Sobre els resultats municipals a Catalunya
– CiU no només ha aguantat, sinó que ha estat l’única formació que ha pujat en percentatge de vot en aquests eleccions municipals. En 30 comarques, CiU és la primera força, i en tres més, ha quedat empatada amb el PSC-PSOE. D’aquesta manera, s’han retallat distàncies amb els socialistes: mentre l’any 2003, la diferència entre els dos partits va ser de 9,61 punts, ara s’ha reduït a 7 punts.
– CiU continua sent la primera formació de Catalunya en nombre de regidors. En concret, en té 814 més que el PSC-PSOE (3.384, CiU; 2.570, el PSC-PSOE). En aquests moments, ja té assegurades 337 alcaldies, gràcies a les majories absolutes que ha obtingut.
– A Barcelona, Convergència i Unió ha fet un gran resultat, malgrat no haver pogut guanyar. És l’única força política que puja a la ciutat (quatre punts i tres regidors). Ha guanyat en un districte més que el 2003 (Gràcia s’afegeix a Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l’Eixample). Els socialistes perden 3,67 punts i un regidor; ERC, 4,01 punts i un regidor; ICV, 2,76 punts i un regidor, i el PP, 0,49 punts, però es manté en regidors.
– Cal destacar que en les poblacions mitjanes, Convergència i Unió ha obtingut uns grans resultats. Sobretot en llocs on s’ha fet un procés de renovació i de relleu generacional. Casos com Premià de Mar, Berga, Tortosa, Manresa, Vilafranca del Penedès, Figueres…
– En les grans ciutats, CiU ha millorat resultats respecte els anteriors comicis i ha trencat les majories del Partit Socialista: Badalona, Sabadell, Terrassa, Reus, Girona … Així, en els 50 municipis més importants de Catalunya, CiU ha obtingut 32 nous regidors.
– Cal destacar que en aquelles poblacions on durant aquests quatre anys hi ha hagut un govern tripartit, ara els tres partits que el conformen han patit una davallada. El cas més evident és Barcelona, però també a Martorell, Girona, Tortosa, Manresa, Reus, Vilassar de Mar, Cardedeu, Vilanova i la Geltrú …
– ERC ha començat a patir les conseqüències d’haver fet President de la Generalitat José Montilla, i de la seva aposta per sotmetre’s a la disciplina de PSOE i renunciar a desenvolupar una política nacional des del Govern. Molts ciutadans han decidit no donar suport a ERC aquest cop, cosa que els ha fet perdre bona part de la representació en molts municipis.
El gràfic que us afegeixo mostra la pèrdua relativa de vot comparant les municipals de 2003 i les de 2007 i la pèrdua relativa restant el lineal d’abstenció de cada circumscripció.
Felicitats a CiU. Sols manca més coratge i sentit de lideratge nacional, que en l’interludi entre els pactes PP-Pujol i els pactes Mas-Zp ja vau demostrar forçant a l’alta l’Estatut, encara que fos des de l’oposició i dient després que havia estat un bluff.
Un discurs nacionalment més valent, per quan? molts ho esperem. Us atrevireu finalment? 🙂 i que no sigui un bluff clar.
Felicitats a la CUP també, que han tret el cap a molts municipis http://www.cup.cat
Catalunya ha canviat i el sentit democràtic del poble ha variat.
Fins fa pocs anys ens sentíem orgullosos dels nostres representants. Malgrat discrepar-ne, ningú podia discutir la trajectòria, la solidesa, la cultura d’un Pujol, un Raventós, un Maragall, un Macià Alavedra, un Roca, un Barrera, un Colom, un Obiols, un Ribó, un Max Cahner…. i un llarg etcètera de tots els colors.
Ara vivim temps d’Operación Triumfo. La gent ja no vol ídols ni polítics per admirar, vol personatges que el facin sentir superior, que el facin creure que ell també podria ser cantant, president, alcalde….
El partit socialista ha captat molt clarament el moment que vivim i ha omplert les seves candidatures de personatges amb un perfil intel·lectualment … baix. La seva prova de foc va ser Montilla i malgrat que es va estrellar (el pitjor resultat del PSC) van saber aprofitar el salvavides del Tripartit i finalment la broma a funcionat.
Sembla que la cosa va a més, arreu de Catalunya el currículum del candidat és inversament proporcional al nombre de regidors obtinguts…. i no posaré exemples concrets per no exaltar la colla habitual que et visita. Colla que per cert, per la quantitat de faltes que cometen i per l’educació que gasten, refermen la meva teoria. A menor coeficient….
Donades les regles de joc, t’ha sortit un competidor difícil. Espero durant els propers quatre anys algú sàpiga redreçar la situació els catalans recuperin l’orgull i l’amor per la cultura, l’esforç i l’excel·lència.
Paciència Roc.