Al darrera la nevera

Aquest cap de setmana llarg l’he passat voltant pel País Valencià, d’on sempre m’enduc una impressió ambivalent. Una de freda i una de calenta: la terrible violència simbòlica que suposa veure per tot arreu la toponimia del país espanyolitzada, un atac amb què els valencians han de conviure a diari. De l’altra, la impressió de ciutats com Sueca, on vam sentir parlar català a tothom ?tothom… Després a València, al barri de Benimaclet, volíem fer un got al Terra però era tancat per pont. Tot i això, vam descobrir que a Feliu Ventura ja li fan antologies!

Ho anunciava un cartell ben visible. Serà el proper 14 de novembre, a les 20:30 hores, al Musical de Benimaclet. Un concert amb el lema Feliu Ventura: antologia, organitzat per Maulets a benefici del futur centre social-bar Terra, un projecte amb vuit anys d’existència que ara està amenaçat per l’especulació immobiliària. Acompanyat de Borja Penalba, Feliu presentarà les seves noves cançons, i les antigues, i les més antigues… A l’espera de poder presentar en condicions el seu nou disc Alfabets de futur (Propaganda pel Fet!, 2006) a la capital del País Valencià.
Feliu Ventura (a la foto, amb una camisa que sabem que li agrada) és un obrer de la cançó. La seva experiència amb Llach el va projectar de tal manera que els crítics que mai li havien fet ni cas el van començar a tractar amb amb respecte. Perquè el disc Barricades de paper (Propaganda pel Fet) és de l’any 2003, i ningú n’havia dit ase ni bèstia fins que el cantautor de Verges el va descobrir… El 2005. Molts, però, l’havíem descobert abans en multitud d’esdeveniments rojoseparatistes. Crec que és un dels millors autors de cançons del moment i la seva obra l’haurem de valorar amb prespectiva d’aquí un grapat d’anys.
Veurem què passa amb els crítics ara que Llach no l’acompanya…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!