ROCKVIU

Jose Ignacio Lapido, sala Sidecar (Barcelona), 14 de gener de 2011

Maco, intens, evocatiu, emotiu, elèctric, sincer… els adjectius (i els tòpics) s’esgoten quan et trobes davant d’un concert com els que ofereix l’ex 091 José Ignacio Lapido. Un músic capaç de retenir durant un parell d’hores a la gent que omplia d’humanitat (i sense fums) la capsa de mistos de la plaça Reial sense que ningú l’abandonés ni per fer una calada furtiva al lavabo. Un treballador del rock and roll que s’ha guanyat pam a pam tot el prestigi que ha conquerit. Segurament la millor opció —però no la única— que hi havia la nit de divendres a l’agenda de Barcelona.

Ressenya publicada a la revista Enderrock número 183

JOSÉ IGNACIO LAPIDO De sombras y sueños (Pentatonia Records)
Des de ja fa dècades, quan militava als mítics 091, la signatura de José Ignacio Lapido és sinònim de rock artesanal i manufacturat amb una qualitat inqu?estionable. En una carrera pletòrica, més plena d’encerts que no pas de reconeixement comercial, el granadí ens presenta un sisè disc a l’alçada de les circumstàncies. Supera les expectatives fins al punt que les col·laboracions d’Amaral, Miguel Ríos i Quique González resulten simples anècdotes al marge, ofegades per tones d’humilitat. Dir que De sombras y sueños és excepcional és quedar-se curt. Dins el seu univers personal en expansió, amb lletres cuidades i un clar amor per la melodia, Lapido exposa tretze raons per no perdre la fe en la feina ben feta. XAVIER
MERCADÉ ****

El set list de Lapido a vull llegir la resta de l’article