Com ho veieu això?

Demà diumenge dia 28 de maig, el Barça juga al Camp Nou, el darrer partit de la lliga 2.022/23.

S’acaba el campionat i comença l’exili temporal a l’Estadi Olímpic Lluis Companys.

Aprofitant l’avinentesa, el Club ha pensat en fer un acte institucional en el que es repassarà la història de l’Estadi inaugurat el dia de la Mercè de l’any 1.957.

En aquelles temps, un servidor de vostès, ja feia un any i mig que era soci.

Me’n van fer quan l’equip encara jugava al l’antic Camp de Les Corts.

Ara tinc el número 1.777.

Suposo, que com acostuma a ser habitual en aquests tipus d’esdeveniments, passaran pel·lícules recordant fets remarcables, victòries importants, partits memorables i a més a més, hi haurà actuacions musicals, focs d’artifici, parlaments del President, de velles glòries, etc…..

Fins aquí, tot em sembla molt bé.

A partir d’aquí, la cosa s’espatlla molt.

Resulta que aquest també serà el darrer partit amb la samarreta blaugrana d’en Sergio Busquets i d’en Jordi Alba.

Particularment, em semblen dos personatges execrables i profundament antibarcelonistes.

Jugant de titulars aquests dos paràsits, el Barça ha perdut gairebé tots els partits importants que ha jugat des de l’any 2.015.

I no em refereixo només a les desfetes vergonyants, alguna d’elles repetida més d’un cop, contra el Liverpool, el Bayern, el Roma, el París Saint Germain, el Benfica, etc, sinó a aquelles tant i tant repetides contra el Cádiz, el Granada, el Rayo Vallecano, l’Osasuna, etc.

Escric de memòria, però si no recordo malament la temporada passada si guanyàvem a casa contra el Granada, ens posàvem primers.

Doncs mireu per on, vam perdre.

Explico tot això, perquè resulta que ja fa dies i dies sento, veig i llegeixo que els hi hem d’agrair que ens hagin pres el pel i els calés.

Hem estat convocats per a retre homenatge a aquests dos sàtrapes i a acomiadar-los amb admiració i devoció.

Diuen ells mateixos, tot fent servir una frase molt habitual en el món del futbol, “lo hemos dado todo por el Barça”.

Ho repeteixen cada cop que els entrevisten.

Realment, tampoc tenen la capacitat per a dir res més.

Segons sembla, el Sergio Busquets cobra uns 15.000.000 € (quinze milions) nets per temporada. Aquesta quantitat, representa més de 41.000 € diaris, o sigui, per a la gent que encara compta en pessetes, 6.800.000 pessetes cada dia. Si, si, (sis milions vuit-centes mil pessetes diàries)

Per la seva banda, el Jordi Alba s’embutxaca uns 13.000.000 € (tretze milions) nets, més de 35.000 € (trenta-cinc mil euros al dia) o el que és el mateix, unes 5.800.000 pessetes cada cop que es lleva.

Això vol dir, que al Barça li costen aproximadament el doble un cop liquidat amb Hisenda.

Anem molt i molt malament.

I no parlo de futbol.

El juny de 2.021, és a dir, fa gairebé dos anys, vaig fer un petit escrit que fa referència al tal Jordi Alba.

Em va motivar una frase que va dir a Onda Cero on afirmava textualment: “Yo no soy mucho de leer ni de escuchar”.

Per si n’esteu interessats/des, el torno a reproduir.

Heu de situar l’escrit en el temps en el que el vaig fer, juny de 2.021.

Era una època, en que encara anàvem amb mascareta, seguia morint gent per la maleïda Covid-19, no es podien reunir més de 6 persones al aire lliure, patíem confinament comarcal, ens posàvem gel cada dos per tres, etc.

Hi havia molta por……….i justificada.

Aquest és el perfil que vaig fer en aquell moment, del tal Jordi Alba.

“Yo no soy mucho de leer ni de escuchar”,  ens diu en Jordi Alba, reconegut intel·lectual i creador de tendències, de 32 anys, en declaracions a Onda Cero, ahir dia 10 de juny de 2.021.

Aquest primat, mentre espera tenir plaça a la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, organisme encarregat de decidir a qui s’atorga el Premi Nobel de Física, es dedica a jugar al futbol amb l’equip del Futbol Club Barcelona a canvi de uns 8.000.000 milions (vuit milions) d’euros l’any. És a dir uns 22.000 (vint-i-dos-mil) euros diaris. Si ja sou grandets/etes i encara penseu en pessetes, 22.000  euros/dia, venen a ser gairebé 3.700.000 pessetes/dia.

En Jordi Alba, juga a més a més, a temps parcial, amb la Selección Nacional de la Nación Nacional Española i s’embutxaca algun milionet més.

En Jordi Alba, viu probablement en una casa unifamiliar amb sala de jocs, piscina, gimnàs i camp de tennis.

En Jordi Alba, per la seva condició de futbolista professional, té garantida com a mínim una PCR cada dia.

“A nosaltres encara no ens han vacunat, ni sabem quan ho faran”, em diu la Laura X (no vol que posi el cognom, perquè a més a més, té por a represàlies), caixera de supermercat de trenta i escaig d’anys, que excepte quan li toca festa, ha treballat cada dia, fins i tot quan estàvem tancats a casa les 24 hores.

Per davant de la Laura, a una distància aproximada de 50 cm. (mig metre), desfilen cada dia unes 150 o 200 persones.

Tot i tenir un parapet de plàstic, moltes d’aquestes persones li parlen pel costat, sobretot quan recullen la compra per l’altra banda de la caixa.

La Laura, toca cada dia, dotzenes de targetes i cents de bitllets i monedes.

La Laura, guanya a l’any una quantitat de diners molt semblant a la que s’embutxaca en Jordi Alba cada dia.

La Laura, viu en un pis de 75 metres i té l’esperança que ningú de casa seva agafi la maleïda Covid-19, perquè la convivència, amb una persona tancada les 24 hores en una habitació, es faria difícil.

Ni en Jordi Alba, ni cap dels que es troben en la seva situació, han dit que no es deixaven vaccinar si abans no ho feien amb la Laura i amb tota la gent que està atenent al públic.

En Jordi Alba, tots els Jordis Albas i els/les que han decidit que es perpetri aquesta aberració social, aquesta anormalitat ètica, aquesta perversió moral, mereixen el meu més profund menyspreu i la més forta de les escopinades que jo pugui fer.

“Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres”. La rebel·lió dels animals. (George Orwell).

“Escopiu a la closca pelada dels cretins. Escopiu a la closca pelada dels cretins” Marxa Nupcial (Joan Salvat-Papasseit).

Molt atentament,

El Tiet Jaume, conegut també com Nack o Jakob Kleines Schloss.

Orgullós component, des de fa 2.410 dies, de la mítica colla de corriolistes radicals, Caminaires del Ter.

Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible i contumaç, del Futbol Club Martinenc. Ep! i condecorat amb l’escut d’or del Club.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

11 de juny de 2.021.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!