Conillet de vellut (again)
The Sounds, sala Apolo (Barcelona), 28 de setembre de 2009
En aquests tres anys que aquest bloc porta en actiu, un dels posts més vistos ha estat “Conillet de vellut” dedicat al concert de The Sounds de fa dos anys i mig a la mateixa sala Apolo on van triomfar ahir.
És de suposar que aquests milers de persones han entrat en aquell post va ser degut a l’afany aleatori del senyor Google al mesclar en un mateix escrit paraules com “frares Maristes”, “senyores que fumen”, “barroeres”, “paraulotes”, “sueques”, “Debbie Harry”, “Maja Ivarsson” i “escopir” tot unit a una fotografia de la senyora Ivarsson mesurant la distància entre pit i pit amb les mans.
S’ha de dir que en aquest dos anys i mig la senyora Maja Ivarsson és mostra menys barroera, ja no escup a tort i a dret (la presència dels seus pares al pis de dalt de l’Apolo la debien obligar a ser una miqueta més bona minyona) però encara calça uns talons de vertígen i segueix recordant-nos constantment a Blondie i a la mítica Debbie Harry.
Efectivament, un post tan visistat nomes pot ser pels motius que dius. En cap cas pel conillet y menys pel bellut 😉
Ara recordo aquella cançó que es deia precisament així, Conillet de bellut : “era suau com el bellut … com un conill menut”