ROCKVIU

The Dillinger Escape Plan, sala Razzmatazz II (Barcelona), 22 d’octubre de 2010

Intentar definit el directe de The Dillinger Scape Plan és gairebé impossible. A sobre l’escenari més que veure’ls, se’ls ha de viure. Una d’aquestes bandes en que conviu l’espectacle dins de l’espectacle. Allà on miris l’activitat és sempre frenètica, sense descans, sense para ni un sol moment ni per beure un glop d’aigua en una anarquia perfectament controlada. Per una banda pot estar el guitarrista balancejant-se a les llefiscoses bigues del sostre i al mateix temps que el cantant pot estar caminant per sobre dels caps del públic mentre un baixista amb pintes de hippy retirat marca enfollit el ritme de la cançó.

Musculatura, força i tensió, desenvolupaments propers al jazz però amb la velocitat malaltissa de hardcore old school i un cert (i celebrat) afany investigador. Adrenalina en ebullició fins i tot en els moments més tranquils (que n’hi va haver) trencats per una tensió nerviosa constant. Una bonica sensació de perill.

A aquestes alçades de la història ja és tot un mèrit que una banda em pugui sorprendre. I ahir The Dillinger Escape Plan ho van aconseguir. Però tot al seu lloc: tampoc arriben a l’alçada de The Jesus Lizard.