ROCKVIU

Mika, Palau Sant Jordi (Barcelona), 18 d’octubre de 2007

Setlist:

Relax
Big girl
My interpretation
Billy Brown
Holy Johnny
Any other world
Ring ring
How much do you love me
Stuck in the middle
Missionary man
Happy ending
Love today
Grace Kelly
—————-
Lollipop
—————-
Relax

Crònica publicada a El Punt el dia 20 d’octubre de 2007

Massa jove per fer-se gran
música/Mika
Xavier Mercadé«Avui
m’he despertat pensant que havia de tocar al Razzmatazz i m’he trobat
aquí amb sis mil persones, moltes gràcies!», va agrair Mika a la
resposta del públic barceloní. Un artista de nacionalitat britànica i
origen libanès que amb 23 anys ha aconseguit enamorar mig món gràcies a
l’efectivitat de la cançó Grace Kelly i que lluita per no ser un one hit wonder (artista d’un sol èxit) amb el grapat de cançons encomanadisses que hi ha al seu únic disc, Life in a cartoon motion.
Amb un Palau Sant Jordi en format d’amfiteatre ple del públic més
variat que es pugui imaginar (des de grups d’adolescents amb acne,
moderns de darrera generació, comunitat gai i pares amb els seus
fills), Barcelona es va rendir a un xou amb encerts i mancances. El
canvi de sala no solament va servir per atendre la gran demanda
d’entrades sinó també per satisfer un sector de públic adolescent i
infantil a qui se li hauria negat l’entrada si l’actuació s’hagués fet
a Razzmatazz.

Mika va respondre plenament a l’estereotip del
personatge que ha creat: un músic desinhibit, hedonista, comunicador i
alegre que canta cançons que conviden al somriure, però al mateix temps
va evidenciar massa les referències en què s’emmiralla. Potser la més
evident va ser la de Jake Shears dels Scissor Sisters, amb què va
arribar al mimetisme escènic durant tot el concert. I Mika hauria de
passar comptes també amb Robbie Williams, George Michael, Elton John,
Gilbert O’Sullivan i Freddy Mercury, encara que aquest darrer en
directe no va ser tan obvi com en disc. I en el capítol de mancances
caldria fer ressaltar que l’equip tant de llum com de so eren correctes
per a una sala de mitjana capacitat però no per a un espai de grans
dimensions. El Sant Jordi li va quedar gran a Mika. Els detalls més
teatrals (nines inflables i disfresses) es perdien per una il·luminació
dèbil, mentre l’aposta per una rudesa més rockera per suplir els
detalls del disc es perdia en una sonorització empastada. Per omplir la
hora i quart de concert Mika va repassar el seu disc en la seva
totalitat, va afegir-hi una musculosa versió del Missionary man d’Eurythmics, va haver de repetir Relax (take it easy) i va afegir-hi un parell de temes nous: Holy Johnny, una cançó hillbilly amb banjo i taula de rentar, i un How much do you love me que segueix en la línia melòdica i ballable dels seus hits. Com era de suposar, temes com Billy Brown i Love today van fer tremolar les grades del palau, i durant l’inevitable Grace Kelly
van ser molt pocs els que van quedar-se asseguts. El final, amb el grup
disfressat de ninos de peluix, globus, pluja de serpentines i confeti
sota els sons de Lollipop va evidenciar la seva popularitat, però també un infantilisme que tampoc li pertoca.

Lloc i dia: Palau Sant Jordi (Barcelona). 18 d’octubre