Ramon Tremosa

1.- Rajoy ha esperat a les eleccions andaluses a presentar el seu pressupost i els mercats internacionals, que l’han de finançar comprant deute públic espanyol, l’han suspès clarament. Els seus errors han estat:

a) Haver desafiat Brussel.les amb el dèficit de 2012: el 2 de març va dir que tancaria l’any amb el 5,8% de dèficit i no amb el 4,4% promès a la UE; això se sumava a les mentides del govern de ZP (tancar el 2011 amb un 8% de dèficit enfront del 6% promès).

b) La reforma financera és insuficient: no ha reestablert el flux de crèdit dels bancs al sector privat, pre-condició per a la recuperació econòmica. Que Bankia tingui opcions de comprar Catalunya Caixa deixa astorada molta gent a Brussel.les.

c) Les injeccions de crèdit barat del BCE no han arribat a l’economia real: el BCE ha injectat 1 bilió d’euros a l’1% d’interès, una bona part de la qual ha anat a parar a la banca espanyola, però aquests l’han fet servir per recapitalitzar-se i sobretot per comprar deute públic espanyol.

d) L’efecte expulsió (Crowding out) del sector públic al crèdit al sector privat és de cavall: i si algun dia el deute públic espanyol és reestructurat com a Grècia, els bancs espanyols seran els grans damnificats per la gran quantitat de deute que estan acumulant…  llavors sí que haurem de tornar tots a plantar patates!!

2.- Fa un mes el primer ministre italià Mario Monti va criticar públicament Espanya. Monti, prestigiós ex-comissari europeu, va dir que “Espanya està donant motius de gran preocupació perquè no està prestant prou atenció al necessari ajustament dels seus comptes públics”. Monti ha predicat amb l’exemple: ha fet retirar Roma de la cursa dels Jocs Olímpics de 2020, mentre Espanya hi segueix mantenint Madrid com si res.

Al Parlament Europeu eurodiputats portuguesos se’m queixaven fa poc que la troika (FMI, BCE i CE) vol obligar Portugal a privatitzar la companyia aèria TAP per tal de reduir deute públic i que Iberia podria comprar-la, per satel.litzar Lisboa a Barajas. Retardant el seu ajustament Espanya s’aprofita del camí d’austeritat que altres han començat a fer abans per tal de guanyar posicions.

A Madrid el benestar català és menys important que els interessos de les grans constructores madrilenyes, que estan al darrera del projecte olímpic madrileny: Rajoy ha demanat tornant de Pasqua més i més retallades en Sanitat i Educació a les autonomies però ni es planteja fer com Monti amb els jocs olímpics.

3.- Si la disciplina fiscal no és implementada per tots els països a la mateixa hora s’incentiven comportaments de ‘free rider” (anar per lliure per treure’n profit). Per això a Europa la irritació és creixent amb una Espanya que, per motius electorals o per altres causes, va ajornant les necessàries reformes estructurals que l’han de retornar al creixement econòmic i a la confiança dels mercats internacionals.

Com a catalans ens podem sentir molt identificats amb aquesta sensació europea: algú ens ha agraït a Espanya que el govern català començés al 2011 els ajustaments del seu dèficit? Més aviat al contrari: el PSOE andalús acaba de guanyar les eleccions amb vídeos que presentaven el govern català com a darwinista anti-social mentre ells són els campions de l’Estat del benestar.

És per aquest motiu i moltes altres raons que cada dia que passa més i més economistes reputats (Nouriel Robuini, Wolfang Munchau, Wim Buiter…) donen majors probabilitats a la hipòtesi “Espanya necessitarà un rescat”.

És per aquest motiu i per moltes altres raons l’hàbil i experimentat president de l’Eurogrup, el primer ministre luxemburguès Jean Claude Juncker, va aprofitar la primera reunió del ministre de Guindos a Brussel.les per agafar-lo pel coll i escanyar-lo durant el temps precís que va necessitar un fotògraf convenientment apostat per fer-ne la foto, que va tenir una amplíssima difusió. I és que de Rajoy s’esperava des del primer dia un comportament seriós, totalment oposat a la frivolitat de Zapatero. Rajoy, però, tot just després de signar el tractat de la unió fiscal de la UE va dir que Espanya no pensava pas complir l’ajustament del dèficit públic per al 2012 fixat per la Comissió Europea?!?

4.- En aquest context, quan fa tres setmanes la ministra espanyola de transports fos l’única entre 27 que votés en contra del mapa de les prioritats ferroviàries de la Comissió Europea, que inclou els corredors mediterrani i atlàntic, perquè no hi havia també el corredor central, ja no provoca estupor sinó indignació: hi ha països com ara Romania en els quals no hi ha previst que hi passi cap tren europeu prioritari!!

Com diu Enric Juliana, efectivament, a Espanya li cal en els propers anys modèstia. Però el PP sembla actuar com si fóssim encara al 2003, quan el “miracle” econòmic espanyol encara no havia estat percebut a Europa com el que realment era: un “miratge” econòmic, un bluf. Per això i per moltes altres raons Espanya és percebuda com a proper problema europeu.