Parlem de la immersió lingüística, senyor Iceta?

El PSC ha reobert el debat sobre la immersió lingüística, abandonant el seu posicionament històric i abonant la tesi de la “flexibilització” del model, segons que pregona Miquel Iceta aquests dies. La qüestió de la llengua és recurrent per la sensibilitat que hi ha en la societat, tot i que l’independentisme ha intentat enterrar i ajornar el debat per a evitar d’espantar una part del potencial electorat i també la divisió en aquest àmbit. A més, en paral·lel hi ha hagut el debat estèril dels cognoms catalans a Twitter, una polèmica avorrida, que no porta enlloc i que val més fer-ne cas omís per la mateixa salut mental.

El PSC es convertirà probablement de nou en el primer partit unionista de Catalunya després de les pròximes eleccions. Per a enfortir la seva posició, Iceta ha estat hàbil aprofitant la polèmica per a dirigir-se als votants de Ciutadans, molts ex-socialistes, per a recuperar-los, llançant un flotador on agafar-se. Els socialistes creuen que el model d’immersió s’ha esgotat i acusen l’independentisme d’haver instrumentalitzat el català, com si l’espanyolisme no fes un ús polític de la llengua d’acord amb els seus interessos.

No hem vist el PSC demanant que es fes complir la llei en el cas de la immersió lingüística

Però si parlem realment de la immersió lingüística, és un model que ha fracassat en moltes escoles. Si bé ha servit durant les últimes dècades per a revitalitzar el català, la immersió no s’ha aplicat en molts centres, on professors han fet classes en castellà sense que ningú no reaccionés. No hem vist el PSC demanant que es fes complir la llei en el cas de la immersió lingüística. La permissivitat d’alguns equips directius amb els professors que imparteixen classes amb castellà, especialment en escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona, i la falta de control d’Ensenyament ha fet créixer aquesta situació anòmala. Sense ànim de generalitzar, aquesta és una part substancial de la realitat de la immersió lingüística. Dit això, tampoc ha servit per a aturar el procés de substitució pel castellà.

Podríem debatre també sobre l’escàs coneixement de llengua que té l’alumnat, de les errades ortogràfiques flagrants que es cometen i de com es malmet el català dia a dia. Per a més inri, es titlla de repel·lent o d’integrista qui fa correccions a parlants que maltracten la llengua, amb voluntat o no de fer-ho, quan l’única intenció és de preservar-la. Cal escoltar més i aprendre’n cada dia. És un problema sistèmic que també interpel·la el sistema educatiu caduc que tenim, basat majoritàriament en la memorística, però això són figues d’un altre paner, i de moment això no interessa al PSC i sembla que tampoc ara és una prioritat per a l’independentisme.

El PSOE no ha fet res per a promoure el català a la resta de l’estat espanyol ni en l’àmbit internacional

Als socialistes també caldria preguntar-los què han fet durant aquestes dècades per a promoure el coneixement del català fora de Catalunya. El PSOE no ha fet res per a promoure el català a la resta de l’estat espanyol ni en l’àmbit internacional quan ha ostentat el poder, segurament perquè el projecte era la castellanització dels anomenats pobles d’Espanya en detriment del plurilingüisme i la plurinacionalitat, tot i la propaganda oficial per a desmarcar-se del PP i ara també de Ciutadans. Si bé sempre s’ha situat el PSC al costat del catalanisme, i cal reconèixer que molts dirigents del partit i dels seus quatres hi han contribuït, hi ha molts elements per a pensar que fins ara l’aparell socialista només s’han mantingut dins el consens de la llengua per interès partidista. I ara, pel mateix interès, la màscara cau i Iceta ho maquilla culpant l’independentisme.

Per tant, parlem de la immersió lingüística. Del que ha funcionat o del que no. Fem un debat seriós sobre el model de llengua a les escoles catalanes, sense apriorismes. Potenciar l’anglès és un consens unànime però que no aconsegueix reeixir, mentre que és evident que cal apuntalar el català a la rodalia de Barcelona. I per què no reforçar el coneixement del castellà en pobles i ciutats catalanes on la llengua castellana no forma part del dia a dia dels alumnes? I per què no escoltem més l’acadèmia i tenim en compte també que cal protegir la preeminència del català per a combatre la seva minorització i el procés de substitució pel castellà, a més de tenir en compte altres factors com el consum audiovisual dels joves i Internet? Podem fer un debat rigorós o continuarem llançant-nos els plats pel cap sense afrontar el problema, com amb la resta de temes que afecten la vida pública?

Roger Graells Font, @rogergraells

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *