Cuori agitati
És molt llarga la tradició de cançó melòdica italiana. Un país amb un festival com és Sant Remo ha donat molts cantants especialitzats ens tota mena de cançons sobre l’amor trencat, l’amor impossible, l’amor infeliç, l’amor perdut, l’amor etc. Quan l’any 1985 va sorgir Eros Ramazzotti amb “Quore agitati” semblava que podria liderar un corrent renovador en l’estil, una manera més jove de superar tots els tòpics de la cançó lleugera. Error, el temps ens ha demostrat el contrari. Aquell jove ara ja és un senyor de 50 anys i veure’l de nou a sobre d’un escenari com el del Sant Jordi constatava la repetició d’esquemes i clixès enquistats ens la memòria.
I (deixant de banda la estanquera que lluïa a la samarreta) sorprén que confesés que sentia no poder parlar castella per dirigir-se al públic, quan tota la seva fama a l’Estat va venir de discos traduïts a la llengua de Quevedo. Podia haver-se esforçat una miqueta, i més quan portava un telepronter de 60 polsades.
