ROCKVIU

Dagoll Dagom, sala d’assaig del Teatre Poliorama (Barcelona), 26 de novembre de 2009

És una experiència única poder menjar coca de Sant Joan a finals del mes de novembre. Una sensació estranya, un sabor que creiem oblidat la resta de l’any i que ha tornat a ressorgir per sorpresa. La van oferir ahir els de la companyia Dagoll Dagom per presentar l’actualització de l’espectacle “La Nit de Sant Joan”, el clàssic de teatre musical català que s’estrenarà el proper 23 de febrer a per estrenar l’anomenat Artèria (per fer-ho més clar, recordar quest Artèria és on  feia anys havia estat l’Studio 54 i que fa no gaire havia de convertir-se en un immens puticlub fins que finalment se l’ha quedat l’SGAE per gestionar una sala d’espectacles).

Doncs de la mateixa manera que la coca m’havia despertat sabors que creia oblidats durant la resta de l’any, l’assaig per la premsa d’un parell de peces de “La nit de Sant joan” també m’ha despertat sensacions ocultes, moments amagats a la memòria amb històries de marcianitus, el gran Jordiet i les primeres revetlles amb mistus garibaldi. N’hi ha a qui això li diu nostàlgia.

M’ès impossible recordar si fa 30 anys vaig anar a veure la obra original, però si que recordo que el meu germà Josep n’era un gran fan i que la k7 amb les cançons del Sisa sempre estava al seu cotxe, en certa manera es va convertir en una banda sonora de fa tres dècades i una part dels meus records.

Tot el cast de la obra

En Jaume Sisa, autor de les cançons

(i la coca?)

I amb aquest tall de coca celebrem el tercer aniversari d’aquest bloc!