La dimensió desconeguda
Combichrist, Sala Salamandra (L’Hospitalet de Llobregat), 23 de gener de 2011
La gòtica és una escena apassionant, però desconeguda. Més enllà dels tòpics s’amaga tot un univers molt particular seguit de manera gairebé sectària, amb els seus propis codis de vestimenta i conducta. Un món fascinant al que l’atzar fa que de tant en tant hi ensopegui.
La meva caça i recerca de personatges estranys del món del rock (qui sap si mai faré una segona edició de Freaks, la cara oculta del rock) em va portar dissabte fins les portes de la Salamandra per veure a Mortiis i descobrir a Combichrist. Els primers ja els vàreu veure ahir, un exEmperor empatxat amb les lectures esbiaixades de NIN. Combichrist van ser tota una sorpresa per a un no iniciat en l’electrònica industrial, EMB, powernoise i altres subgèneres d’aquesta dimensió desconeguda.
La imatge superba, l’espectacle intimidant, la música aclaparadora, una catarsi provocadora. Un apocalipsi teatralitzat i urgent que, de resumit per a neòfits —us ho recordo: no sóc un doctorat en el tema—, seria un encreuament insà entre Rammstein (grup del qual van ser teloners en la passada gira mundial), Prodigy, Ministry i Front 242.
I com a tota banda impactant, la seva imatge només és superada per la d’alguns seguidors (a continuació)…
