La fredor de la distància
Ja se que ja ho he comentat moltes vegades en aquest bloc, però cada cop ens hi trobem més sovint: per salvaguardar la possible vulneració d’uns drets d’imatge (dels quals ja hem renegat en el contracte que també molt sovint et fan signar) la solució acostuma a ser a posar-nos ben lluny d’on està l’acció. Ja pots estar al concert més maco del món, el de la cantant més sensible o el muntatge espectacular, que el resultat serà mecànic, simplement informatiu, sense vida, sense un punt de vista particular. La teva foto serà idèntica que la del company del costat.
El pitjor de tot plegat és acabar les tres cançons de torn i notar que et falta alguna cosa, que no has tingut la descàrrega d’adrenalina que hi ha en altres concerts. Que la feina que has fet és freda, gairebé absurda. I és una llàstima ja que artistes com Norah Jones es mereix molt més respecte.
Tuiteja
//
