ESTIU

GEORG TRAKL
Estiu (1914)

ESTIU 
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.

S’inclina més el gra,

La roja rosella.
Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.

La vella cançó del grill

S’apaga al camp.
Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.

Escala de cargol amunt

Cruix el teu vestit.
Callada brilla l’espelma
A la cambra fosca;

Una mà de plata

L’apagava.
Nit sense vent, sense estels.
 


Traducció de Feliu Formosa
George TRAKL, Obra poètica, Ed. Empúries, Barcelona, 1990.

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017), que és la fita de la seva obra poètica. No us el perdeu!
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*