per Ramon Maria Guiu
Ep! Ara sí que hem arribat al rovell de l?ou. Vet aquí que, de ben segur, aquestes andròmines han aparegut a moltes de les nostres cases dins de la saca de regals que ens han dut els reis d?Orient.
És clar que la gent diguem-ne de la segona o tercera edat mai no tindrem la facilitat que té el jovent en aquest assumpte, però és que no queda altra solució, i una volta li hagin perdut la por s?adonaran dels múltiples avantatges que tenen.
La veritat és que, de sempre, cada vegada que hi ha hagut algun canvi indefectiblement hi ha hagut qui s?ha quedat despenjat. Això li va passar al Dr. Malla, que va ser el primer apotecari que va haver-hi a Ivars.
La cosa va passar sobre els anys deu del segle passat, quan a les apotecaries es cobraven els serveis amb les iguales i, és clar, com menys medicines millor per a l?apotecari; que si banys d?aigua amb sal, que si bafs d?eucaliptus, que si l?oració de l?airada. Es veu que va aparèixer els fosfat de codeïna com un bon antitussigen, i el Sr. Antonio, el metge, va receptar un xarop d?aquesta medicina. A desgrat, l?apotecari va haver de comprar la codeïna i va demostrar el seu mal humor amb el mètode de fer la fórmula. A l?ampolla que va dur el malalt de casa va posar-hi un polsim de codeïna, pesat amb el famós mètode del ?ojo por ciento?, un sucre que duia a la butxaca de l?armilla i aigua a raig d?aixeta, i li va donar al pacient amb la següent instrucció: tapa l?ampolla amb el dit i remena fort; quan arribaràs a casa, el xarop ja estarà fet. Bé, també eren noves tecnologies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!