Vida gastada, 9

Ara que ja han mort les tardes
i trencadissos com cargolins, els records
roseguen les flors de la memòria
i omplen els camins de baba,
només la vida possible et queda.
Ja ho saps, la que aquí et vol home
i t’empaita i et delata
mentre la terra es rovella
i colga somnis la fullaraca.
Ara que ja no serveix esperar
i l’únic que en tu hi ha és vida gastada.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.