ROCKVIU

Automatic Dlamini, sala KGB (Barcelona), 1 de juliol de 1989

En Rafa de Valladolid era un d’aquests promotors de concerts que ja no en queden. Algú capaç de muntar una sala de concerts deficitària per poder portar als seus grups preferits o de crear un segell discogràfic per treure els discos dels seus amics. Un dia va tenir el caprici de portar de gira per l’Estat a una banda de Bristol tan desconeguda com impronunciable, Automatic Dlamini. La gira va ser un fracàs absolut, un forat a les butxaques del pobre Rafa que va augmentar en el darrer concert de la gira a la sala KGB. Preveient el fracàs, el Rafa ens va demanar que truquéssim a tots els amics possibles per al menys deixar al grup amb la sensació de que la seva proposta podia interessar a algú. En total, contant a cambrers i gent de la sala, va aconseguir aplegar a una trentena d’espectadors. El grup no estava gens malament, amb un cantant que també tocava bidons com a percussió i extreia estranys sorolls de les guitarres, acompanyat per una guitarrista tímida a qui li costava aixecar la mirada.
El concert va acabar, i a part del grup els vam portar a sopar al Drugstore del Passeig de Gràcia. La guitarrista tímida va decidir anar-se’n a l’hotel per que estava cansada i no tenia ganes de marxa. Podien haver anat a una pensió o col·locar-los a tots en cases particulars, però el Rafa creia que els músics es mereixien un respecte i dormir en bones condicions, encara que això agreugés la seva ruïna.
Continua a vull llegir la resta de l’article

El líder del grup es deia John Parish i aquella jove guitarrista es feia dir Polly Jean, Polly Jean Harvey.