Mana ous! (2)
Mikel Erentxun, Palau Sant Jordi (Barcelona), 13 d’octubre de 2007
Avui el company fotologuero basc Borja Hortelano m’ha avisat de l’atemptat contra el bon gust i la decència que han perpretat Mikel Erentxun i Amaia Montero (La Oreja de Van Gogh) destrossant amb traidoria el "Lau Teilatu" d’Itoiz. Una ofensa a les oïdes que mereixeria que se’ls apartés als dos del món musical i, a més, obligar-los a ingressar en una Ikastola per aprendre euskera.
Ahir, després de la seva actuació me’l vaig trobar a la zona vip del Sant Jordi. Llàstima que en aquell moment no sabés res d’aquesta aberració només comparable amb "Chica de Ayer" cantada per Enrique Iglesias. D’haver-ho sabut, en comptes d’una cordial salutació de ben segur l’hi hagués caigut al cap alguna de les exquisides plates de canapès, les olives o algun test que li deixés les dents pitjor del que les té.
Compareu:
-La versió original d’Itoiz
-La versió de Mikel i Amaia
-Una versió de Josep/Adrià Puntí a Figueres
(segueix)
Als Itoiz els tinc una estimació especial ja que van ser un dels primers grups que vaig entrevistar en la meva època fanzinerosa, allà a principis dels anys vuitanta.
I que consti que soc bo i m’estalvio comentar res de la sortida a l’escenari de Mikel sota els sons del "Do you remember rock and roll radio?" dels Ramones ni de les seves falses posturetes amb la guitarra com si fos veterà del rock and roll.
Pitjor va ser la "versió" que Quintana va fer del Aleluya de Cohen/Buckley al disc de La Marató. Allò no es mereixia una plata de canapés, es mereixia una denuncia!
Per versió del lau teilatu, la que surt al disc bordell dels umpah-pah,quina pujada d’ocatava al final…brutal.