els dos primers de la classe, en M. i en M. els he vist amb els somriures glaçats. Més glaçats, de fet ben glaçats, els del guanyador -ja veus com és la vida, dura i insidiosa, que no perdona, com deia el príncep … demasiado tarde nos damos cuenta de que la vida va en serio -Gil de Biedma, més o menys, dixit-. sí, parlem de somriures glaçats. tot amb tot, a qui he vist millor és a en Montilla. una màquina, tu. un paio que no para de barrinar. que ho té tot ben apamat. coneixedor dels mecanismes de poder. l’he vist bé, us ho juro, a en Jóse. molt bé. massa i tot. als convergents, però, els he trobat arronsats, amb sensació de globus punxat. les campanyes són així: una mena d’afrodísiac que et fa volar pels núvols i perdre el sentit de les proporcions, de la realitat pura i dura. somriures glaçats. acceleració cardíaca. au, passeu pàgina, i a arromangar-se toca. el festival no ha fet altre que començar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però proporcionalment menor que ERC i PSC, i la del PP que no ha segut al final tanta, en favor de ICV i Ciutadans que els a fet aguantar el tipus.
Molt bé per els quatre blocaires …… Us he estat seguint. A veure, el tripartit ha guanyat en vots i escons; el Psc molt enfeblit i en Montilla amb cara de pomes agres, els dos partits més petits ERC i ICV ténen molta més força; per què no de President el tercer de la llista ? A més si ERC pacta amb CiU passaria com en els anys 80, se’l menjaria CiU i ara ha aguantat molt bé, té un troç molt fidel d’electors i pot guanyar-ne més amb un tripartit que no pas amb els de dretes.
ICV té més força i el PSC que tingui més en compte el catalanisme i fugi ja d’una vegada del centralisme.
CiU es queda igual; ja té sostre.
Felicitats als quatre blocaires.
Molt bé per els quatre blocaires …… Us he estat seguint. A veure, el tripartit ha guanyat en vots i escons; el Psc molt enfeblit i en Montilla amb cara de pomes agres, els dos partits més petits ERC i ICV ténen molta més força; per què no de President el tercer de la llista ? A més si ERC pacta amb CiU passaria com en els anys 80, se’l menjaria CiU i ara ha aguantat molt bé, té un troç molt fidel d’electors i pot guanyar-ne més amb un tripartit que no pas amb els de dretes.
ICV té més força i el PSC que tingui més en compte el catalanisme i fugi ja d’una vegada del centralisme.
CiU es queda igual; ja té sostre.
Felicitats als quatre blocaires.
Als micròfons de CiU, moderació i enteniment, en contrast amb la prepotència de la campanya. I un rostre e pau. A banda de la quota de pau que és patrimoni dels demòcrates cristians, l’expressió d’en Duran Lleida delatava la intensa satisfacció (hòstia moderada del rival de coalició, que no ha pujat com es pensava, sociovergència a la vista, tripartit possible però menys legítim que mai, Montilla president lleig, imperdonable per a un poble que es perd per l’estètica…).
Fins i tot, hi ha qui l’ha vist amb el vestit de ministre, ja…