ROCKVIU

John Fogerty, Sant Jordi Club (Barcelona), 14 de juliol de 2009

Realment no ho vaig poder tenir millor oportunitat per estrenar la meva nova càmera —una Nikon D300 (la D200 ha mort fruit de la malastrugança que m’acompanya des de fa uns mesos)— que amb un d’aquest concerts que marcarà una fita al rock en viu d’aquest país: John Fogerty.

Des de la nostre privilegiada posició darrera del visor de la càmera i des del foso,  aquesta terra de ningú que hi ha als concerts, era més que palpable que aquell senyor de 64 anys literalment s’ho estava passant teta. Ja no és el teatre que hi posen molts músics només trepitjar l’escenari, no. Fogerty estava disfrutant de veritat com un marrec amb cada nota i cada acord que sortia de la seva immensa col·lecció de guitarres (mentre el seu nét li feia fotos des del foso).

Un concert d’aquells que perviurà a la memòria històrica dels que hi van assistir i un repertori a prova per un atac nuclear: “Hey Tonight”, “Green River”, “Have you ever seen the rain”, “Born on the bayou”, “Rock and roll girls”, “Proud Mary” o “Rockin’ All Over The World”, la essència del rock and roll americà. Una mostra rotunda que per fer un concert gairebé perfecte no calen grans muntatges, només unes grans dosi d’honestedat (brutal).

Un tros d’història viva del rock and roll en plena forma. Si està així quan està a punt per l’edat de  jubilació… quina béstia d’escenari deuria ser fa trenta anys?

…/… (i el Set list)