Avars, "muy suyos", antipàtics, "aldeanos", insolidaris: per a Espanya, els catalans són repugnants.
?EL PRIMO ZUMOSOL?
El propietari de ?Leche Pascual? , una empresa de Burgos, nucli fort de l? espanyolitat militant, va decidir no comprar llet als productors catalans. Rodríguez Ibarra i altres socialistes volien fer fora del Cogreso de los Diputados els grups catalans i bascos. A Galícia, el PP va rebutjar l? ajut d? un vaixell de la Generalitat; espanyols qualificats i cultes ni els noms propis i topònims no respecten, i es neguen a admetre que Josep Lluís Carod Rovira tingui aquest nom- o que jo em digui Jaume, com he pogut comprovar: per a l administració de l´estat, sovint, encara no hi puc ser- : és evident que a Espanya no ens hi volen. Als catalans ens troben avars, ?aldeanos?, ?muy suyos?, antipàtics, pidolaires, en definitiva, profundament repugnants- i no dubto que alguns catalans siguin tot això, com arreu!-. Però estigmatitzar tot un poble és cosa de nazis alemanys o de serbis; però fins i tot Sèrbia ha hagut d? admetre la independència dels pobles menyspreats. Espanya, com deia Churchill, és diferent: Rodriguez Zapatero, els intel.lectuals espanyols, els escriptors, l?opinió pública, només saben dir no a les aspiracions nacionals de bascos, gallecs i catalans. I per postres se n? en foten: ara els papers confiscats a Salamanca, de nou, hauran d? esperar: el franquisme continua,; socialisme rima amb falangisme.
Si a algú li quedés un mínim de dignitat- en un país normal, és clar-, s? ho apuntaria a l? hora de les eleccions, i no votaria els partits que no ens volen en un estat que conceben com una finca privada. De moment només ens queda el gairebé inútil combat- de moment, només- de no deixar d? empènyer cap a la independència. O, com a mínim,fer front, pacíficament, a la fatxenderia del ?primo Zumosol? (que precisament és del grup Pascual, i són amics de l´Azanar). Aquest ?primo? té noms i cognoms: administració de l´estat, ADIF I Renfe, Aena i aeroports, ministres i funcionaris castellans i tot el conjunt de forces do ocupació tan ufanes i tan superbes com sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No et sembla que ahir en Carod va estar instructiu però ferm en plantar cara a aquella vallisoletana insolent? Si fins i tot van aplaudir-lo quan va reblar-li que aquella mena de menyspreus era el que feia creixer la nostra desafecció i que aquestes actituts feien palès que el projecte de vida comú havia fracassat.
Jo no sé si aquest parlaments serveixen d’alguna cosa, perquè el mecanisme professional de la catalanofòbia i de la producció de retòrica colonial no s’aturaran ni cinc minuts per més mesurats i pedagògics que ens mostrem. Però, si més no, que de tant en tant apareguin representants polítics catalans en una televisió pública que també paguem, i de quina manera, és el mínim que pot exigir-se.
Jo sóc del parer, que seria molt més efectiu deixar de pensar en Espanya. Com si no existis i punt. Ni la seva democràcia, ni el seu constant menyspreu, ni els seus repetits i "cansinos" insults, ens haurien de fer perdre el temps. No existeixen.
Hem de convocar el referendum el mateix dia que els Bascos. Hem de fer pedagogia i campnya a favor del SI a partir d’ara, amb anuncis a tots els mitjans.
Espanya no existeix.
Per dignitat, per coherència: INDEPENDÈNCIA!