ROCKVIU

Joe Satriani, Palau de la Música (Barcelona), 6 de maig de 2008
Hudson Falcons, Puerto Hurraco Sisters (Barcelona), 6 de maig de 2008
El Belda i el conjunt Badabadoc, Centre Artesà Tradicionàrius (Barcelona), 6 de maig de 2008

Ahir va ser una nit estranya en el que es refereix a concerts a la ciutat de Barcelona. Era dimarts però totes les sales i promotores van decidir programar els seus concerts. N’hi havia per triar i remenat, des del rock industrial d’Einturzende Neubaten, el bo de Jonny Kaplan, el pop èpic dels retrobats James, en Belda i els seus Badabadocs, el masturbador de guitarres Joe Satriani i les cotxinades i porcades de les xicotes d’Erocktica, entre molts altres. Lo fotut és que la resta de la setmana està més aviat avorridota.

Com si es tractés d’un festival a mida, aquesta és la ruta que vaig seguir:

Joe Satriani: el gran masturbador
“Hosti tiu, toca aquí? quin pasote!” deia un company del metall amb samarreta d’Slipknot obrint els ulls com a plats mentre creuaven la porta del Palau. Si senyors, el heavy (o rock dur o com li vulguis dir) ja ha arribat al Palau de la Música. Potser per això els encarregats del Palau estaven una mica nerviosos, obligant-nos a disparar des de les llotjes i demanant-nos que no fessim gaire soroll. Petició absurda atés el volum amb que va tocar Satriani.

Hudson Falcons: rock potent des de Boston
Ho tenia tot preparat per fer la empalmada Satriani/James, però el guitarrista va posar un teloner amb el que jo no contava i no vaig poder quadrar els dos concerts. Vaig passar-me per la Razz a veure un tros del concert de James però a aquella hora la porta de convidats ja estava xapada i no era qüestió de tocar els nassos quan el concert feia una hora que havia començat. Ja que estava al Poblenou vaig dirigir-me fins al Puerto Hurraco a fer una birreta, amb la sorpresa de trobar-me tocant als Hudson Falcons, una desconeguda però prolífica (tenien més de mitja dotzena de discos a la paradeta de merxandatge) banda de Boston.

Em comentava en Quim de l’Hurraco que ara amb la nova llei de sales reprendrà les programacions de concerts però “em posava molt més quan els feia de forma clandestina”.

El Belda i el conjunt Badabadoc: fi de festa
I del hardcore musculós al toc festiu i reivindicatiu de’n Carles Belda i la seva banda. Clàssics d’ahir, d’avui i de sempre en el remodelat CAT. “Recordeu quan en un concert podies estar amb gots de vidre i fumant? oi que sembla que va ser fa molt de temps” recordava en Carles. I es que ara ja no deixen entrar mam a la sala (massa maca com per fer malbé el parquet) i no deixen fumar ni al bar. A fumar al carrer i de passada emprenyar una miqueta als veïns.