Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Almunia estudiarà la discriminació de l?aeroport de Barcelona
Aquesta setmana han començat al Parlament Europeu les compareixences públiques (“hearings”) dels comissaris designats per Barroso per a la propera Comissió Europea. El futur comissari de Competència de la Comissió Europeu, Joaquín Almunia, es va comprometre en la seva compareixença a la Comissió d’Economia i Finances, i en resposta a una pregunta meva sobre aquesta qüestió, a estudiar la discriminació que pateix l’aeroport de Barcelona. Aquesta discriminació, originada fa anys per dotzenes de convenis bilaterals signats per l’Estat espanyol, rau en què s’obliga a companyies de molts països emergents a volar exclusivament a l’aeroport de Madrid, vulnerant les normes de la lliure competència i de la lliure circulació del mercat interior europeu. Tot seguit us transmeto el diàleg, així com les impressions de la compareixença d’Almunia, dels tres altres comissaris i del candidat a futur vicepresident del Banc Central Europeu que he seguit aquesta setmana.
Després de tres hores d’examen, els candidats millors han brillat encara més, mentre que els candidats a priori més febles han revelat més clarament la seva feblesa. Per primera vegada els comissaris s’han sotmès a una molt llarga i ininterrompuda compareixença pública davant dels diputats, de la premsa i dels ciutadans en general per internet. Cada pregunta s’havia de formular en un minut i mig, la resposta en durava tres i hi havia un torn de rèplica i de contrarrèplica de dos minuts. Aquesta fórmula, que podria en principi semblar poc eficient, ha permès bolcar una autèntica allau de preguntes als candidats que han confirmat la secular tradició del més terrible dels exàmens: l’examen oral públic.
Almunia ha estat brillant. Quin contrast amb la imatge que en tenia quan va ser candidat a les eleccions generals l’any 2000! El seu pas per Europa l’ha curtit i l’ha millorat. Ja l’havia sentit a Estrasburg al setembre, en una sessió curta, i em va cridar l’atenció, però a Brussel·les ha estat brillant. Amb un anglès i un francès acceptables, ha demostrat conèixer molt bé la teoria i la pràctica de les institucions europees. S’ha mostrat sòlid, segur, receptiu, disposat i en plenitud. En la meva intervenció li he tirat una floreta abans de començar a fer-li un discurs incòmode (“ha estat vostè un comissari solvent i, com els bons vins, apunta vostè a millorar amb el pas del temps”), que ell ha contestat comparant la qualitat dels vins del Priorat i de la Rioja.
He dit a Almunia que es trobarà amb quasi 400 expedients de la Comissió Europea contra Espanya, per suposats ajuts il·legals d’Estat a molts i diferents sectors productius. També li he dit que Espanya compta amb el recel de la UE a instruments tan importants com el FROB (el pla de sanejament del sector bancari espanyol) o el Pla E d’estímul econòmic. I he afegit que Espanya no transposa, o ho fa de manera molt deficient, múltiples directives -com la de serveis o la de morositat-, que empantanen l’economia del país en la falta de competitivitat i de productivitat. “Com a comissari de la competència, sabrà vostè defensar quan toqui l’interès europeu enfront de l’interès espanyol?” Almunia s’hi ha compromès al peu de la lletra… europea.
En la contrarèplica li dic: “Un exemple concret: l’aeroport de Barcelona no pot operar vols amb 23 països per causa d’acords bilaterals signats per l’Estat espanyol que els prohibeixen. Aquests acords, que afecten un país europeu, sis sud-americans, onze africans i un d’Oceania, estableixen l’obligatorietat de volar solament a l’aeroport de Madrid”. I en repetir-se Almunia en el seu compromís en complir i fer complir la legislació europea, fins i tot per sobre de l’interès espanyol quan calgui, li faig el comentari final: “Doncs avui mateix he presentat una pregunta escrita a la comissió Europea sobre aquesta denúncia concreta”.
Us adjunto el link de l’únic diari que s’ha fet ressò d’aquest diàleg, l’ABC, diàleg que també trobareu en vídeo al meu web a www.tremosa.cat.
“Almunia promet defensar la llei europea amb independència de l’interès espanyol”. http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=231639
En contrast amb alguns somriures de complicitat que em fan diputats de diferents grups i de diferents països, la cara d’alguns diputats espanyols no era gaire feliç en acabar la meva pregunta. Molts diputats europeus simpatitzen amb el Barça, saben de què va el tema català, han estat sovint a Barcelona i alguns fins i tot em pregunten pel nou partit de Laporta.
Ahir dijous a la Comissió d’Economia he tornat a fer una pregunta poc patriòtica en el “hearing” al candidat a vicepresident del Banc Central Europeu, Peter Praet: “La història de les crisis financeres ens ensenya que no hi ha recuperació econòmica fins que la banca no ha netejat les pèrdues dels seus balanços. El president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, va dir el passat 24 de novembre que les pèrdues ocultes de la banca, amagades i camuflades als seus balanços, podria arribar fins al 50% de les pèrdues totals, essent aquest un problema més europeu que americà”. I en demanar-li la seva opinió sobre aquestes declaracions, he afegit: “S’està referint el senyor Strauss-Kahn a la banca espanyola, l’única de tota Europa que en els dos anys darrers ha seguit presentat només beneficis?”
Dels quatres “hearings” que he seguit Almunia (Competència) i Barnier (francès conservador, Mercat Interior) han brillat amb llum pròpia i es perfilen com a homes forts de la propera comissió en matèria econòmica. El jove Olli Rhen (finès liberal, Economia i Finances, antic comissari d’Ampliació) ha passat el “hearing” de forma discreta, mentre que l’experimentat Sim Kallas (estonià liberal, Transports i Turisme, antic comissari de Duanes) ha confirmat la seva notable capacitat.
“No dispareu contra el comissari”, diu la llegenda, però els diferents grups ja han identificat els candidats més febles i de cara a la negociació de la setmana vinent a Estrasburg ja preparen canvis de cromos (“si tu amenaces aquest jo amenaçaré aquell altre). I és que plana pel parlament l’esperit de Buttiglione, el candidat italià de Berlusconi que al 2004 els eurodiputats van fer plegar perquè les seves declaracions contra els homosexuals amenaçava la votació del col·legi de comissaris (aquests es voten conjuntament, no individualment). I entre molts diputats hi ha ganes de forçar la caiguda d’alguns comissaris entre els candidats més febles, fet que seria una manera de visibilitzar la voluntat de poder d’un parlament que no pot proposar un dels seus membres com a president de la Comissió Europea, per exemple, com passa als parlaments normals. Fins la setmana vinent!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Ramon,
que interessant això que expliques, t’he de dir que a mi també em va sorprendre molt la figura d’Almunia quan vaig començar a llegir els papers que escrivia des d’Europa, m’hi va fer fixar en Joan Oliver (sempre el meu mestre)
Justament ahir vaig participar en una tertúlia a BTV que fem cada dilluns i el convidat de la jornada era l’alcalde. Entre moltes altres coses va explicar que volia un aeroport amb competències per posar-lo al lliure mercat, i que aquí només es demanaven les competències com si per sí soles signifiquessin competitivitat.
Com pots imaginar em va anar com oli en un llum per recitar la teva lliçó: on sés vist un mercat lliure on hi opera un monopoli com AENA l’únic d’Europa que decideix sobre tots els aeroports d’Espanya, I QUE EN EL NOU MODEL L’ESTAT TÉ EL 51% mentre la Generalitat, ajuntament entitats i privats es reparteixen la resta per allò de poder opinar i prou??? i també of course COM POT SER QUE UNS CATALANS GESTIONIN BÉ L’AEROPORT DE GATWICK I NO PUGUIN FER-HO AMB EL DEL PRAT? Ja veus que sóc una alumna aplicada, la resposta no té desperdici: tots els aeroports generen beneficis…
Una altra coses d’aquestes que només m’importen a mi, però com que suposo que les converses informals tenen un pes important, sàpigues que POTSER el president del FMI, Monsieur Strauss Khan és descendent dels Khan que van fundar el primer arxiu del món en imatge en moviment. Si és així i te’n pot parlar o facilitar-te’n l’accés, sàpigues que és una de les joies més preuades de la humanitat. Els germans Khan, eren uns idealistes utòpics propis de l’època (inicis cinema) i multimilionaris (eren banquers) van decidir gastar bona part de la seva fortuna enviant pel món delegats que amb les primeres màquines que prenien vistes (camères Lumière) rodessin documents sobre tots els homes, races, espècies, cultures de la terra; també dels esdeveniments més transcendentals que succeïen amb el propòsit de configurar un gran arxiu universal d’imatge en moviment capaç de convèncer l’espècie humana que l’evolució i el progrés es donaven en la pau i la concòrdia dels pobles.
El fons és d’un valor extraordinari, tot i que paradoxalment no va complir amb les expectatives dels Khan, aviat les imatges de la Gran Guerra s’apilonaven en les llaunes i feien escruixir la gent durant les projeccions.
L’arxiu es va acabar perquè després de gastar una immensa fortuna es van arruinar. No podien imaginar, però, en el llegat tant important (malgrat que desconegut) que ens han deixat, en el valor polític sociològic i humanístic d’aquests continguts.
Un dels meus somnis seria poder-me dedicar un temps a estudiar-lo, en la mesura i parts que pogués. És la llavor d’Europa, Ramon, pels materials i per l’esperit amb què es van aplegar. Gràcies i fins aviat
Natàlia
Bon article,
Des de la discrepància d´un membre de la classe proletaritzada catalana ( un outsider en una Catalunya de capalletes d´estil mediterrani ), el felicito pels seus articles. El tema de les institucions europees m´és molt proper car he viscut com Estônia entrava a la UE, com alguns euromandarins occidentals reclutaven funcionariat local ( curiosament sempre mosses de bon veure, MadeDéu quina casa de barrets ! )…Només dir-li que Sim Kallas estava implicat en un escàndal de corrupció que fou silenciat a corre-cuita un cop fou nomenat comissari. Estônia és un país fenomenal amb una gent sincera i que em recorda la gent pagesa catalana d´abans ( els meus avis i els meus besavis ), perô tanmateix cregui´m la classe política del país és igual o pitjor que el nostre benvolgut tripartit ( manca de projecte nacional i cerca del bé propi ). Com un amic del Punjab ( d´aquells que obrien cava quan van pelar els Ghandi, del morro fort vull dir…) que té un negoci a Tallinn em comentava l´altre dia després de subornar un funcionari de l´administració local: ¨aquí ve l´ambaixador dels USA li compra un pis al ministre d´exteriors estoni i ja el té el dia següent fent comentaris suicides contra la Rússia de Putin¨.
En tot cas, excellents articles i tant de bo el seu somni d´una Catalunya liberal i sobirana es faci realitat ( car el què tenim ara és per apretar a córrer ).
Jaume
Tallinn
Hola,
Escric aquest comentari quan ja has votat favorablament als comisaris proposats per Barroso. No sé perquè has votat favorablament tenint en compte que la comissió de la competència anirà a mans d’Almunia. No crec que solucioni el tema dels aeroports ni que flexibilitzi més el mercat de les telecomunicacions a l’estat espanyol. Crec qye t’has posat en la boca del llop.
L’anterior comissària de la competència va posar una multa de 150 Milions d’euros a Telefònica per ho haver baixat les tarifes d’interconexió amb altres operadors i que ha estat recorreguda pel govern espanyol per invasió de competències. Es farà el judici o es perdonarà la multa i aquí no ha passat res?
Dels tractats de de vols amb altres estats i que dóna el monopoli a Barajas, creus que es resoldrà? es resoldrà aviat, o haurem d’esperar a més de 4 o 5 anys (quan dura el càrreg)? I suposant que això se solucionés favorablament favorablament de cara a l’Aeroport del Prat, encara queda AENA: http://www.naciodigital.cat/noticia/13841/partits/espanyols/diuen/prat/catala
No crec que amb Almunia ni amb res, se solucioni el problema. Suposem que es fa l’eix del mediterrani. Suposem que empreses arees volen fer vols de mercaderies des de Barna, aprofitant la conexió amb la línia férrea. Que passa si AENa simplement els diu que no, que no els accepta fer vols de mercaderis des de Barna? Qui es quixarà? les aeroplínies? el Sr. Barrosso?, el Sr. Almunia? Ningú, crec que simplement ningu. Crec que si AENA cecretés que a partir de demà no es fes cap vol a enlloc des de Barna exceptuant el pont aeri (al·legant motius econòmics o de qualsevol altre tipus), la generalitat seria incapaç de fer res i Europa seria incapaç de fer canviar d’opoinió a AENA. Simplement, ras i curt.
So a Europa li importés Barcelona, ja apretarien a Aena i al govern espanyols perqupe això canviés. I una primera mesua seria no posar al Sr Almunia de comisari per a la competència.
Joaquim Duran