ROCKVIU

AC/DC, Palau Sant Jordi (Barcelona), 14 de desembre de 2000

Hi ha espais que queden gravats al subconscient. Un que no puc evitar pensar-hi cada cop que hi passo, està a un passadís del primer pis del Palau Sant Jordi, a una repisa sota d’una finestra. Durant aquest concert d’AC/DC allà hi havia un xaval amb la samarreta del grup i tot l’equip perfecte per a un concert dels australians encara que es va passar amb l’escalfament previ al concert. El xicot portava una merda com un piano de tal manera que ni les campanes de l’infern el podien despertar. Cada cop que jo anava a buscar una cervesa, el veia allà, tirat i dormint la mona. Quan va acabar el concert, es va aixecar donant tombs buscant la seva colla.

Quan es trobés amb els col·legues:

a/ Diria que va estar en un concert de puta mare, el millor que ha vist en sa vida i que els grup va estar genial?

b/ Reconeixeria trista i amargament la seva derrota de no haver vist ni un sol minut del concert del seu grup preferit, convertint-se en la riota dels amics?