n dius dels altres Estats membres?
No hi ha harmonització en la política de les universitats?
M’agradaria que ens fessis cinc cèntims de com va la implantació de Bolonya a tota la UE…
Gràcies.
Senyor Tremosa, sincerament tothom vol una reforma, però ja sap vosté que no tothom la vol en la mateixa direcció. Com bé haurà seguit, a la majoria de la gent li és igual el futur de la universitat, i els que ens preocupem volem veure-la pública i de qualitat som ignorats, o ho sembla.
Li voldria proposar un debat de què pot ser millor, si intentar elititzar als futurs universitaris o volem que arriben més amunt qui té més diners, cosa que faria descendre el nivell de la universitat en alumnes, perquè ja és ben sabut per tothom que els diners no naixen del no-res. El nivell de vida dins l´Estat espanyol va empitjorant mentre als Països Catalans tenim el 40% de l´atur total de l´Estat, tenim la taxa d´accidents laborals més alta en relació a treballadors, i continuem aportant molt més del que ens aporten ells. Li demanaré que si vol em responga per què és bo que el capital privat entre a les universitats quan imposarà el seu model privat al que s´ensenya a les universitats. Moltes gràcies per l´atenció. Salut, des de València!
Estimat Sr. Tremosa,
En referència al que comenta al tercer paràgraf d’aquest artícle estaria molt interessat a rebre informació al respecte de la gestió Universitària i les millores que suposaria una gestió externa.
A més, em resultaria realment il·lusionant poder parlar amb vosté sobre les Universitats públiques i el futur que ens espera, sempre però, dins del que la seua ocupació com a Eurodiputat li permeta.
Per afegir un incís, la possibilitat de subtituir un Rector d’origen catedràtic per un gestor extern va causar profund malestar a la Universitat de València, cosa que s’entén si afegim que aquest gestor seria designat pel govern de la Generalitat Valenciana. Quina classe de gestor extern considera voste que és el més adequat?
Atentament,
Lluís Hurtado
Coordinador general
bea.aplec@gmail.com
Bloc d’Estudiants Agermanats
Benvolgut Ramon
El tema de l’educació no sembla tenir solució al nostre país. Jo com a pare em quedo esturat quan veig com funciona tant la pública com la privada. Avui m’assabento que al IES Viladecavalls canvien l’horari i passen de fer horari setmanal intensiu a fer dos dies a la setmana intensiu i 3 dies hauran d’anar 1 hora per la tarda.
Al final sembla que solament pensen en ells mateixos. I als estudiants ja s’ho faran!. Si l’any passat l’horari intensiu va funcionar prou bé, per què ho canvïen?.
I per que un mestre ha de ser el director de l’escola, quan a més de no tenir formació en gestió, no hi tenen cap motivació afegida, a més de ser un problema per ells a quí escullen o qui s’hi presenta.
Per que no pot ser un professional de la gestió, amb objectius a assolir, amb un pressupost i una gestió de recursos humans. Segurament un director professional podria gestionar 4 ó 5 instituts sense gaire dificultat amb un organigrama adequat.
Es més fàcil del que sembla, falta voluntat.
Per cert la formació professional també fa falta remoure-la una mica, i al final podrem posar-nos amb la universitat. Es que si no comencem la casa per la taulada, i sempre serà més fàcil actuar sobre la universitat si els alumnes que hi arriben venen força preparats, ja que seran molt exigents.
Salut
Benvolgut Ramon
El tema de l’educació no sembla tenir solució al nostre país. Jo com a pare em quedo esturat quan veig com funciona tant la pública com la privada. Avui m’assabento que al IES Viladecavalls canvien l’horari i passen de fer horari setmanal intensiu a fer dos dies a la setmana intensiu i 3 dies hauran d’anar 1 hora per la tarda.
Al final sembla que solament pensen en ells mateixos. I als estudiants ja s’ho faran!. Si l’any passat l’horari intensiu va funcionar prou bé, per què ho canvïen?.
I per que un mestre ha de ser el director de l’escola, quan a més de no tenir formació en gestió, no hi tenen cap motivació afegida, a més de ser un problema per ells a quí escullen o qui s’hi presenta.
Per que no pot ser un professional de la gestió, amb objectius a assolir, amb un pressupost i una gestió de recursos humans. Segurament un director professional podria gestionar 4 ó 5 instituts sense gaire dificultat amb un organigrama adequat.
Es més fàcil del que sembla, falta voluntat.
Per cert la formació professional també fa falta remoure-la una mica, i al final podrem posar-nos amb la universitat. Es que si no comencem la casa per la taulada, i sempre serà més fàcil actuar sobre la universitat si els alumnes que hi arriben venen força preparats, ja que seran molt exigents.
Salut
Una part de la meva trajectòria professional es va desenvolupar en el mòn universitari, implicat en la gestió per donar impuls a las reformes necessaries per donar forma a les relacions universitat empresa societat, i poder desenvolupar els sectors econòmics en la societat del coneixement en l’area economica del voltant de la meva ciutat i comarca.
Les eines de gestió que disposa la universitat publica fa molt complicat donar un pas endavant, per tal de que aquesta doni els resultats que la societat demana. La universitat publica a Catalunya es una institució conservadora i sense mecanismes de govern i gestió en un mòn competitiu.
L’analisi que porta a la paralisi, el claustre, l’assamblea, el cafe para todos, la cultura de la subvenció, els incentius docents, la imposibilitat de parlar de competitivitat,…, i les nostres universitat publiques estan a la cua dels rankings
Estic d’acord amb el post, m’agradaria disposar de la informació oferida en el mateix.
Salutacions