El fil d'Ariadna

El canvi de tarifes del transport públic que ha fet l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha provocat reaccions de tota mena. La desaparició de la T-10 i l’augment de preu de la nova T-Casual és el principal punt de conflicte. L’encariment d’1,15 euros cerca fidelitzar els usuaris a la nova T-Usual, que substitueix la T-Mes i la T-50/30 rebaixant el cost fins els 40 euros amb viatges il·limitats. El canvi va en bona direcció, però el fet que la T-Casual passi a ser un títol unipersonal perjudica molts residents de l’AMB i gent que es desplaça sovint des de fora de Barcelona –que malgrat la propaganda també són classe treballadora, senyora Mercedes Vidal– a la capital i pot acabar sent contraproduent i fomentant l’ús del cotxe, no només els turistes.

L’argument és que es premia els usuaris diaris i es castiguen els esporàdics i els turistes. Es pretén que els usuaris esporàdics passin a ser diaris –segons la consideració de l’ATM–. Tanmateix, la T-10 frega el 50% dels ingressos per títols de transport públic i caldrà veure quants usuaris realment passen a la nova T-Usual. Però què passa amb els residents –classe treballadora també– que es mouen caminant o amb bicicleta, i que no necessiten el transport públic diàriament però sí molt habitualment? A aquests se’ls castiga, perquè la T-Usual continua sense sortir-los a compte i se’ls augmenta el preu de la T-Casual. Sí, l’augment d’un euro amb quinze cèntims és assumible per la gran majoria dels usuaris, però s’entén l’enuig també tenint en compte els desorbitats i escandalosos sous de directius de TMB, per exemple. La tecnologia no hauria de permetre, a més, distingir residents de no residents de l’AMB i fixar preus diferents?

El canvi tarifari és una mesura que veuen amb bons ulls JxCat, ERC i Barcelona en Comú. S’ha dit que això castiga els turistes. És bastant populista afirmar-ho, i més tenint en compte qui governa a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. El preu augmenta a totes les zones, no només a la zona 1, que és on es mouen la gran majoria dels turistes. Sí que a Barcelona els turistes estaran menys subvencionats, però en aquest camp hi ha altres solucions com un augment de la taxa turística. Suposo que no es vol rascar en la pell fina dels hotelers, i tampoc s’ha explicat quin percentatge de turistes agafen el transport públic a Barcelona.

Si la mesura s’enfoqués al turisme que es mou en transport públic, no es castigarien els usuaris que van a Barcelona sovint des de poblacions a la primera corona. Aquests usuaris opten pel transport públic –malgrat les deficiències de la xarxa de Rodalies en molts casos– en comptes del cotxe. A aquests usuaris no els surt a compte la nova T-Usual, i se’ls castiga amb la T-Casual. No són classe treballadora, també? O només hi ha classe treballadora a la ciutat? A la gent que viatja a Barcelona se’ls castiga amb un augment que pot arribar als sis o set euros. També a les persones que viuen i treballen en poblacions metropolitanes o directament adjacents, que es desplacen molt sovint a la capital. L’argument de la classe treballadora és fal·laç, té un punt ofensiu i cau pel seu propi pes, perquè aquesta gent també és classe treballadora, i perquè molts treballadors es desplacen dins la ciutat amb bicicleta o a peu per anar a la feina. Des de l’Ajuntament es vol vendre com a revolucionari, però una part de la classe treballadora en pot sortir perjudicada. A més, el fet que el títol passi a ser unipersonal penalitza les famílies i els grups, com esplais, casals d’estiu, sortides escolars i un llarg etcètera que ara utilitzaven la T-10. La nova T-Grup tampoc és la solució en molts casos perquè té una limitació de trenta dies. Se’ls empeny, també, a agafar el cotxe o a contractar un autocar, cosa que es vol evitar.

A l’ATM deu haver-hi tècnics que han pensat i avaluat els efectes d’aquest canvi durant mesos. És estrany que no s’hagin tingut en compte tantes circumstàncies que afecten milers de persones. Per tot plegat, tot i que s’avança en la línia bona, costa pensar que no hi hagi una voluntat recaptatòria. Encara queda la resta del desembre per a ajustar el canvi tarifari i repensar la qüestió de la unipersonalitat i de l’augment de les corones exteriors. Mentrestant, continuarem esperant la posada en marxa de la T-Mobilitat, un any més per pagar segons la distància recorreguda i la freqüència d’ús. Això sí que seria just.

Roger Graells Font, @rogergraells