La polèmica contraprodudent dels graus dels presos polítics

Era evident que la classificació dels presos polítics en els tres graus penitenciaris possibles provocaria una nova polèmica entre JxCat i ERC. Sembla mentida que els partits independentistes majoritaris no hagin estat capaços de posar-se d’acord en el relat d’un tema tan sensible i que conté molts factors tècnics, a més de la intervenció dels funcionaris de la junta de tractament de les tres presons. La polèmica, encara que no ho volgués, la va començar a fer créixer l’advocat Jordi Pina dimarts, hores abans que es comuniqués la decisió presa dimecres al matí i sense unanimitat.

El tercer grau hauria desfermat una tempesta política i mediàtica a Madrid. Tenen raó els que argumenten que no s’han de prendre decisions en el marc de la lògica repressiva, però també és cert que la proposta de les juntes de tractament ha estat tècnica. Ara bé, faria bé el Departament de Justícia de no amagar el resultat de la votació per a evitar suspicàcies. En aquestes juntes hi ha quatre funcionaris, i per tant en cas d’empat decideix el vot de qualitat del representant de l’administració. En un cas tan especial, cal més transparència de l’administració.

La polèmica és contraprodudent i seria absurd dir que els presos d’ERC estan contents amb el segon grau, i en canvi els de JxCat no perquè han expressat públicament la seva disconformitat. I Jordi Cuixart, quin grau volia? On el posem en aquesta divisió? Una cosa és que uns assumissin el segon grau a conseqüència de la condemna tan alta que els ha caigut, i que els altres no es conformessin amb això perquè també hi ha arguments de pes per a defensar el tercer grau. Els va explicar fantàsticament l’advocat Pina. Però tots ells volen la llibertat perquè no han comès cap delicte, i convertir les actituds dels presos polítics en font de conflicte en el si de l’independentisme és contraproduent.

D’aquí a mig any o abans es podria revisar aquesta classificació. De fet, primer l’ha de ratificar Justícia, que té un termini de dos mesos. És possible que més endavant aquesta falta d’unanimitat de les juntes de tractament desemboqui en una majoria favorable al tercer grau. De totes maneres, això podria acabar en mans de Marchena. Mentrestant, si es confirma el segon grau, es podrà aplicar probablement l’article 100.2 del reglament penitenciari, que alleugerirà una mica el règim tancat que tenen ara. En aquest article publicat avui a VilaWeb, explico en què consisteix.

A vegades explico a familiars i amics que els periodistes hem fet un curs accelerat de dret els últims dos anys. El codi penal, les euroordres, els reglaments del Parlament, del Congrés i del Senat, el dret europeu, el dret processal… i ara el reglament penitenciari. Que els periodistes ens hàgim de capbussar tan profundament en lleis, reglaments i manuals de dret no deixa de ser una altra prova de l’anormalitat en què s’ha instal·lat Espanya.

Si us interessa el tema de la classificació i els permisos penitenciaris, també podeu llegir els dos articles que ha publicat en Josep Casulleras. Un la setmana passada, anticipant-se a la decisió de les juntes de tractament, i l’altre dimarts, hores abans de conèixer la proposta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *