Havia sentit algun bon comentari sobre aquesta pel·lícula però les espectatives no es van confirmar. En un primer moment semblava que podia ser una comèdia entretinguda. Però l’afany de fer una pel·lícula anticomunista va fer grinyolar moltíssim tot l’argument. La barreja d’imatges de comèdia lleugera amb les d’una parella de músics que havien estat expulsats
Si algú no vol llegir tot l’escrit, ja d’entrada li dic que no vagi a veure aquesta pel·lícula. Com va dir ma mare, el que creia seria una peli d’aventures va resultar ser una peli de desastres amb innombrables i llargues persecucions del tipus vaig corrent i per on trepitjo s’enfonsa el terra, o vaig
La darrera pel·lícula que he vist al cinema és Bruno, i la veritat és que feia molt de temps que no reia tant al cinema. Tot i que al primer moment em temia que fos una estracanada simple de seguida vaig trobar que era un film amb un humor força agut i una ferotge crítica
Aquesta pel·lícula basada en els còmics de Marjane Satrapi, iraniana afincada a França, m’ha agradat molt. Com que no conec la realitat iraniana, no sé fins a quin punt és fidel a la realitat, però la història em va fer la impressió de ensenyar-nos l’Iran des d’un punt de vista força occidental. Els dibuixos, d’estètica
Un jove treballador de l’aeroport de Barcelona s’interroga sobre el perquè del conflicte palestino-israelià i les motivacions de la lluita palestina. Amb una càmera que li deixen i sense cap experiència en documentals se’n va quinze dies a Palestina i ens fa aquest reportatge. El resultat és força impactant, tot i que cal tenir en
Aquesta pel·lícula de Bigas Luna m’ha agradat força, sobretot pel retrat que fa d’una realitat que em sento molt propera i de l’esperit de lluita i optimisme que transmet malgrat tot. Aquí teniu el tema Yo soy la Juani de Facto de la Fe: http://www.goear.com/listen.php?v=ee8aa8f I la lletra del tema Como en un mar eterno,
Avui he anat a veure aquesta pel·lícula amb bona companyia, i m’ho he passat molt bé, feia temps que no reia tant. El director és en Frank Oz, i els actors i actrius fan tots plegats un paperàs. L’he vista en versió original (anglès) sotstitulada (castellà), però es segueix perfectament. I pel que fa a
Un reportatge que em va encantar, molt ben fet i amè, sobre el MAS (Movimiento al Socialismo) a Bolívia i alguns dels seus membres, especialment Evo Morales. És curiós seguir una mica la vida d’aquest líder indígena que va començar la seva carrera als sindicats "cocaleros" y ha arribat a ser el president del país.
El laberinto del fauno és un conte de fades amb força elements tràgics pel mig, i realment els efectes especials estan molt aconseguits. I sobretot no té aquell regust insuportable dels films ianquis, la qual cosa sempre és d’agraïr. Trobo que és una pel·lícula que està bé, però potser perquè se n’ha parlat molt he
Aquesta pel·lícula està força de moda ara mateix, igual que el llibre homònim. I he de dir que em va decepcionar força. En principi parlava de temes com ara la física quàntica per tal de reflexionar com pot afectar la nostra vida i la manera de pensar, la qual cosa a priori sembla força interessant,
Aquesta pel·lícula em va agradar força. És d’aquells films que quan més hi penses, més coses hi veus. Hi ha temes recurrents, com ara el fet que en l’era de les tecnologies de la comunicació hi ha més incomunicació que mai.Vivim en un món globalitzat que fa que el que fem en una punta del
The Good German està basada en la novel·la de Joseph Kanon. Transcorre al Berlín després de la Segona Guerra Mundial, on gairebé tothom té un passat o uns interessos obscurs per a amagar. Feta en blanc i negre, que darrerament sembla estar de moda, però la veritat és que dóna un aire molt encertat al
Aquest film és força interessant de veure, i molt entretingut. Veiem un exemple de la situació de les dones a l’Iran, amb moltes anècdotes i diàlegs plens de contingut. Això sí, sempre queda el dubte de fins a quin punt és representativa la pel·lícula de la situació de la majoria de les dones en aquest
Ja fa uns quants dies que la vaig anar a veure, i suposo que ja no la fan als cinemes, però la trobo una pel·lícula molt recomanable.Al principi sembla més aviat lenta, però val la pena assaborir-la. S’hi plantegen temes que ens toquen a tots un moment o altre de les nostres vides, i que
Aquesta pel·lícula la vaig trobar excessivament simple i avorrida. A banda de la gràcia que feia veure una noia de 23 anys que semblava que hi entenia molt de música i una bona estona de sentir la darrera sinfonia de Beethoven amb l’espectacular so del cinema, no tenia cap altre cosa interessant. A més vaig