Havia sentit algun bon comentari sobre aquesta pel·lícula però les espectatives no es van confirmar.
En un primer moment semblava que podia ser una comèdia entretinguda. Però l’afany de fer una pel·lícula anticomunista va fer grinyolar moltíssim tot l’argument. La barreja d’imatges de comèdia lleugera amb les d’una parella de músics que havien estat expulsats d’una orquestra de la URSS per jueus morint-se a un camp de treballs forçats a Sibèria de fred als anys 80, no s’aguantava gaire per enlloc. I tampoc s’aguantava gaire que amb calçador poséssin un míting de quatre gats del Partit Comunista Francès en to burleta.
Es pot fer tranquil·lament una pel·lícula que critiqui certs aspectes del funcionament polític i burocràtic de la URSS sense pixar tant fora de test.
Sincerament, vaig trobar que el conjunt era patètic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!