Érem joves, érem punks
Any 1986, fa ja dues dècades. Érem joves, no volíem a Reagan ni entrar a la OTAN, voliem tancs però de cervesa, la mili era una KK i Nicaragua seria sandinista o no seria. Fèiem fanzines, ens divertíem i anàvem als concerts de l?Odi Social, preníem birres a cabassos al Kafé Volter. Entràvem al Zeleste d?Argenteria sempre que el Chema (el porter) abaixava la guàrdia, això si, passant abans pel Rodri a omplir els dipòsits amb els seus combinats. El xino era el xino i la policia fotia canya de la bona a la Plaça Reial. L?heroïna matava de veritat i la Sida era una amenaça llunyana en una Barcelona que tampoc tenia ni idea del que eren uns Jocs Olímpics. Ni falta que li feia.
Dels que surten a la foto a molts d?ells els he perdut la pista. N?hi ha algú que encara em sorprèn en la nit més insospitada i en el bar més estrany. Un continua en la seva tasca de músic, l’altre porta una discogràfica independent des de fa quinze anys, també hi trobem a una locutora de Radio 4… i l?autor d?aquest bloc fàcilment identificable: ?un col·legial convidat a una estranya cerimònia? tal i com el va definir un periodista del diari El País. Més o menys i si fa o no fa, com ara.
Són les coses que té remenar vells arxius del passat.
…ja ho erem de punks, encara que no portessim crestes, ni xupa, ni claus o imperdibles. fins i tot sense anar al concert de the clash (com a molt al de derribos arias)
rock is death… que va!… visca el rock.
Que bé, per fi hi ha un canvi generacional.
Ja n’estic fart de les batalletes sobre si "jo també hi era al Canet" o "jo vaig còrrer davant dels grisos".
Ja era hora que també la gent expliqui les seves batalletes d’avi dels anys 80. Els nostres no eren grissos sino marrons, i també fotien canya.
totalment d’acord! volem més histories dels 80! felicitats pel bloc
Esta foto creo recordar que soy la autora del disparo, la cámara era la tuya, claro.
Ya sabes que lo que ves a través del objetivo queda para siempre impreso en el cerebro, así que cuando la he visto, lo he sabido.
Hace poco se nos marchó Salvador Costa, gracias a él y a ti por el curro.