ROCKVIU

PopArb-Arbúcies (La Selva), 28 de juny de 2008

Follant com folls amb Sisa acompanyat per uns Antónia Font a mig gas

Mishima han deixat crèixer l’estrany: ja tenen una petita legió de seguidors que sua, canta i balla amb les seves cançons

Sanpedro fent el concert de la seva vida

Que maco que és dir-se La Banda Municipal del Polo Norte i començar amb amb “La Internacional”

El culet de Roger Mas

Com mola descobrir bandes com Ix! envoltats d’arbres i amb les primeres cerveses de la tarda

Facto Delafé van fer l’indi al treure el tema del fútbol

L’Orquestra Fireluche fent una particular simfonia per a piscina, ressaca i migdiada

CRÒNICA

Doncs tot això i molt més és el que va oferir el possiblement sigui el millor festival fet a Catalunya.

Més infos altament recomanables del PopArb aquí, aquí i també aquí

CRÒNICA PUBLICADA A EL PUNT EL DIA 30 DE JUNY DE 2008

Els petits plaers del Poparb

El festival de la vila d’Arbúcies ha atret uns 3.000 espectadors en la quarta edició, que van tancar ahir Sisa i Miqui Puig

XAVIER MERCADÉ.
Arbúcies (La Selva)
El ritme volgudament retro
de Miqui Puig en la seva funció de discjòquei va posar punt final
dissabte a la matinada a la quarta edició del Poparb, celebrada aquest
cap de setmana a Arbúcies. Un festival fet ben bé a la mida del públic
que hi acudeix i que va aplegar aproximadament unes 3.000 persones,
atretes bàsicament per un cartell que, tot i tenir noms coneguts (Sisa,
Roger Mas, La Casa Azul, Facto Delafé o Sidonie), va saber apostar
també per propostes emergents com ara les d’Ix!, Conxita, El Pèsol
Feréstec, Anímic o La Banda Municipal del Polo Norte. La possibilitat
de descobrir nous sons realitzats al país i l’afegit d’uns escenaris
envejables gairebé al mig de la naturalesa han estat clau per
aconseguir un públic que ja és fidel al festival.

«L’objectiu de fer un festival on la gent s’ho
passa bé ja està assolit», declarava ahir Marc Lloret, un dels dos
encarregats de la programació del festival. Amb una xifra de 3.000
espectadors, que han passat pels diversos escenaris situats per tota la
població d’Arbúcies, Marc Lloret opina amb satisfacció que «les ganes
del públic de descobrir noves bandes dóna un impuls positiu al balanç
artístic del festival». El futur del festival depèn necessàriament de
la resposta del públic: «No el farem créixer artificialment; si creix
serà per una demanda del públic, la qual cosa voldria dir que la nostra
aposta és vàlida, que hi ha un interès per part de la gent, que cauen
molts prejudicis i que hi ha prou grups per tirar-ho endavant.»

La
jornada de dissabte va ser un catàleg de petits plaers saborosos. Des
del matí, un podia endinsar-se en l’univers oníric de l’Orquestra
Fireluche sorprenent els banyistes de la piscina municipal, descobrir
grups amb molt a dir com els barcelonins Ix! (un encreuament d’Arcade
Fire amb Ia & Batiste) envoltat d’arbres i natura, gaudir a mitja
tarda de les cançons tel·lúriques de Roger Mas en un bucòlic jardí o
veure que un grup anomenat La Banda Municipal del Polo Norte comença la
seva actuació amb La Internacional.

L’actuació més
esperada de la nit era la de Sisa, acompanyat per l’Acapulco All Stars,
és a dir, els Antònia Font sense el cantant Pau Debon i amb l’afegit
d’una violinista. Sisa va fer honor al sobrenom de cantautor galàctic
vestit amb una americana de lluentons, molt maquillat i amb un barret
sideral. La simbiosi amb els Antònia Font, però, no va acabar de
quallar. Joan Miquel Oliver va semblar absent durant més de mitja
actuació, i que el repertori es basés en el disc Ni cap ni peus
tampoc va ajudar a aixecar els ànims. En canvi, els Mishima es van
trobar com peixos a l’aigua. Si fa 4 anys van debutar a l’escenari
petit davant d’uns pocs curiosos, enguany han tocat al principal,
atapeït d’un públic que cantava i ballava les cançons. Els Sanpedro van
oferir una actuació de traca i mocador, i Facto Delafé y Las Flores
Azules posaven el colofó amb el seu repertori carregat de bones
intencions.