ROCKVIU

L’Auditori (Sala Tete Montoliu), 14 de desembre de 2006

No, no és un homenatge en solidaritat amb Isabel Pantoja. És Pele Vilader (La Thorpe Brass) en el seu paper de cantant dels Xerramequ Tiquis Miquis, en la presentació d’Obrador. Ni els mateixos companys del grup sabien que Pele havia llogat aquesta disfressa poques hores abans del concert.

Crònica publicada a El Punt, el dia 16 de desembre de 2006

Música/Xerramequ Tiquis Miquis

Lloc i dia: L?Auditori-Sala Tete Montoliu (Barcelona). 14 de desembre.

Rauxa xerrameca

Xavier Mercadé

Xerramequ Tiquis Miquis no és el que s?entén habitualment per un grup de rock, ni tan sols són un grup. És un projecte on s?amaguen dos personatges: Marc Serrats i Marc Grau. El primer és el guitarrista que composa les cançons mentre que el segon fa la seva tasca a l?ombra preparant les bases i i els ritmes. Com que cap dels dos canten, en el seu segon disc, Obrador, han comptat amb la col·laboració d?onze cantants de les més diverses procedències. El producte final és un excitant treball on hi cap de tot, un calaix de sastre on hi han influències mediterrànies, ritmes tropicals, música àrab, hip hop, funk, cant d?estil, reggae i fins i tot samplejats d?Alfred Rodríguez Picó i Joan Capri.
A l?hora de traslladar aquest producte al directe, les coses canvien. Marc Grau, a qui no li agrada pujar-se a un escenari, es va passar tota l?actuació a la sala Tete Montoliu de L’Auditori, mirant el concert des del fons de la platea. Marc Serrats, en canvi, domina la situació amb les seves guitarres, acompanyat per Miquel Sospedra al baix, Èric Herrera a la bateria, Dani Thorpe als teclats i Dani Kalabrita a les sis cordes. I com que portar a onze cantants de gira és una tasca gairebé impossible, compten amb les inestimables col·laboracions d?Agata Casas (Dijous Paella, Safanoria i recentment amb Feliu Ventura) i Pele Viadé (La Thorpe Brass) que saben posar-se en la pell de tots els registres vocals que hi ha al disc.
Després d?una curta pero saludable actuació del rapper de Gràcia Gato-el-Qiam com a teloner, va saltar la gran sorpresa de la nit que no esperava ni la mateixa banda. Pele Viadé, que minuts abans passejava pels camerinos vestit normal, va pujar a l?escenari amb un impressionant vestit de farbalans i un barret gallec, una disfressa que havia llogat per internet poques hores abans del concert. Només per veure la cara dels seus  companys ja va pagar la pena aquesta presentació de Xerramequ Tiquismiquis, però a sobre Viader va demostrar durant tota la seva actuació ser un autèntic showman posseït per l?esperit del soul. Agata Casas per la seva banda va saber estar més que correcte i tot i que la veu se li va quedar curta a Cada moment, si que va saber estar a l?alçada d?una cançó com Tombar-me al teu costat on va substituir la veu original de Miquel Gil portant la cançó cap el cant d?estil valencià. Però tot i els encerts al grup se?l va veure mancat d?una major cohesió entre ells, més tenint en compte que la participació de cada músic resulta fonamental.
I llàstima que el formalisme i les restriccions de l’Auditori que, tot i que van retirat les cadires, va jugar en contra d’una proposta que requereix d’un espai més festiu. Esperem poder veure més als Xerramequ en algun local on el públic pugui tenir una major llibertat d?acció i, sobretot, amb una barra amb begudes.