La notícia del dia és que s?han fugat els principals colpistes que hi havia a la presó, justament ara que comença la campanya electoral que es preveu de molt joc brut per part de l?oposició i els ianquis, ja que a les bones no tenen res a fer, les enquestes donen a Chávez un 70% de la intenció de vot a Chávez.
3/08/06 (continuació)
La qüestió és que parlant del tema he notat alguna cosa al peu i he vist un bitxo marró força gran que ha resultat ser un cent-peus, i he fet un crit que déu n?hi dó. Per la zona es veu que també hi ha serps cascabell, les més perilloses.
El pare de la Mara, en Rafael, ens ha fet una xerrada improvisada resumint la lluita dels anys 60 fins ara. Com hi ha 200.000 desapareguts, com eren a les muntanyes armats, com els van traicionar els líders, com van aconseguir reiniciar la lluita de forma clandestina, com diferents companys i companyes es van quedar pel camí. Entre ells l?Alí Primera. El dia que va morir en Rafael era amb ell a un bar, primer va sortir l?Alí i després ell i va veure com moria d?un accident de cotxe dos vehicles per davant seu. I està convençut que va ser un accident provocat, entre altres coses perquè la versió oficial no concordava amb la realitat.
Pel que fa a l?actualitat ens deia que el que sustenta Chávez i el procés revolucionari són les bases organitzades, i que és per això pel que lluiten principalment, pera conseguir que les 2 o 3 properes generacions tirin els canvis revolucionaris endavant. Ha posat com a exemple l?experiència russa que va acabar creant una nova èlit.
Ens ha comentat que hi ha un noi equatorià de 23 anys aquí a Veneçuela amb el qual podrem parlar, que té una gran capacitat de lideratge, encapçala els camperols organitzats de tres estats i ha patit tres intents d?assassinat. Ha escrit un llibre que pot ser interessant, mirarem si el podem aconseguir. Fins-i-tot ha comentat que el veia com a posible futur president d?Equador.
Finalment ens ha comentat que l?estat prioritza la tornada al camp, molt fértil, i l?impuls del turisme per tal de no dependre tan del petroli.
Després de xerrar hem pujat al B on ens hem connectat a l?Infocentro i hem vist en Marcelo, de la cooperativa de video Calle y media, i hem quedat de veure?ns un dia per a que ens passi material. Després hem anat al centre de Caracas a trucar, fer uns vidres nous per les ulleres de la Cris que se li van trencar i a comprar llibres a sota el pont de les Fuerzas Armadas. Després hem tornat a la Vega i hem fet una amanida russa.
Després de dinar la sobretaula (sense taula) amb en Rafael ha resultat força interessant. Parlem de Colombia i ens dicen que ja no consideren les FARC revolucionàries, que estan en el negoci de les drogues i conxorxats amb el govern i els qui ho pateixen són els camperols. I com en última instancia el negoci el controlen els EUA. Com que estem cansats decidim anar a dormir tot mirant una pel.li sobre Petare.
04/08/06
Avui divendres ens hem llevat d?hora, hem fet les arepas avui amb formatge i no ens hem dutxat perquè hi havia molt poca aigua. Baixem a la Redoma de la Índia i la Cristina va a l?òptica a deixar les ulleres perquè li posin els vidres i jo vaig a la perruqueria per a rentar-me el cap, i al final me?l tallen una mica i me?l pentinen llis a l?estil dels culebrons sudamericans, però al vespre ja se?m comença a arrissar. Quan tenim les ulleres i hem trucat mirem de trobar postals però només en trobem un exemplar de Caracas, sembla missió imposible! El tema de souvenirs i postals pels turistes el tenen molt poc explotat.
Al migdia quedem per dinar amb una noia i dos nois de l?Assemblea Bolivariana de Catalunya a un lloc una mica car però el menjar era pasable. Comentem algunes experiències i després quedem amb el Francisco per anar a Radio Negro Primero, on un responsable ens fa una xerrada força extensa parlant de la història i situació de Veneçuela i el paper de la ràdio comunitària, que no només és una ràdio, fa activitats socials com ara colònies d?estiu per nens, la comunitat hi té els seus programes, es fa una funció de denúncia i vigilancia de l?acció del govern i les problemàtiques que hi pugui haver. A més els nois i noies poden aprendre l?ofici de la ràdio i també a fer videomuntatges.
Ja força de nit hem fet una hamburguesa especial molt bona tot i que m?ha tocat pollastre i pernil dolç perquè les hamburgueses s?havien acabat. Tornem a casa i el pare de la Mara, en Rafael, ens diu que ha concertat entrvistes dilluns i dimarts i ell ens acompanyarà a l?Alcaldia Libertador amb membres de la Comisión de Proyectos Endógenos de Servicios o alguna cosa Aixa, i visitar l?oficina d?alguns consejeros. També té concertada una entrevista amb un membre de l?Asamblea Nacional i gent del Banco Pueblo Soberano i Banmujer, que dóna micro-crèdits a les dones. A més ens diu que podem assistir a l?assemblea pública per a escollir el Comitè electoral de la Parroquia de la Vega, per les eleccions que es faran al desembre. Estan un pèl preocupats perquè com els va fallar el cop d?estat contra Chávez creuen que usaran tota la guerra bruta posible i intents de comprar amb diners a qui calgui per tal d?aconseguir que Chávez no guanyi les eleccions. La majoria de gent diu que Chávez sí, buròcrates corruptes no, són molt crítics amb el procés però de forma constructiva. El que està clar és que el poble vol que torni a sortir Chávez per poder seguir amb el procés revolucionari. Els qui no el volen són la classe alta que és molt escassa.
06/08/06
Ahir al matí vam baixar a la Redoma de la India a trucar i fer gestions vàries, i després vam pujar a Las Casitas (un barri de la Vega a partir del qual anem caminant a la Invasión que és on ens allotgem) i era tan tard que vam tenir problemes per trobar alguna cosa per menjar, i vam acabar menjant patates fregides i plàtans i una mena de pa de pessic. A més un Colombià que hi havia per allà em va convidar a un gelat a més de fer-li el ?oecanviasso? del paquet de tabac al Marc.
Tot seguit vam anar a ca la mare de la Mara, Euledis, i vam tirar cap a l?escola on es feia el bateig de la Roxibel, el Roine i els seus cosins. El bateig en sí es feia a l?església del pis de dalt. Pel discurset que va fer el capellà es veia que era un ?oeescuálido?, i sembla que la majoria ho són (contraris al procés revolucionari i a favor dels EUA).
Després del bateig vam tornar a casa els pares de la Mara on van portar beguda i posar música. Allà vam conèixer el vice-ministre de petroli i energia, Juan J. Garcia, que ens va comentar quins eren els seus proyectes, entre altres funcionar amb una concepció socilista i no buscar el benefici monetari més immediat. Per exemple no vendre els productes no elaborats del petroli sinó invertir en fer empreses que facin els derivats aquí a Veneçuela, aconseguint fer llocs de treball i que aquests productes siguin més barats que si es compren a fora. Segons la lògica capitalista no és el més rendible però segons la socialista és més important crear riqueza a llarg termini, més que no pas el rendiment immediat que acabava en poques mans. Actualment només s?elabora un 1% del petroli a Veneçuela i la resta es transforma a fora i es tornen a importar els productes un cop transformats.
També vam estar parlant amb un tupamaro que explicava com van decidir treure?s les caputxes i posar-se al servei de Chávez. En Francisco ja ens havia comentat que aquesta actitud havia sigue criticada per alguna gent del procés revolucionari.
També vam conèixer en Richard, un equatorià de 23 anys que té un llibre publicat als 17 i treballa amb la creació i ús de pesticidas naturals per substituir els que van donar les multinacionals als camperols, que les van fer enmalaltir i a sobre després no els van voler comprar els productes del camp que van obtenir. Sembla que va ser una campanya per arruinar als camperols. En Richar ja ha patit tres amtemptats.
La festa es va allargar moltíssim i vam veure Polar Ice (cervesa), Sevillana (sangria) i rom. Vam ballar de tot, molta salsa, ballenatos, reguetón, i fins i tot em vaig atrevir amb els tambors que són molt difícils de ballar. Vam acabar amb un megamix del DJ Temptation (que ja ens hem fet gravar) amb Hombres G, Xuxa, etc.
Vam anar a dormir bastant col?locats i cansats a quarts de tres de la matinada i al matí al baixar cap allà les 11 vam veure que seguien amb la festa?
El diumenge al migdia vam anar a l?assemblea per a escollir el comitè electoral de la parroquia de la Vega, i els vam deixar quan decidien al mig de la plaça Bolívar de la Vega si votaven a mà alçada o de forma secreta després d?una acalorada discussió. La millor votació va ser la dels que votaven a mà alçada en contra que es votés a mà alçada?
Vam anar a casa els pares de la Mara que van jugar un partit de futbol Catalunya ? Veneçuela enmig del carrer que van guanyar els catalans i després una parrillada de pollastre i vedilla.
Al vespre vam anar a dormir d?hora que estàvem molt cansats de la festa del dia anterior. Aquest matí hem baixat a buscar en Rafael a casa seva, hem fet unes empanades (jo de pollastre) i un jugo de maduixa, i un plàtan que hem comprat a un camió que passava per allà.
Després hem baixat a l?Alcaldia Libertador (del municipi Libertador que forma part de Caracas) on ens ha saludat un regidor amb el que havíem quedat però no s?ha pogut reunir amb nosaltres perquè han convocat una reunió urgent de tots els concejales. El regidor amb el que havíem quedat és Francisco Avilés, president de la Comisión de Transporte, Obras y Vialidad. Hem anat al seu despatx on hem conegut diferent personal de l?alcaldia. Carlos Gordones, promotor social, és la persona que ens ha atès més estona i ha explicat com funciona la comissió, els projectes d?asfaltat, il?luminació, clavegueram, etc. I de pas ens ha explicat coses del ?oeparo petrolero?, el cop d?estat, i el funcionament del govern. Està designat pel consejero a la comissió del ministeri d?infrastructures per vetllar que es tinguin en compte les necessitats de les parròquies que representen.
Els promotors socials treballen per l?ajuntament com a gent propera al poble que coneix les seves problemàtiques i les trasllada a l?Alcaldia. Ens han tractat molt bé, ofert cafè capuchino i aigua.
En vista que la reunió urgent dels regidors s?allargava hem anat a un menjador social on per 6.000 bolívars (poc més de 2 euros al canvi) fas un bon àpat. Concretament he menjat sopa de llegums, pollastre arrebossat amb plàtan fregit, amanida de col, pasta amb suc, jugo de parchita (no gaire bo perquè era fet amb aigua d?aquí que no té gaire bon gust) i pa.
Més tard hem anat a reunir-nos amb Andrea Tavares, regidora pels quatre districtes del seu circuït electoral i a més presidenta de la Comisión de Desarrollo Endógeno. Hi ha deu regidors escollits pels seu circuït electoral al que han de rendir comptes i tres que ho són per llista (de tot el municipi).
La regidora ens ha explicat diferents aspectes del procés, entre ells com funcionen els Concejos Comunales. Ens ha donat uns llibrets d?una col?lecció sobre diferents missions i ens ha regalat dos llibres sobre Chávez dedicats. Li hem donat el llibre sobre els Països Catalans en espanyol, un mocador amb l?estelada i la xapa de la brigada Alí Primera.
El concepte de desenvolupament endògen és molt interessant, busca la participació de la població per al desenvolupament de la seva comunitat en diferents aspectes.
Després hem anat a trucar, a fer una dona (els donuts d?aquí que són boníssims, un dels millors el d?arequipe) i una Polar Ice amb doritos a Las Casitas. La senyora Carmen que té una botiga de queviures i és d?origen equatorià ens ha regalat farina per fer arepas i salsa de formatge per farcir-les, i ens ha dit que estava molt contenta que els visitéssim.
Finalment hem pujat a casa on ens han preparat una sopa amb fideos i llenties bonísima, i ens han comentat com van lluitar per fer la Invasión Ayacucho (el barri on viuen) el 2001 (invasió és fer cases a la muntanya al voltant de Caracas) i pel cop d?estat i el paro petrolero. Parlen de com reaccionà el seu barri al cop, com fins i tot les bandes de delincuents com els ?oeescopeteros? van vigilar els comerços per a que no hi hagués pillatge, com els van tallar la llum i no sabien què passava ni qui entrava i sortia del barri, i com no podien ser a casa per por que els anéssin a buscar, fins que van aconseguir mobilitzar el barri i columnas de milers de persones van baixar dels diferents barris al centre per defensar Chávez. La gent que baixava duia armes de les que tenen a casa per defensar-se però no es van arribar a usar i eren poca cosa comparat amb l?armament dels militars.
Van prendre Miraflores (palau presidencial) i altres punts estratègics exigint que els tornéssin Chávez que estava segrestat. Durant quatre dies la gent no sortia de casa ni tenia pràcticament menjar, i no tenien informació, i quan van dir que Chávez havia renunciat, cosa que era mentida, fou una conmoció molt forta.
8/08/06
Aquest matí ens hem llevat força d?hora i la Marta i jo hem fet les arepas que hem farcit de formatge, mortadel?la de formatge i la crema de formatge que ens va regalar la senyora Carmen de la botiga de queviures.
Hem anat al museu de José Martí on hem trobat en Richard, l?equatorià. Ens ha rebut el director de la casa museu, ens ha explicat com funcionava I ens ha regalat la revista que publiquen.
Més tard ha arribat en Rafael i hem anat a una reunió d?internacionals a l?hotel Arauco on hi ha el Centro Internacional Miranda, per parlar de com coordinar les diferents persones i entitats que viatgen a Veneçuela entre elles i amb els veneçolans. Hi havia francesos, catalans, un Italia i una marroquina, a banda dels veneçolans.
Acte seguit hem anat a l?Assemblea Nacional i pel camí hem trobat un dispositiu desactivant el que en principi era una bomba en un edifici governamental. La qüestió és que el diputat que ens havia rebre estava atabalat per diferents imprevistos i hem decidit anar a dinar.
Pel camí hem aconseguit la missió imposible de comprar postals a correus, tot i que semblen dels anys setenta. Hem anat a un lloc on només fan espaguetis i he demanat espaguetis a la bolonyesa amb mantega i formatge i dos ous ferrats. Hem acabat tots que no ens podiem aixecar de la cadira.
Després hem anat a l?hospital militar perquè la mare de la Mara s?ha desmaiat i l?han portat a fer-se proves. Ha sortit i hem anat fins la Redoma de la India a trucar i conectar-nos a Internet i després a Las Casitas a casa els pares de la Mara, i aquesta ha pujat amb nosaltres al B a acomiadar l?Anabel, una francesa que marxa. Hem aprofitat per saludar al Francisco i sa mare, l?Alícia, i tothom qui hi havia.
Hem tornat a baixar, hem parat a la botiga de la Carmen a comprar birres i cap a casa, que a més avui ha arribat l?aigua, un dia més tard del que tocava! Això vol dir que ens podrem dutxar tranquil?lament i fer una rentadora. Ara farem l?assemblea i la Mara ens descarregarà les fotos i videos que tinc la càmera plena. Segurament després soparem pollastre i veurem una pel?li.
10/08/06
Ahir en llevar-se la Marta es va trobar un escorpí (alacrán) petit a la sabata que per sort no la va picar, tan petits sembla que no ho fan. La qüestió és que ens han recomanat que espolsem la roba i les sabates per si de cas abans de fer-les servir.
Com que teniem aigua ens vam fer unes bones dutxes. Vam menjar un parell d?arepas amb mortadel?la i formatge cada un i després vam fer una rentadora ja que ens quedava poca roba neta, amb una rentadora que gasta molt poca aigua, amb un tambor per rentar i un altre per centrifugar.
Després vam baixar al metro de La Paz on havíem quedat amb el Rafael que havia anat a acompanyar la seva muller a fer-se proves a l?hospital. Vam dinar allà terra, jo espaguetis amb pollastre que haviem comprat a una luncheria perquè els dimecres no hi ha paradetes.
Quan van arribar en Rafael i en Richard vam anar al Ministerio de Energía y Petróleo. Ens vam assabentar que el diputat que no ens havia pogut rebre el dia anterior, José Khan, l?havia cridat Chávez i fet ministre d?indústria per sorpresa, i per això no ens havia pogut rebre.
Al ministeri ens va rebre Roberto Delgado Ottavi, director general de refinació, i ens va respondre força preguntes i explicar coses molt interessants. Per exemple com va funcionar el paro petrolero, van omplir prèviament tots els dipòsits i van aconseguir que no vinguéssin vaixells a buascar-ne, i no podien produïr perquè no tenien on posar-lo. A més van fer sabotatge informàtic perquè coneixien els passwords i obrien o tancaven bàlvules quan no tocava i coses per l?estil per sabotejar la producció. Des de fora PDVSA (Petróleo de Venezuela) donàven les ordres per cobrar els seus sous als bancs quan ja no hi treballaven. Van haver de desconnectar tot els sistema informàtic i funcionar de forma manual un temps.
El control de PDVSA no és total, hi ha molts càrrecs ?oeescuálidos? i també n?hi ha molts entre els funcionaris. És per això que els diners de PDVSA per finançar les diferents ?oemisiones? no passen pels ministeris i apareéis administratius respectius perquè es perdrien pel camí, van directament a presidencia i d?allà es financen directament les misiones.
Tampoc controlen l?aparell judicial i s?absolen colpistes o assassins de camperols a la frontera amb Colòmbia, a mans de mercenaris que passen la frontera. Ja han assassinat uns 150 camperols.
Ens van explicar els objectius energètics pels propers anys, fer refineries centrals electrètiques i siderúrgies. També a l?interior amb idea de fer una nova ciutat en un lloc on ara no més hi ha 2.000 habitants, per tal d?equilibrar el territori i crear llocs de treball. Volen també fer una xarxa de ferrocarrils ja que els ianquis no els ho havien permès per interesaos en el transport per camions.
El petroli el venen a tots els països al preu internacional però als EUA al comptat i a d?altres països amb facilitats de pagament. També promouen empreses amb altres països amb capital majoritari del país on estan, tal i com demanen ells a les empreses del seu territori. Ens donà l?exemple d?una empresa a la que van oferir que es quedés només un 30% dels beneficis i com que encara hi guanyen molt van acceptar igual.
Ens van dir que quedéssim un dia per dinar amb ell i el vice-ministre, Juan J. García, que ja coneixíem del bateig de diumenge passat, i que havia sigut president de PDVSA gas i segurament esdevindrà president de PDVSA petroli. El vam anar a veure al seu despatx i vam estar xerrant una estona i ens va donar un parell de llibres i una samarreta i li vam donar un llibre sobre els PPCC, un dossier de la Brigada Catalana ? Veneçolana Alí Primera i altres coses.
També vam estar xerrant una estona amb el noi tupamaro que treballa amb ell i també el vam conèixer al bateig. Sortint del ministeri va manar cap a casa i vam fer uns macarrons que ens van quedar força bons i vam comprar una caixa de Polar Ice.
Aquest matí la Mara ens ha preparat arepas a la planxa enlloc de fregides, amb perico que és ou remenat amb diversos ingredients.
Anirem a l?entrega de diplomes de la Misión Robinson II on hi haurà Chávez. La casa ja s?està omplint de gent que hi anirà.
La Mara explica que quan fan marxes de suport a Chávez i el procés revolucionari baixen a peu amb tambors dels barris fins al centre de Caracas fent un llarg recorregut. 11/08/06 Finalment ahir dijous va manar a agafar l?autobús a quarts d?onze i vam arribar prop del Poliedro on es feia l?acte passant pel costat de l?hipòdrom. Hi havia tot de paradetes de material relacionat amb el procés revolucionari però a uns preus massa cars. L?organització donava coses als assistents i ens en van aconseguir per a nosaltres: aigües, esmorzar consistent en un croissant amb pernil dolç i formatge, unes galetes oreo, un parell de caramels i sucs. A més una samarreta de la Misión Robinson II i uns llibres dirigits als graduats de promoció de la lectura. Feia un sol de justícia i fins quarts de dues del migdia no vam poder entrar al Poliedro després de fer una cua important i passar un control, ensenyant el passaport o DNI (aquí celular) i passant per un detector de metalls.
13/08/06
Un cop dins vam haver d?esperar fins allà les set que va arribar Chávez que venia d?un altre compromís sembla ser que a la ciutat de Valencia, l?orquestra nacional infantil i jovenil de Veneçuela va tocar l?himne nacional i Chávez va entregar diplomes a alguns representants dels més de 300.000 graduats de la Misión Robinson II, consistent en els estudis primaris, el 60% dels quals provenien de la Misión Robinson I d?alfabetització, és a dir que fa poc temps eren analfabets. Tothom qui parlava agraïa la feina feta per les missions i també a Cuba l?ajut que han donat amb metges a la Misión Barrio Adentro i assessorament divers. Diverses vegades es va desitjar a Fidel Castro que es recuperés.
Va parlar una representant dels educadors i un dels alumnes, que havia pogut anar a Cuba a operar-se de cataractes i despreniment de retina gràcies a la Misión Milagro, va alfabetitzar-se gràcies a la Misión Robinson I i obtenir el graduat de primària gràcies a la Misión Robinson II, i volia seguir amb la Misión Ribas per obtenir el batxillerat. Sense el procés revolucionari ara seria cec i analfabet i ha canviat la seva vida amb més de 60 anys.
Abans que comencés Chávez el discurs final, com que era molt tard i venia gent de tot el país, alguns van voler marxar, entre ells el grup de la Vega amb el que anàvem, i vam tenir la sorpresa que la Policia Militar de les portes no deixava sortir ningú i a més se?n folien de la gent. Alguns dels que ens acallen gairebé acaben a bufetades amb ells. Al cap de molta estona passant calor i tensió ens van deixar sortir just quan queia una pluja tropical que ens va deixar ben xops. És un nou exemple de les contradiccions amb el poder i els que el boicotegen des de dins.
Finalment vam arribar a casa ben cansats i pel camí vam comprar una mena de pollatres a l?ast que vam menjar amb bollos (pasta d?arepa bullida). Vam intentar per enèssima vegada mirar una pel?li i ens vam adormir com sempre.
Divendres ens vam llevar tard i vam anar a la impremta municipal on vam concertar una entrevista per dilluns que ens ensenyaran les instal?lacions. Hi havia una noia del barri on ens estem treballant que ens va reconèixer i també està estudiant, de fet molta gent està estudiant ara perquè en el seu moment no ho havia pogut fer.
Al migdia a les tres havíem qeudat a Puentellaguno amb un noi que ens havia d?ensenyar el barri de Manicomio. Allà al pont hi feien un acte militar i hi havia molta policia miltar i força gent. A quarts de cinc vam trucar a veure què passava i el noi en qüestió va dir que ?oeahorita? venia, aquí la gent és més que impuntual.
Vam aprofitar per enviar postals i comprar llibres a les paradetes després de regatejar i finalment va arribar el noi en qüestió i ens va convidar a prendre alguna cosa, i com que ja era molt tard vam quedar per un altre dia.
Ahir dissabte al matí vam agafar mocadors amb l?estelada que van tenir força èxit i un parell de banderes i vam baixar al centre, primer en jeep i després en una furgoneta d?un que anava amb nosaltres, i amb un cotxe de la funerària bolivariana al davant amb un taüt amb un cartell que deia ?oeBush asesino?. Els carrers eren una festa, molta gent anava a la postulació de Chávez com a candidat i acte d?inici de la campanya electoral a la plaça Caracas.
A la plaça no s?hi cabia i hi feia molta calor. Chávez va advertir que la resta de candidats de l?oposició, als que tots junts les enquestes no donen més d?un 20% d?intenció de vots, era molt provable que es retiressin i diguéssin que no hi havia eleccions democràtiques. De fet la Mara i en Rafael ja van comentar que miraran de boicotejar les eleccions com puguin, ja que el cop d?estat i el paro no els va funcionar. L?endemà que ens ho deien ja vam veure com desactivaven el que se suposo era una bomba.
Abans que acabés Chávez el discurs vam anar al metro per no trobar-lo col?lapsat i vam pujar a ca la Mara, on vam fer una parrillada d?aletes de pollastre i van córrer unes guantes caixes de cervesa, a més de la sangria, rom i whisky que portaven durant el dia, ja que molta gent bevia durant l?acte. Hi va haver moments estelars com la representació de la cançó de Pimpinela ?oePorque ahora soy yo la que quiero estar sin ti. Por eso vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa??. L?altre moment impressionant va ser quan vam posar Kop a tota pastilla i tots botant ?oesols el poble salva el poble?, ?oellibertat?, ?oedesalojos son disturbios?? i vam aprofitar per recordar-nos del Juanra, que si tot va bé sortirà aviat.
Vam anar a dormir força torrats i aquest matí ens hem llevat tard i hem fet arepas i ajudarem a habilitar una habitació de la casa que servirà per fer classes de les missions, de ball i perquè s?hi allotgin els propers brigadistes i no siguin al mig del menjador com nosaltres.
Fa un moment ha trucat la Laia per saber com estàvem i ens ha dit que enviem alguna crònica i que estan preparant les festes de Gràcia. Li hem explicat que si tot va bé anirem a Cumanà a una casa com a convidats especials de PDVSA, al costat de la platja, i que sortirem a la revista de PDVSA. Hem descarregat les fotos i videos de la meva càmera i la de la Cris i hem aprofitat per mirar-ho. Alguns videos han quedat força bé.
Hem dinat una sopa molt espectacular, que portava lagarto (vedilla), yuca, ocumo blanc, api, ceba, cilantro, all, panolles, nyame? hem hagut de fer una mica de migdiada per païrla.
Mentre es feia el dinar he aprofitat per passar el diari a Word i poder penjar-lo més al bloc. Després de dinar hem rentat els plats la Cris i jo i després de la migdiada hem anat a fer feina a la nova sala de la casa, picant una part del terra i llençant la terra a l?altra banda de la sala per igualar-lo, ja que fa desnivell.
Ara estant desmuntant el sostre antic que era d?una habitació més petita, i després hi tornarem. La notícia del dia és que s?han fugat els principals colpistes que hi havia a la presó, justament ara que comença la campanya electoral que es preveu de molt joc brut per part de l?oposició i els ianquis, ja que a les bones no tenen res a fer, les enquestes donen a Chávez un 70% de la intenció de vot a Chávez. En tot cas és molt ?oecasual? i ja patim per veure què estaran tramant, com per exemple fer-los mal i donar les culpes a Chávez.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!