ROCKVIU

Yoko Ono i amics, sala Zeleste (Barcelona) 16 de juny de 1989

Primer de tot voldria demanar disculpes per aquest atemptat visual al bon gust i a les bones costums.

Si, aquesta foto no és un fake, va ser totalment real presa als camerinos de la sala Zeleste d?Almogàvers l?any 1989, després d?un concert d?homenatge a John Lennon. Tot i que no cal presentacions, a la foto hi ha Ramoncín, la Yoko i el Flowers, junts de nou per primer cop.

Yoko Ono és un d?aquells personatges als que tinc una admiració estranya. Ella soleta va ser capaç de desmuntar totalment l?imperi dels Beatles. Recentment ha tingut el toc d?humor àcid al publicar un disc amb el títol de ?Yes, I?m a witch?, un joc de paraules impressionat. Al Ramoncín, en canvi, no l?admiro per res. I al Flowers… bé a aquest ?fotògraf? ja li dedicaré un altre dia l?atenció que es mereix (si, algún dia penjaré la foto de la performance que va fer a la sala Màgic juntament amb La Banda Trapera del Rio, un altre document esgarrifós). A qui tinc més estimació dels personatges que surten a la foto és al Santi Carulla de Los Mústang que treu el nas a la part superior de l?esquerra. Una bona persona.

La presència sobre l?escenari de Zeleste de la gran Yoko Ono va ser impressionant, un d’aquells moments que no s’obliden. Als bisos i mentre tots els convidats cantaven el ?Give peace a change? ella va aparèixer sobtadament (havia estat veient el concert des del primer pis) i a un inconscient se li va ocórrer acostar-li el micro sense saber que aquesta pot ser un arma mortífera en mans de la Yoko. Els crits de Yoko van ser esfereïdors, tota una mostra de terrorisme sonor. Mentre la resta de músics feien cara de pòquer i sense autoritat moral per treure-li el micròfon.